Un gran pany ens franqueja l'entrada i ens convertim en un voyeur que passeja una mirada atenta, encuriosida, per totes i cada una de les obres que ocupen les sales de l'exposició. Mentre caminam, ens detenim en pintures, escultures, fotografies, muntatges... Les representacions són diverses, els artistes també ho són, però el leitmotiv es palpa en l'ambient: el desig, la passió, la insinuació, el gaudi... Diferents posicions, multitud d'actituds, varien els cànons de bellesa... Però l'objecte de desig, en ple segle XXI, continua sent, independentment del sexe de l'artista, la dona. "És una pena, però encara és així. En la ment de gairebé tothom, hi ha el cos nu de la dona, la visió de les parts íntimes, allò que inspira sensualitat a nivells màxims", ens explica Rosario Fernández (Valladolid, 1959). Fotògrafa i galerista, ha estat l'organitzadora d'aquest certamen a Ciutat, la I Bienal Eròtica. Ella és al capdavant de la galeria Berlín i, mentre ens fa hàbilment de cicerone, ens conta que allà és on es va gestar la idea per dur endavant aquesta iniciativa.
Per què un certamen d'art eròtic?
L'artista avui dia utilitza l'erotisme com una manera més d'expressió, és un dels leitmotivs que travessen l'obra. La major part d'artistes que acudien a la meva galeria per mostrar-me el treball tenien alguna representació amb contingut eròtic. Per què no aprofitar-ho? Volia captar aquelles mirades diferents. Isembla que ha anat bastant bé.
On és la línia entre erotisme i pornografia?
No és tan simple i no sempre està tan clarament marcada aquesta línia, però una possible resposta seria que una se situaria en el plànol de la insinuació i l'altra en l'explicitació de l'acció. L'erotisme juga amb la mirada de l'espectador, amb el doble sentit, en teoria no hi ha gaire risc... (Somriu). Mentre que no hi hagi penetració, és erotisme.
D'un total de 238 obres, en triàreu 70 per a l'exposició, hi ha majoria d'autors homes, però segons el vostre parer això varia gaire la manera de representar l'objecte de desig?
Fem una prova. (Passam per dues sales i, sense mirar el nom de l'artista, fem un petit exercici tractant d'endevinar el sexe de l'autor). No és tan fàcil, veritat? En realitat la imaginació es deixa anar gairebé en el mateix sentit: l'objecte de desig és quasi de manera unànime la dona. Ara bé, després entren en joc les experiències vitals de l'artista, les influències, fonts, inspiració... Tanmateix, en el fons, almenys en aquesta mostra, el sexe de l'artista no determina un major nivell de sensibilitat a l'hora de representar el sexe, la masturbació, els genitals... Hi ha una obra més atrevida i ve d'una ment masculina: mostra com un penis surt de la boca d'una dona. Es titula Art i política. Hi ha pocs casos en què la representació de l'erotisme tingui un home com a protagonista, i sol coincidir que l'autor és homosexual. És una vertadera pena, perquè hi hauria obres que guanyarien en força.
Dius que va anar bastant bé i l'afluència de públic va ser nombrosa... Creis que encara hi ha un cert puritanisme en la nostra societat?
Et responc amb una observació: vaig notar la falta de nins en l'exposició. A l'estranger això és habitual, però aquí encara ens falta fer un parell de passes en aquest sentit. Tot i així, crec que en certa manera s'ha perdut el rubor. La gent era de totes les edats, s'ho va passar bé, participava en les performances... però encara hi ha tabús. Crec que és necessari organitzar aquest tipus d'activitats, el problema no és que els ciutadans no responguin, al contrari, hi ha una necessitat social. És urgent més suport econòmic del Govern.
Creis que algun visitant en algun moment pogué excitar-se amb la visió de les obres?
No, no en aquest cas. Potser en la propera convocatòria hi hagi alguna mirada més provocadora...
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.