El mitjà és el missatge

Ho va dir Marshall McLuhan fa una pila d'anys, i de cada dia té més raó. Significa, entre altres coses, que no sols és important allò que es diu sobre un determinat tema, sinó també, i probablement encara més, de quins temes es parla, quins temes ens ocupen. Amb la irrupció i extensió de les tecnologies de la informació, la quantitat de missatges que es llencen i circulen a través de tots els canals s'ha multiplicat de manera exponencial. És cert que això dificulta les possibilitats de processar tota la informació que apareix sobre qualsevol tema, però també ho és que la gran quantitat d'informacions permet, molt més que abans, prendre el pols a l'estat d'opinió per discernir realment allò que interessa d'allò que, malgrat que hom digui que interessa, és pura retòrica. No sé si m'explic. Un exemple: anau a internet, feis una recerca sobre un tema, i la quantitat de referències que el cercador us en mostri serà un termòmetre de l'interès que aquesta qüestió mereix avui al món.

El senyor Google, molt atent a aquests filicomissos, s'ha empescat una manera de fer això en relació amb la grip A: ha muntat "Google Flu", una mena d'escàner que informa, en temps real, de la incidència de la grip en el món, país a país. No ha pensat a muntar, en canvi, un observatori semblant que ens informi de la desnutrició al món, que ens digui quanta gent mor de fam cada dia, i a on mor. L'esgarrifosa desproporció entre la prevalença de casos mortals de grip -quatre gats- i de fam -una munió dantesca- evidencia quines són les nostres autèntiques prioritats, i mostra, també, el nostre índex de vergonya.