Quan la ronquera no deixa dormir (ni tan sols qui ronca)

Roncar, aparentment, no és una malaltia, però sí que pot ser un problema de parella i conjugal, tot i que la solució pareix senzilla: posar-se taps a les orelles o fins i tot anar a dormir al saló. Ara bé, el problema comença quan el ronc és profund i entretallat. La patologia rep el nom d'apnea obstructiva del son i la prevalença que té a les Illes Balears se situa entre el 2 i el 5% de la població. Gràficament, l'apnea és la distorsió en el son que pateix una persona que ronca molt i fort. Tal com explica José Castro, metge estomatòleg de la Universitat de Sevilla, "les vies respiratòries queden taponades a la nit i l'aire no passa degudament fins al servei respiratori". Aleshores, el cervell no rep l'alimentació d'oxigen al ritme que l'ha de menester.

El doctor Castro, que visità Palma fa poc per il·lustrar la roncopatia amb una conferència, continua l'explicació: "Llavors, el malalt es desperta durant la nit. De fet, pot arribar a despertar-se fins a una vintena de vegades al llarg del procés de descans. I ho fa, fins i tot, inconscientment". Això significa que la persona que pateix apnea no és conscient del seu problema, perquè aparentment dorm bé. Però no és així: el seu organisme sofreix molt durant totes les hores de son. El resultat és que es desperta amb la sensació de no haver dormit gens, amb un profund cansament i una terrible sensació d'impotència. Quan els metges descobriren aquest trastorn, investigaren tot d'una com fer que l'oxigen arribàs al sistema respiratori.

D'aquí prové la creació del CEPAC, l'aparell més utilitzat per combatre l'apnea. Es tracta d'una màquina que envia aire positiu als forats del nas per mitjà d'uns incòmodes tubs que el pacient du aferrats durant tota la nit.
L'handicap del CEPAC és que l'índex de rebuig ronda el 40% dels pacients a causa de la incomoditat tubular. Atès que eren molts els malalts que no s'adaptaven a la maquinària (que en tot cas és plenament efectiva), una empresa amb seu a Mallorca ha dissenyat l'OrthoApnea. Es tracta d'un dentadura postissa amb un petit pern aferrat a la base. Aquest pern fa avançar la mandíbula del pacient i evita que la llengua caigui cap enrere. I és que la llengua és de vital importància en l'apnea, ja que és la causa d'obstruir el pas de l'aire al sistema respiratori. Aquest aparell de propulsió de la mandíbula també evita la ronquera, entesa com la vibració del paladar arran del pas de l'aire.

L'OrthoApnea es comercialitza mitjançant els metges odontòlegs, perquè són ells els que han d'ajustar el pern a la mandíbula de cada pacient. Aquest tractament és en tot moment reversible, ja que no ha de menester cap tipus d'intervenció quirúrgica. Els proveïdors avancen que tindrà un preu no inferior als 1.200 euros.
Altres factors que expliquen l'apnea (i els roncs) són el consum d'alcohol o hàbits com fumar tabac. Totes dues substàncies són relaxants musculars que provoquen que la llengua perdi la forma i es desplaci cap a la gola.
Els somnífers també hi juguen un paper negatiu, perquè són igualment relaxants. El problema d'aquests tranquil·litzants és que el pacient acaba trobant-ne necessari el consum, perquè no es poden adormir. Però realment és un peix que es mossega la coa: com pitjor dorm una persona, més somnífers pren; malgrat que com més píndoles, més relaxada quedarà la llengua i, per tant, obstruirà la respiració amb major intensitat.

En tot cas, als mals hàbits s'hi pot afegir la predisposició genètica. Tot i que la comunitat científica encara no ho ha demostrat, els metges consultats asseguren que hi ha factors anatòmics que causen l'apnea, ja que és normal que un pare i un fill comparteixin bona part de les característiques l'anatòmiques. Així mateix, s'ha constatat, malgrat que sense concretar-ne la causa, que els homes estan predisposats a patir apnea en una proporció molt més elevada que no les dones. A part de l'OrthoApnea, hi ha altres mètodes més rudimentaris per combatre la ronquera. Jesús García, company mèdic de Castro, n'il·lustra les possibilitats: "Els retenidors linguals, per exemple, són una mena de xumet que es col·loca de manera inversa a l'infantil (així evita que la llengua es desplaci cap a la gola)". A més, es pot modificar la postura del cos en dormir, que ha de ser de costat i mai cap per amunt (un remei casolà per evitar-ho: cosir una pilota de tennis a l'esquena del pijama).