Jéssica Armijos just acaba de fer 32 anys d'edat. Casada i amb dues criatures de tres i un any, respectivament, arribà fa un poc més de quinze mesos a les Illes Balears procedent de Colòmbia. D'ençà que aterrà a Son Sant Joan, ja ha treballat en tres llocs de feina diferents com a cambrera i cuidadora de gent gran, però reconeix que està obsessionada perquè més prest que no tard l'Estat espanyol li pugui reconèixer el títol de llicenciada en Psicologia que aconseguí ara fa 5 anys a la Unal (Universitat Nacional de Colòmbia). Quan li parlam del procés d'homologació, Jessica respon amb desgana afirmant que"és un camí llarg durant el qual de vegades he arribat a tirar la tovallola". Tot i les paraules de desànim d'aquesta colombiana, la realitat mostra que, any rere any, són milers els immigrants que aconsegueixen reciclar el currículum gràcies a una d'aquestes convalidacions de títols universitaris.
Informar-se d'una manera adequada per saber quines són les passes a seguir i tenir esment de l'entrega de la documentació demanada són alguns dels consells que més poden servir a gent com Jéssica. Hi cal una allau de sol·licituds. Sigui com vulgui, els fets que ens delata aquesta història no esdevenen gens casuals. De fet, de cada vegada són més les persones que han arribat des de fora d'Europa i que es veuen amb prou feines per poder acreditar les llicenciatures o diplomatures que tant els costà obtenir temps enrere, als països d'origen. L'any passat, foren devers 25.000 els qui sol·licitaren el reconeixement de titulacions universitàries al Ministeri d'Educació espanyol. D'aquesta manera, s'acceptà gairebé la meitat de les peticions, la majoria de les quals provenia de titulats en factultats amb seu a l'Amèrica Llatina, seguides de les peticions provinents de l'Europa de l'Est.
Val a dir, en aquest sentit, que tradicionalment es tracta d'uns tràmits empresos per homes, tot i que, aquests darrers anys, de cada cop són més les dones que sol·liciten que els acceptin aquestes convalidacions. Amb tot, els títols superiors que més demanda d'acreditació registraren, segons el Ministeri, varen ser els relacionats amb la branca de les ciències de la salut. Concretament, gairebé un 33% de les homologacions que es tramitaren foren de titulats en Medicina i, gairebé el 10%, en Infermeria. Com és de suposar, parlam d'una branca professional que de cada pic ofereix més llocs de feina en països amb envelliment demogràfic com el nostre, en els quals l'arribada de professionals estrangers permet cobrir la gran quantitat de places ofertes des de fa uns anys.
Ja en segon terme, també han estat remarcables les peticions d'especialitats com ara Dret, Ciències Econòmiques i Magisteri.
El valor d'una homologació
Quan algú es disposa a tramitar una d'aquestes peticions, un dels dubtes que sovint apareixen és si l'homologació d'una titulació és equiparable a una graduació de qualsevol universitat d'aquí. En el moment en què un títol estranger queda equiparat a un d'espanyol, té els mateixos efectes tant des d'un punt de vista de reconeixement acadèmic com en el desenvolupament de qualsevol activitat professional. Així, són bastants les persones nouvingudes aquests darrers anys que, una vegada acceptada l'homologació en qüestió, continuen la seva formació en facultats espanyoles, ja sigui cursant segons graus, ja sigui iniciant noves carreres universitàries. La demanda de beques per a la investigació és una altra alternativa que apareix quan un ja ha acreditat els seus estudis.
Encara que durant els tres darrers anys s'hagin sol·licitat més de 70.000 acreditacions de títols universitaris i que el col·lectiu de nouvinguts hagi crescut considerablement, alguns han optat per homologar el grau d'una titulació (el nivell d'estudis assolit), tot amb l'objectiu d'avançar temps. Aquesta és una opció més àgil i en la qual es reconeix si la persona que té el títol és llicenciada, diplomada, si té un grau de màster o és doctor. Tot i els avantatges en el temps, val a dir que l'acceptació d'aquesta petició no reconeix l'especialització de l'individu que l'ha demanada però que, si més no, pot ser prou útil en determinades conjuntures.
Pautes a seguir per a l'homologació de títols estrangers:
1. Emplenar el full de sol·licitud de convalidació, que es pot descarregar de la pàgina web del Ministeri d'Educació: www.mec.es. Una vegada que s'hagin consignat les informacions sol·licitades en aquest full, convé entregar-lo al Registre General del Ministeri d'Educació o, en el cas de les Illes, a la Delegació del Govern autonòmic.
2. La sol·licitud ha d'anar acompanyada de diverses còpies compulsades (al país d'origen) i traduïdes, si escau, del document d'identitat de qui fa la petició, de la titulació universitària que vol homologar i d'una certificació acadèmica dels estudis realitzats.
3. A més, s'ha d'abonar l'import d'unes quotes que s'enfilen fins als 90 euros en llicenciatures i fins als 45 si parlam de diplomatures.
4. Esperar la resolució que el Ministeri d'Educació del Govern espanyol emeti, tot d'acord amb la valoració que hagi fet dels mèrits presentats el comitè tècnic que designa la Secretaria General del Consell de Coordinació Universitària. Evidentment, si s'accepta la controvèrsia, el procés ha arribat a la fi, però hi cap la possibilitat que es reconegui només una part dels estudis fets a fora i que, per tant, en vista d'aquestes mancances es reiteri la necessitat de dur a terme una formació complementària.
5. En els casos en els quals només es reconegui una part dels mèrits, el comitè n'accepta la convalidació, però queda totalment condicionada a la superació de tot un aplec de requisits formatius especificats i que han de contribuir a tapar els buits detectats prèviament. Una vegada lliurada la resolució, la persona sol·licitant disposa d'un termini de quatre anys per superar els requisits que se li han detallat i que haurà de complir en alguna de les universitats que formen part de la xarxa espanyola. La possibilitat que només siguin reconeguts alguns dels coneixements adquirits al país d'origen és real. De fet, gairebé tres de cada deu resolucions conclouen d'aquesta manera.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
El nivell acadèmic de països llatins és molt variable. Professionalment he fet feina amb uns quants i m'he trobat de tot, hi ha gent que surt de la carrera amb moltes estudiades i poques llums (com a la UIB) i també n'hi ha de brillants (com a la UIB) que si aconsegueixen una beca solen fer la "maestría". I això que diu en Carles: aquí també els pots trobar, potser un poquet més cars. Vols que te digui on?
Fa dos anys, a Acapulco de viatge de noces, em van oferir un títol de Llicenciat en Pedagogia per només 500 euros.
Es nivell acadèmic des països sudamericans ès molt baix. Sa universitat balear no ha de admetre cap títol estranger ni tan sols títols que siguin convalidats per es "Ministerio de Madrid". Lo millor que se pot aconsellà a un estranger ès que se tregui es títol a qualque universitat europea, però no a qualsevol, i que sàpiga es mallorquí parlat, tot això faria desistir a venir a Balears.
Si a la nostra comunitat ni tan sols es controla la veracitat dels títols de català, imaginau-vos amb les titulacions que provenen del l´estranger....