Aquest homínid, que els paleontòlegs anomenen Ardi, va viure més d'un milió d'anys abans que Lucy, l'Australopithecus afarensis del qual existeix un esquelet femení parcial.
Els informes de Science descriuen l'ambient en el qual va viure Ardi i les seves parts anatòmiques específiques. A més, analitzen les implicacions que té el descobriment per completar el que se sabia fins ara de l'evolució humana.
L'equip d'investigació treu a la llum la biologia de les primeres etapes de l'evolució humana millor que qualsevol altre estudi. Les restes d'Ardi varen ser localitzades fa 15 anys, però han estat necessàries moltes hores de feina per tal d'arribar a fer públiques totes aquestes revelacions.
Una dona
Mitjançant l'anàlisi d'ossos del crani, les dents, la pelvis, les mans i els peus trobats a sediments del nord-est d'Etiòpia, s'ha pogut saber que Ardi era una dona que pesava devers 50 quilograms i feia uns 1,20 metres. A més a més, formava parella amb el mascle per fer surar les cries.
"Amb un esquelet tan complet i amb tants individus de la mateixa espècie en el mateix horitzó de temps, podem comprendre la biologia d'aquest homínid", va indicar Gen Suwa, paleoantropòleg de la Universitat de Tòquio i autor de l'informe principal publicat per Science.
Fins ara els científics suposaven que ximpanzés, goril·les i altres mones africanes modernes conservaven moltes de les característiques del darrer avantpassat que compartien amb els éssers humans.
Els avantpassats
Es pensava que aquest darrer ascendent era més ximpanzé que ésser humà, que estava adaptat per viure a dalt dels arbres i que caminava sobre els artells de les mans quan era a terra ferma. Tanmateix, l'anàlisi de les restes de l'Ardipithecus ramidus posa aquesta suposició en qüestió.
Segons els científics, sembla que aquests homínids vivien en un ambient boscós i s'enfilaven als arbres sobre les quatre extremitats, com ho feien altres primats del Miocè quan fa 24 milions d'anys els territoris d'Àfrica, Euràsia i l'Aràbia estaven units.
Ara bé, quan eren en terra caminaven alçats sobre les dues extremitats sense recolzar-se als artells de les mans. A més, segons els científics, Ardi no passava gaire temps en els arbres.
Una altra de les característiques que comparteixen els humans amb els membres de l'espècie d'Ardi és la petitesa de les dents canines. En els simis actuals aquestes peces, en canvi, són de gran mida i molt afilades. Els experts indiquen que un individu que en tingui de petites és més propens a associar-se amb una femella de manera exclusiva, una cosa que un primat més ben dotat mai no faria. Ell li proporcionaria menjar i ella sexe. En estar protegida, la femella estaria exposada a menys riscs i podria tenir més cura de les cries. Per contra, els exemplars amb canines més grans optarien per una tendència agressiva.
Darwin tenia raó
El descobriment de les restes fòssils suggereix que els homínids i les mones africanes semblen haver seguit rumbs evolutius diferents i ja no es pot considerar que els ximpanzés siguin representants del nostre darrer avantpassat comú. Segons Tim White, científic de la Universitat de Califòrnia i un dels autors principals de la investigació, aquesta dóna la raó al naturalista anglès Charles Darwin, "un especialista en la matèria".
Darwin, que fa 150 anys va formular la teoria de l'evolució, deia que "hi havíem de ser molt curosos". "L'única manera de saber quina era l'aparença del nostre últim avantpassat comú era trobar-lo", explicà White.
"Amb 4,4 milions d'anys (d'antiguitat), hem trobat una cosa que s'hi acosta bastant. Per tant, com ja va entreveure Darwin, l'evolució de les mones i la dels homes han seguit línies independents des que es van separar, des que vam compartir aquest darrer avantpassat comú", va afegir.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.