En honor de Darwin

Els científics han descobert un nou rèptil volador, el darwinopterus, que aporta nova llum sobre l'evolució dels pterosaures i confirma les teories exposades per Charles Darwin

TW
0

Els científics consideren que el dinosaure és el millor exemple de l'evolució biològica. Això no obstant, avui continua sent un enigma la repetina desaparició, després de dominar la Terra durant un període de 150 milions d'anys. Al voltant d'aquesta qüestió hi ha més de cent teories, que requereixen proves encara concloents que les sostenguin.

Tanmateix, la investigació no atura i ara científics del Regne Unit i de la Xina han descobert el fòssil d'un nou rèptil volador corresponent a l'era dels dinosaures. Anomenat Darwinopterous, la criatura -amb dents puntegudes i coll flexible- és un dels molts tipus de pterosaures que abundava en l'època Mesozoica, fa uns 220 milions d'anys, segons els investigadors de la Universitat anglesa de Leicester i l'Institut Geològic de Pequín, que participaren en la identificació.

El descobriment aporta la primera prova clara d'un tipus d'evolució inusual i discutida, ja que omple el buit evolutiu que existia entre dos tipus de pterosaures: un amb coa llarga i un pterosaure -el seu descendent-, amb coa més curta.

Els investigadors sostenen que aquests dos grups estaven separats per un important buit en el procés de l'evolució i que ja va ser identificat al seu dia pel naturalista britànic Charles Darwin, però que ara sembla haver-se resolt amb aquesta troballa.

Més de vint fòssils

En total es van trobar més de vint fòssils de l'esquelet del Darwinopterus, alguns complets, a començament d'enguany en unes roques del nord-est de la Xina i se'ls calcula una antiguitat de 160 milions d'anys.

Aquest animal, que té mandíbules llargues, vivia de la cacera d'altres criatures voladores, segons els experts. I va ser batejat com a Darwinopterus -que significa ala de Darwin- amb motiu de les celebracions, enguany, dels 200 anys del naixement de Charles Darwin i els 150 anys de la publicació de la seva obra L'Origen de les Espècies.

El professor David Unwin, de l'Escola d'Estudis de Museus de la Universitat de Leicester, que va participar en aquesta investigació, va assegurar que el descobriment del Darwinopterus els ha commocionat. "Allò estrany de Darwinopterus és que té el cap i el coll com els pterosaures avançats, mentre que la resta de l'esquelet, inclosa una coa molt llarga, és idèntica a les formes primitives", va ressaltar.

Així mateix, manifestà que l'edat geològica del Darwinopterus i l'estranya combinació de característiques avançades i primitives aporta més informació sobre l'evolució dels pterosaures.

Aquesta evolució, remarca Unwin, va ser ràpida, amb molts canvis concentrats en un curt període de temps, i les seves estructures importants, com el crani, el coll o la coa, "semblen haver evolucionat juntes".

"El cap i el coll van evolucionar primer, seguits després per cos, coa, ales i potes", va explicar.

Com un corb

El nou fòssil té la mida d'un corb i omple el buit que hi havia entre els dos tipus clàssics de pterosaures, com hem dit més amunt. En primer lloc, es té documentat els primitius "ramforrincoides", generalment petits i dotats de llargues coes. D'aquests varen sorgir els més evolucionats "pterodactiloides", de coa curta i coll llarg, amb braços més llargs, cranis desproporcionats, curioses crestes i de vegades gegantins.

El Darwinopterus sembla un híbrid entre ambdós tipus. El cap i el coll són de pterodactiloide, però en canvi les espatlles cap enrere semblen més pròpies d'un ramforrincoide i, per això, inicialment es va pensar que era un frau, fet que es descartà quna s'analitzà a fons el fòssil principal i uns 20 esquelets més.