“Feim planter de totes les plantes que es puguin sembrar al llarg de l'any”

Fa molts d'anys que us dedicau a fer planter?
La nostra explotació actual de Son Duran no té gaire anys. Però ja fa quatre generacions que a ca nostra són planteristes. El meu padrí feia hortalissa i planter de plantes d'horta. Record que anava a vendre pels mercats amb un mul blanc.

Ara us heu orientat cap a la planta ornamental?
A mon pare li va tocar fer aquesta feina i va tenir la sort de trobar aigua. Gràcies a això va poder fer hortalissa. Després férem hivernacles i sembràvem les plantes en terra. Finalment, deixàrem la producció d'hortalissa i tiràrem més cap a la planta ornamental.

Hi ha tradició, a Sant Joan, de fer planta ornamental?
Sant Joan ha estat un poble amb tradició d'hortícoles. I ara n'hi ha tres o quatre que es dediquen a vendre espècies ornamentals.

Qui sou els qui duis l'empresa?
Som quatre germans. Continuam la labor de mon pare per fer l'empresa més rendible. Ens hi hem repartit les feines: un fa la comercialització; l'altre, la producció i la gestió del personal; l'altre du el servei tècnic i jo faig un poc de tot i en duc la coordinació.

Quina és la vostra activitat?
Feim planter de totes les plantes que es puguin sembrar al llarg de l'any. Feim esqueixos d'aromàtiques, ornamentals de temporada, geranis, ciclàmens... També feim planter d'hortícoles. En especial, feim una tasca de servei a les varietats autòctones d'hortalisses: trobar-les, millorar-les i posar-les a l'abast de qui en vulgui sembrar.

Quines plantes autòctones tocau més?
Feim meló eriçó i síndria de pinyol vermell, sobretot, i després feim tomàtiga de Banyalbufar, pebres rossos, pebres de tap de cortí, de banya de cabra -que no és coent, és un pebre italià-, lletuga romana, que és ben mallorquina, i tota classe de varietats locals.

Com quedam, romana o mallorquina?
Els seus orígens són mallorquins. La lletuga més grossa del món és la que es fa a Mallorca. Fa 20 anys que els holandesos se n'endugueren mostres i les han anades elaborant. S'han aprofitat, llavors, de varietats locals per fer-ne d'híbrides i després comercialitzar-les. Però els orígens d'aquesta lletuga, grossa i cruixent, són ben mallorquins.

I la tomàtiga de ramellet?
En la tomàtiga de ramellet també hi ha moltes varietats híbrides. Els estudis sobre els cultivars locals pareix que estan fets, però no s'aprofiten. Sembla que hi ha quatre línies amb una diferenciació genètica clara.

També feis meló autòcton?
Feim feina amb el meló de la mel, que sembla un meló perdut. Ens n'han facilitat llavors i hem vist que realment no ho eren. El meló eriçó és un meló petit i escrit. Hem fet un meló eriçó molt escripturat, procedent de Petra. Llavors hi ha el meló blanc amb taques verdes, el tendral i altres melons, uns d'antics i altres de més moderns.

I els cereals?
Els blats estan molt perduts. N'hi ha llavors en alguns centres i potser se'n pot trobar alguna cosa, però és difícil accedir-hi. La darrera farinera local que quedava està tancada, perquè l'amo està de baixa. I sense farineres no es pot fer farina. La nostra Associació de varietats vegetals autòctones intenta ajudar en la producció d'aquestes plantes.

Hi ha interès per aquests blats?
N'hi ha de cada vegada més. Hi ha com un cansament dels pans artificials fets a base de química. Els forners hi estan molt interessats. Es fan proves amb blats antics i donen resultats excel·lents. Per exemple, feim ensaïmada amb flor de xeixa, la farina més valorada dels temps passats.

Qui són els vostres clients?
Són persones que tenen interès en aquestes coses i que sembren per a ells i la seva família. De la mateixa manera, hi ha els professionals que cerquen plantes adequades a la seva feina.

Quins projectes teniu?
Home, el nostre principal projecte és sobreviure. Teníem pensat, en una finca que tenim, augmentar més la producció, però així com van les coses val més anar tira-tira.