Notícies del dia 11 de novembre de 2009
Illes Balears / Balears
El carrer del Socors continua tallat davant el número 52.

Ciutat

Els 29 veïns del número 52 del carrer Socors perdran ca seva

Caldrà enderrocar tot l'edifici del número 52 del carrer del Socors i no només la part de davant, que era deshabitada. Això vol dir que els 29 veïns que vivien a la part de darrere, que dóna al carrer de Mateu Enric Lladó, han quedat sense casa. A més, la majoria d'aquests residents pagava un lloguer molt baix i té pocs recursos per permetre's un pis a preu de mercat. Cort comunicà dijous -a causa d'un malentès amb els tècnics, segons fonts municipals- que només s'havia de demolir la zona davantera de l'edifici, buida des de fa temps, perquè en realitat eren dues cases diferents. Però aquest anunci fou un error. Segons ha pogut saber dBalears, l'Ajuntament ja notificà als veïns que haurien de cercar una nova llar l'endemà del desallotjament. Segons els tècnics, si bé la part de davant l'immoble, el número 52, i la de darrere, el número 52 A, tenen dues estructures diferents, estan connectades i si una s'esbuca també cal demolir l'altra. A més a més, la zona posterior presenta problemes al forjat.

E. Borràs

Manifestació dels veïns, el passat mes d'octubre.

Part forana

Medi Ambient, amb les Casetes dels Capellans

La Conselleria de Medi Ambient va fer públic ahir que presentarà una al·legació davant Demarcació de Costes contra la inclusió de la zona de les Casetes dels Capellans dins la partió del domini públic maritimoterrestre. Medi Ambient se suma així a les protestes secundades pel ple del Consell de Mallorca que aprovà, dijous i per unanimitat, una moció per instar Costes a excloure Capellans del domini públic maritimoterrestre. Bartomeu Calafell, director general de la Mar i el Litoral, signa l'al·legació, que sosté com a principal argument la consideració, per part del Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) de Muro del 1989, de la zona de Capellans com a sòl urbà. Segons Calafell, "tant el PGOU de Muro de 1989 com les revisions posteriors realitzades el 1990 i el 2003, foren remeses a Demarcació de Costes i en cap d'aquestes ocasions l'organisme estatal no informà negativament sobre la consideració urbana de les Casetes dels Capellans".

Magdalena Serra

Detall de la passarel·la d'accès a l'estació maritima.

Part forana

Tot a punt a l'estació marítima d'Alcúdia

Els passatgers que es desplacen des del port d'Alcúdia fins a Barcelona i Ciutadella deixaran prest els barracons prefabricats que s'han fet servir durant anys i accediran als vaixells a través d'unes modernes instal·lacions dissenyades per Luís i Jaime García Ruiz. L'estació marítima d'Alcúdia està acabada des de setembre i està pendent que Gesa li subministri corrent elèctric. Si tot va bé, a començament d'any ja serà plenament operativa allà on es coneix com el segon port de Palma, a causa de l'elevat trànsit de mercaderies i de viatgers que rep principalment procedents de Barcelona i de Menorca. L'Autoritat Portuària de Balears aprofita l'impàs (es preveia l'entrada en funcionament de les noves dependències el setembre) per fabricar i instal·lar les passarel·les elevades, que permetran per primera vegada a Mallorca que els passatgers puguin accedir directament als vaixells sense necessitat de tocar el moll, garantint així la completa separació entre passatge i càrrega amb l'increment de seguretat que això suposa.

Elena Ballestero

Dos del acusats, en l'inici del judici ahir sobre l'esfondrament de l'hotel Tivoli.

Crònica Negra

Les víctimes de l'hotel Tívoli cobraran 1,5 milions d'euros

Ahir s'arribà a una entesa econòmica i civil entre les víctimes de l'esfondrament de l'hotel Tívoli de l'Arenal, els acusats i les companyies asseguradores. Finalment, just abans de l'inici del judici, les parts acordaren afegir a la indemnització un nou pagament per valor de 457.185 euros, que es farà efectiu en un termini d'una setmana. Aquests doblers se sumaran a la indemnització d'1.107.315 d'euros ingressada fa uns dies. En total, els afectats cobraran, vuit anys després dels fets, un total d'1.564.500 euros a repartir en parts desiguals. El gener de 2001 un dels de dos blocs de l'hotel Tívoli de l'Arenal de Palma s'esfondrà durant unes obres de reforma. L'accident causà la mort de dos treballadors i quatre més en resultaren ferits de diversa consideració. La Fiscalia atribueix el sinistre a deficiències en el projecte i en l'execució de l'obra.

Clara Giner

Òscar Collado, l'exgerent de la funerària, en el moment de la seva detenció el juny passat.

Collado, funerària

La funerària supera la fallida econòmica de l'etapa del PP

L'Empresa Funerària Municipal comença a superar la seva pròpia crisi després d'estar més d'una dècada en situació de fallida econòmica provocada pel "malbaratament" i pel "poc control de la despesa" durant els mandats del PP. Un any després de l'aplicació del pla de sanejament per aconseguir tapar el forat econòmic de 7,5 milions d'euros des de l'any 2001, la companyia municipal ha obtingut el discret benefici de 35.000 euros fins al mes de setembre. L'actual gerent de l'EFM, Joan Martí, estima que el 31 de desembre el saldo positiu se situarà entre els 50.000 i els 60.000 euros, una quantitat que, de nou, es destinarà a "anar reduint" el patrimoni negatiu. La xifra s'ha de considerar perquè, segons Martí, el mateix pla preveia per a 2009 unes pèrdues de devers 230.000 euros."Els beneficis han incidit més en el control de les despeses de compres, subministrament de fèretres i manteniment i reparacions", remarca el gerent.

Laura Morral

Crònica Negra

Un foc a una finca pròxima a Son Reus provoca un gran fumeral

Efectius del cos de Bombers de Mallorca i Palma han realitzat tasques d'extinció d'un foc que s'ha produït aquest matí en una finca propera a l'abocador de Son Reus i que ha causat un dens fum.

Agències

Balears

Antich anuncia dos nous convenis amb l'Estat per a promocionar Balears

El president del Govern, Francesc Antich, ha aprofitat avui la seva presència a la World Trade Market de Londres, que celebra el Dia de les Balears, per anunciar la firma de dos convenis amb el Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç per a promocionar les illes per un import total de 18,6 milions d'euros, que seran sufragats al 50% per les dues administracions. El conseller de Turisme, Miquel Nadal, ha remarcat que malgrat que el nombre de turistes britànics ha baixat aquest any un 15% a les illes, a causa de a la crisi econòmica, tot i això, la despesa turístic d'aquests visitants s'ha incrementat.

E.P.

Illes Balears / Polí­tica
Antich durant la sessió del Parlament d'ahir.

Crisi al Consell

El PP avisa el Pacte que no fer res també és corrupció

El PP, amb diversos càrrecs imputats per presumptes casos de corrupció, advertí ahir el Pacte que "hi ha una altra forma de corrupció, que és la de no fer res". Així ho defensà en el ple del Parlament el diputat popular Miquel Munar, qui criticava una suposada inacció del Govern i, concretament, d'Educació per combatre l'abandonament escolar. "Hi ha una corrupció cavalcant i hi ha un menyspreu a la política, però hi ha una altra forma de corrupció, els agradi o no, que és la de no fer res i la de deixar d'abordar els problemes i de donar solucions als ciutadans", sentencià. L'afirmació, que es produí en el torn de preguntes al Govern, aixecà enrenou a la Cambra, però no fou contestada ni pel conseller d'Educació, Tomeu Llinàs, ni pel president de l'Executiu, Francesc Antich, que hi intervingué després.

Quim Torres

Palma Arena

“L'única manera de comprovar la realitat és entrant a la casa”

El darrer anònim rebut a la Fiscalia advertia que Matas i el seu cunyat, Fernando Areal, s'estaven movent "a tota velocitat per justificar els pagaments amb doblers negres realitzats als proveïdors" de can Sales Menor. La carta, segellada el 4 de febrer passat, quan la causa encara no era al jutjat, indicava als investigadors que "l'única manera que tindran per comprovar la realitat de les inversions és entrant a la casa, peritant i valorant tot el que s'hi ha fet i demanant qui ho ha fet, si és que els dóna temps...".

dBalears

El conseller Llinàs al seu despatx de la Conselleria, ahir, desprès de la reunió amb els sindicats d'educació.

Polí­tica

“Podria passar que el pagament es posposàs”

Bartomeu Llinàs estrenà el càrrec fa gairebé dos mesos amb l'inici del curs escolar. Està al capdavant d'una conselleria estratègica que aquests darrers dies ha estat notícia per la retallada pressupostària que ha patit i per les queixes sindicals. Heu dit que el 2011 pagareu l'anivellament salarial als professors de la concertada que havíeu de pagar el 2010. N'haurem de fer un calendari d'aplicació, perquè no sabem quan ho podrem pagar. Hem quedat que, a partir de 2011, cobraran i que no perdran el que els tocava cobrar enguany. És una moratòria amb reconeixement del deute, però ja veurem quan podrem pagar, si serà a principi o a final d'any. Així com es va prometre en el seu moment que l'any 2010 cobrarien, podria passar que es tornàs a posposar?Si tinguéssim una situació econòmicament catastròfica, podria passar que el pagament s'ajornàs, perquè quan signàrem els acords no prevèiem mancances d'ingressos d'aquest nivell. Esper que no passi.

Cristina Polls

Polí­tica

Escola Catòlica frena la seva línia dura amb l'elecció de Bernat Alemany

Escola Catòlica, l'organització patronal de l'educació privada, té des d'ahir un president nou. Es tracta de Bernat Alemany (Palma, 1956), actual director del col·legi dels Sagrats Cors de Sóller.La seva elecció representa, però, un viratge de l'entitat cap als moviments socials, atès que la seva biografia s'ha escrit en els estrats més humils de la societat. Alemany, antic blavet de Lluc, se n'anà a l'Argentina i hi estigué 14 anys per servir de missioner.

Ander Zurimendi

Polí­tica

Els treballadors d'SFM decideixen avui si desconvoquen les vagues de 24 hores

Els treballadors de Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM) es reuniran avui en assemblea per conèixer l'estat en el qual es troben les negociacions amb la direcció de l'empresa, i durant la qual els empleats hauran de decidir si mantenen les aturades de 24 hores previstes, que afectaran Dimecres i Dijous Bo. Una assemblea que es produirà després que ahir l'empresa i els sindicats arribassin a un principi d'acord.

Agències

El conseller Cañellas en una imatge d'arxiu.

Polí­tica

Esports i Joventut perd un 20% de maniobra llastrada pel Palma Arena

El conseller Cañellas en una imatge d'arxiu. La Conselleria d'Esports i Joventut perdrà el 2010 un 20 per cent de marge de maniobra, segons ha explicat el seu titular, Mateu Cañellas, que ha raonat que al descens pressupostari del 9,61% s'uneix, per primera vegada, el pagament dels préstecs que es van sol·licitar al seu dia per realitzar les obres d'execució del velòdrom Palma Arena, així com les reformes realitzades posteriorment. Així ho ha manifestat el màxim responsable en aquesta àrea de l'Executiu en la seva compareixença d'avui davant la Comissió d'Hisenda i Pressuposts del Parlament balear, en la que ha defensat uns pressuposts que el pròxim exercici cauen en 3,6 milions d'euros per situar-se en els 33.959.401 euros, i que, segons la seva opinió, "dir que són molt ajustats seria quedar-se curt", ja que s'ha eliminat "tot allò superflu".

E.P.

Polí­tica

El Govern acorda amb Turespaña un pla de xoc per a Menorca

La Conselleria de Turisme balear ha arribat a un acord amb l'ens estatal Turespaña sobre el finançament d'un conveni turístic amb un total de nou milions d'euros, que pretenen servir de pla de xoc per a Menorca i reactivar el sector del turisme a l'illa.

Agències

Illes Balears / Economia

Economia

El Govern s'ofereix a pagar en 2011 la pujada del 2010 de la concertada

El Govern s'ha compromès avui a pagar durant l'any 2011 la pujada salarial pactada amb el professorat de l'ensenyament concertada per al 2010 tot i que no va donar un termini concret en què es produirà aquesta retribució i, per tant, va anunciar la convocatòria de la Taula de Seguiment de l'Educació durant el pròxim any per «concretar la modulació del calendari». Així ho ha anunciat el conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera, després d'haver-se reunit amb el titular de l'àrea d'Educació i Cultura, Bartomeu Llinàs, així com amb les organitzacions sindicals STEI-i, FSIE, CCOO i UGT. A més, ha remarcat la «voluntat total» de l'executiu autonòmic per complir els acords amb el professorat tot i que en un calendari «assumible» pel Govern.

E.P.

Els estafats d'Afinsa i Fórum Filatélico, en una protesta el mes de setembre de 2007.

Economia

Els clients d'Afinsa tan sols recuperaran el 33% d'inversió

El Jutjat Mercantil número 6 de Madrid va acordar ahir dissoldre i liquidar Afinsa, després que l'empresa de béns tangibles no hagi aconseguit el suport dels clients per al pla de viabilitat, el qual només va rebre el vot favorable del 4,64%. Els actius de l'empresa només cobreixen fins al 33% dels deutes, quantitat màxima que podran recuperar els 190.666 clients que van invertir en l'empresa. A Balears, els damnificats per aquest cas i el de Fórum Filatélico superaven els 4.000. En aquests moments, d'acord amb l'informe definitiu de situació patrimonial, Afinsa només disposa d'actius valorats en 812,64 milions, tot i que té deutes per un import de 2.443,75 milions d'euros, la qual cosa llança un forat patrimonial de 1.631 milions d'euros. En una resolutòria publicada ahir, que es pot recórrer, el titular del Jutjat, Francisco Javier Vaquer, suspèn, no obstant això, l'obligació que tenen els administradors concursals de presentar-li un pla per vendre els actius de l'empresa i poder començar a pagar els 190.666 clients.

Efe

Economia

Els impagaments d'empreses i famílies a Balears sumen 15 milions el setembre

L'import dels efectes de comerç impagats (que no han estat reemborsats al seu venciment) de les famílies i les empreses que operen a les Balears, ha assolit gairebé 15 milions d'euros el setembre.

Efe

Economia

Balears lidera el rànquing de comunitats que més ocupació indefinida crearen el tercer trimestre

Balears és la comunitat autònoma que més ocupació indefinida ha creat en el tercer trimestre d'aquest any, amb 7.200 nous llocs de treball. La segueixen Canàries (3.500) i Cantàbria (900), segons detalla l''Avenç del Mercat Laboral Afi-Agett', que elabora la patronal de les empreses de treball temporal Agett.

E.P.

Illes Balears / Cultura

Cultura

La música de Parera Fons viatja a Nova York

Un destacat cartell d'artistes, format per l'escriptor Guillem Frontera, el pianista Andreu Riera, el violinista Ara Malikian i la soprano Isabel Rey, viatjarà fins a Nova York per participar en el concert monogràfic que la Fundació per la Música Ibèrica dedica al compositor manacorí Antoni Maria Parera Fons (Manacor, 1943). L'acte serà dia 19 de novembre.

Laura Acedo

Espectacles

Jazztic es reinventa

Ja ho diuen els temps que corren: en èpoques de crisi ha arribat el moment de reinventar-se. I això és el que han fet els de la companyia Puntaso Produccions amb l'exitós espectacle que fusiona dansa, jazz i hip hop, Jazztic, estrenat a Mallorca el 2007 i que es podrà tornar a veure dissabte que ve, dia 20, a l'Auditòrium.

Núria Martí

L'escriptor, Miquel Ferrà i Martorell, presenta la seva darrera novel·la.

Cultura

“L'esbudellador era dona, lesbiana i assassinà a l'Illa”

Resulta que un dels assassins més temuts del segle passat, Jack l'Estripador, "era una dona, possiblement infermera, lesbiana i va cometre un assassinat a Mallorca". Aquests són els fonaments de la darrera novel·la del col·laborador de dBalears Miquel Ferrà i Martorell (Sóller, 1940), Les vacances mallorquines de Jack l'Estripador (editorial Miquel Font), que assegura que "tampoc es deia Jack". Després de llegir fa anys una de les biografies més fidels sobre aquest conegut assassí, Ferrà i Martorell no podia pensar que anys després aquest seria el protagonista d'una de les seves obres. "Va ser mirant arxius de diari quan vaig veure un article de l'assassinat d'una jove prostituta embarassada que es va cometre a la Porta del Camp de Palma l'any 1906. Aquesta mort coincidia exactament amb la manera de fer de l'estripador, amb el seu segell personal", apuntà l'autor. Són coneguts els crims de l'esbudellador a França i al Nord d'Àfrica. Llavors "existien unes línies marítimes des de Marsella fins a l'Alguer que feien escala a Palma i això reforça aquesta teoria", diu.

Laura Acedo

Nanda Ramon, amb part del seu equip de Cultura ahir durant la reunió del Consell.

Cultura

A la baixa

Els pressuposts de Cultura a l'Ajuntament de Palma davallaran un 10%, una xifra que estarà dins la mitjana de retallades en els diferents departaments de Cort. Així ho explicà ahir la regidora de Cultura, Nanda Ramon, als representants del Consell Municipal de la Cultura en presentar-los la proposta dels comptes per a l'any que ve. L'avancprojecte encara ha de passar pel departament d'Hisenda i podria patir més canvis. En total, la Regidoria de Cultura disposarà de prop de 19 milions d'euros per al pròxim exercici, una xifra que disminueix respecte de l'any passat si es té en compte que també inclou la despesa de personal (capítol 1). Ramon destacà ahir que "hi ha partides i capítols que no es poden retallar i altres que són concessions i ja estan predeterminades; per això, altres àrees tenen una minva més important", puntualitzà. Dins el capítol de transferències, l'aportació que Cort fa a altres fundacions o entitats, la Fundació Pilar i Joan Miró tindrà un pressupost molt semblant al de l'any passat, amb 1,9 milions (101.200 euros menys).

Francesca Marí

Illes Balears / Esport
El nou màxim accionista del Reial Mallorca, Mateu Alemany, durant la roda de premsa que oferí ahir a l'Ono Estadi.

Venda RCE Mallorca

Alemany ja ha tornat

Mateu Alemany torna a ser l'amo del Reial Mallorca. Tres mesos després d'haver tancat la venda del club amb la família Martí Mingarro, l'advocat andritxol controla de nou el destí d'una societat anònima esportiva que agonitzava en la parcel·la institucional i econòmica. Alemany ha guanyat finalment el torcebraç que mantenia amb l'anterior conseller delegat, Javier Martí Asensio, i aquest s'ha vist obligat finalment a cedir a les pressions i a posar punt final a la seva obstinada oposició a la resolució del contracte de compravenda. Així les coses, els títols de propietat de la família Martí Mingarro (el 93% de les accions) retornen a mans de Mateu Alemany.

Pere Batlle

Reial Mallorca 2009-2010

El Reial Mallorca no vol tirar la Copa

Encara que no ho sembli, avui hi ha futbol a l'Ono Estadi, i el partit és dels importants. El Reial Mallorca lluitarà, a partir de les 21.00 hores, per certificar la seva classificació per als vuitens de final de la Copa del Rei. Perquè això sigui possible, el conjunt de Gregorio Manzano haurà de remuntar davant el Valladolid el 2-1 en contra que encaixà a l'estadi José Zorrilla en l'anada.

Pere Batlle

Els jugadors de la Massia tornaren a fer valer la seva qualitat i golejaren la Cultural.

Futbol

El Barcelona en fa cinc i continua endavant (5-0)

El Barça de Pep Guardiola no va tenir problemes per golejar la Cultural Leonesa al Camp Nou (5-0) i certificar així l'accés als vuitens de final de la Copa del Rei. Les sorpreses, a part del Bernabéu, arribaren a Tenerife i a Gijón, on els dos equips de Primera foren eliminats, respectivament, pel Celta i pel Recreativo de Huelva, de Segona Divisió. Bojan, dues vegades, Pedro, Messi i Xavi varen ser els golejadors de l'equip blaugrana, que no va tenir cap problema per certificar el 0-2 de l'anada. L'altra golejada de la nit va ser al Vicente Calderón, on l'Atlètic n'hi va marcar sis al Marbella. D'altra banda, l'Alcoià va fer patir el València que, si no hagués estat pel gol de Joaquín en el primer partit, hauria caigut eliminat després de l'empat a dos d'ahir.

Agències

Venda RCE Mallorca

El projecte d'Alemany i la subsistència

Mateu Alemany ja és una altra vegada el màxim accionista del Reial Mallorca. Els incompliments de la família Martí Mingarro n'han fet possible el retorn. Alemany, ben al contrari que el gener passat, només haurà de superar en aquesta ocasió dificultats financeres i...

Pep Verger

Reial Mallorca 2009-2010

Història d'un fracàs

La història de la família Martí Mingarro al capdavant del Reial del Mallorca ha estat breu. En poc més de tres mesos, una història que tampoc no començà gaire bé s'ha convertit en un nou serial que ha passat d'allò més còmic -amb Tomeu Vidal com a màxim exponent- al drama total per als madrilenys -traïts des de dins el club pels seus propis empleats (es diguin Fernando Pons o Gregorio Manzano)-.

Julián Serrano

Futbol

El futbol de ca nostra

Cardassar (I)El Cardassar de Mateu Munar està patint les exigències de la Regional Preferent. A pesar de ser el tercer equip més realitzador d'aquesta divisió amb 20 gols -només per darrere dels poderosos Manacor (34) i Andratx (26)- i tenir un dels pitxitxis de la categoria, Benjamín Sanz, Benji, amb set dianes, els de Sant Llorenç són catorzens amb 13 punts.

dBalears

Ara / Estat Espanyol
Cristina Blach i Argi Galbarriatu, familiars dels mariners.

Estat Espanyol

El silenci, la nova estratègia del Govern

Poc va transcendir de la reunió que el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, va mantenir ahir horabaixa amb familiars dels pescadors de l'Alakrana. Zapatero únicament explicà que els havia transmès que l'Executiu "treballa intensament" per aconseguir l'alliberament del pesquer i que comprenia l'"angoixa" amb la qual viuen aquest episodi. "Els hem comentat tot el que estam fent i sobretot els hem donat tot el suport i la solidaritat que necessiten. Hi estam treballant intensament", resumí el president. Per part seva, els familiars dels tripulants segrestats van guardar silenci i evitaren fer declaracions després d'entrevistar-se amb Zapatero durant dues hores a la Moncloa. D'altra banda, el dematí havien adoptat la mateixa actitud, en sortir de la trobada, de poc més de mitja hora, amb el president de l'Audiència Nacional, Àngel Juanes. Juanes, que va acceptar rebre una delegació de les famílies després que li ho demanassin, els contà el procediment jurídic que el jutge Santiago Pedraz instrueix contra els dos presumptes corsaris detinguts i els animà, confiant en una ràpida resolució del segrest.

Agències

Ara / Món

Horitzons

Més educació, més benestar

La mesura de voler allargar l'escolarització obligatòria fins als 18 anys és un avanç per a l'estat del benestar. Ningú no podrà negar que una població més formada i més preparada per entrar en el món laboral és allò que tota la comunitat educativa i tota...

Joan Lladonet

Horitzons

L'educació obligatòria fins als 18: qüestió de temps

Les paraules del ministre d'Educació durant una entrevista radiofònica han sacsejat de nou el debat entorn de l'educació a l'Estat. D'aquesta manera, les declaracions efectuades per Àngel Gabilondo deixen entreveure la possibilitat que el Govern central adopti canvis en el futur, modificacions encaminades a projectar l'educació obligatòria més enllà dels setze anys.

Andreu Mir

Les regions afectades han quedat sense recursos i l'assistència no arriba a tot arreu.

Món

'Ida' deixa almenys 152 víctimes a El Salvador

Les inundacions, ensorraments i corriments de terra provocats a El Salvador després del pas de l'huracà 'Ida', ja convertit en tempesta tropical, han provocat la mort d'un mínim de 152 persones, segons l'últim balanç difós el dimarts horabaixa per les autoritats de Protecció Civil. El director d'aquest organisme, Jorge Meléndez, ha assenyalat que devers 60 persones segueixen desaparegudes, de manera que la xifra de víctimes mortals podria augmentar, segons informacions de la premsa local. El ministre de Governació, Humberto Centeno, ha indicat que els departaments més afectats per les fortes pluges són San Salvador i San Vicente, precisament on també s'han registrat el major nombre de morts.

E.P.

El franctirador, en una imatge d'arxiu.

Món

Executen el franctirador que atemorí Washington

John Allen Muhammad ha estat executat avui dimecres per planejar i realitzar en el 2002 atacs com a franctirador juntament amb un còmplice adolescent, en els quals varen deixar 10 morts i atemoritzaren l'àrea de Washington, D.C., un any després dels atacs de l'11 de setembre. Muhammad, de 48 anys, va ser executat amb una injecció letal en el Centre Correccional Greensville de Jarratt, Virgínia, segons el portaveu del departament penitenciari de l'estat Larry Traylor. Es va declarar la seva mort a les 21.11 hora local (01.11 hora GMT) i no hi va haver complicacions. Paul Ebert, el fiscal de Virgínia que va aconseguir la condemna de pena capital contra Muhammad, es trobava entre els funcionaris i els familiars de les víctimes que van presenciar l'execució. "Va morir de manera molt pacífica, molt més que la majoria de les seves víctimes", declarà.

Efe

Ara / Tendències

Tendències

Només per als rics i els famosos

Els milionaris que han vist afectada la seva sort ara tenen un lloc a internet per vendre-hi els megaiots, supercotxes i joies familiars sense haver d'acudir a una casa d'empenyorament. Dilluns es llançarà oficialment una pàgina de subhastes a la xarxa dedicada als milionaris que probablement traurà beneficis de la pitjor recessió en dècades, la qual s'ha estès, fins i tot, per les classes acomodades dels Estats Units, segons BillionaireXchange.

Reuters

Opinió / Opinió
Josep Maria Llauradó

Opinió

Transparència i privacitat

Algun curiós mecanisme psicològic fa que sigui molt divertit contemplar ironies sobre la corrupció d'altres presidents autonòmics, com ara Camps o Chaves, però no tant quan és el del teu land, com feren dilluns a L'intermedi (la 6), amb...

Josep Maria Llauradó

Sebastià Bennàssar

Opinió

Portugal i la nova Europa

Record el dia que va caure el Mur de Berlín. És una imatge que tenc gravada a la ment. Jo tenia llavors tretze anys i possiblement no entenia res del que estava passant. Però encara record amb molta més nitidesa les cues del dia que es va obrir el primer...

Sebastià Bennàssar

Alexandre Ballester

Opinió

Anar fent el català

Sortosament, no tot s'esdevé aigua de deixalles. Hi ha qui vol solidificar l'aigua de la nostra parla. L'aigua és vida i parlar català és viure la vida amb plenitud, amb joia. Entre poder fer i voler fer hi ha una diferència abismal, plena d'aigua amarga. Poder és...

Alexandre Ballester

Biel Florit

Opinió

Memòria, reconeixement

En xerràvem l'altre dia amb Maria Antònia Oliver París de Memòria Històrica. No hi ha dret tanta desídia, la deixadesa, el passa tu de tants individus responsables. I passen setmanes, mesos, anys, i res no fan. Pens que potser el que cal és anar...

Biel Florit

Ferran Aguiló

Opinió

Cita prèvia

Entenem per cita prèvia el recurs telefònic o telemàtic que ens estalvia temps a l'hora de fer una gestió administrativa. Per a l'Ajuntament de Palma, en els tràmits relacionats amb el padró, només significa que perdràs el temps dues vegades, encara...

Ferran Aguiló

Miquel Payeras

Opinió

“L'espectacularització” de la justícia

Que en una investigació judicial el jutge ordeni l'escorcoll d'un o diversos domicilis privats entra dins el que és normal. Que, a més, transcendeixi als mitjans de comunicació algunes dades del que la policia ha trobat no hauria de ser gens normal...

Miquel Payeras

Joan Riera

Crisi al Consell

Miquel Munar no té raó

Miquel Munar no té raó. La inoperància política no és sinònim de corrupció. És sinònim d'incapacitat.La història ha donat genis que en un moment o l'altre de la seva vida foren acusats de corruptes, amb motiu o sense. El 322 abans de...

Joan Riera

Pere Fullana

Opinió

Un “Alemany”, diferent

Diari de Balears informava que Bernat Alemany Ramis, director del Col·legi dels Sagrats Cors, de Sóller, havia de ser elegit, ahir mateix, nou president d'Escola Catòlica. El canvi significa el final del cicle protagonitzat per Marta Montfort i el seu equip, segurament...

Pere Fullana

Conxa Forteza

Palma Arena

La granereta d'en Matas

Llegint als diversos mitjans de comunicació l'inventari fet per les forces vives al "palauet" del Sr. Matas, el que més m'ha impressionat, molt més que les obres d'art, les bosses de mà de 1.500€ i els 50 Vegas Sicilias del seu celler -no hem de ser mal...

Conxa Forteza

Miquel Ferrà i Martorell

Opinió

Indumentària d'un bandoler (1938)

Li deien Limpiâo i havia estat el bandoler més temut del Brasil. Eren els temps del dictador Vargas. La policia, un cop abatut el famós bandit, va fer inventari de la indumentària que portava i aquest document és quelcom que presenta més eloqüència que un...

Miquel Ferrà i Martorell

Glosa de Mateu Xurí

Opinió

Diu Antich

Diu Antich (hi estic d'acord)que no hem de créixer per créixer,si aquest creixement ens deixaaltre pic al mateix port.Diu que hem de créixer ben fort(ara l'acord és debades)amb activitats basades,com no, en el coneixement.I on són, senyor President,que és que les té amagades?

Glosa de Mateu Xurí

dBalears

Opinió

No vagi per dit

Devora l'església de Santa EulàliaQuan hi ha un ple al Parlament, el soterrani d'un restaurant que es troba devora l'església de Santa Eulàlia es converteix en la segona Cambra a l'hora de dinar. Ahir hi havia taules ocupades per consellers i diputats...

dBalears

Guillem Frontera

Opinió

Els espais entre el sí i el no

No sé si ho donen els anys, però servidor cada dia veig menys coses d'un sol color, i fins i tot sovint no reconec els colors amb què se m'apareixen. Es pot dir de moltes maneres, però, si em permeteu la petulància de parlar de mi mateix, diria que m'he...

Guillem Frontera

Editorial

Opinió

Drama al carrer del Socors

Encara que centri els esforços a alçar l'Eixample per desenvolupar-hi el carril de bicicletes, Cort té ara dos problemes fonamentals: l'atur, que en una gran urbs com ja és Ciutat pot produir guetos de marginalitat, i el mal estat de molts d'edificis, que...

Editorial

Valentí Valenciano

Opinió

Competitivitat econòmica i sistema educatiu

Com saben, la tardor és època d'estudis i balanços. Potser perquè ja és propera l'arribada del nou any i convé posar fil a l'agulla aviat. A les Illes sobresurten dos treballs que cada any ens conviden a reflexionar: el del CRE, de Sa Nostra, i el del...

Valentí Valenciano

Opinió / Cartes al director

Cartes al director

Cartes dels lectors

El sindicalisme emmuditHe llegit que un home intentà calar-se foc dins la seu de CCOO de Palma i se m'ha encongit l'ànima. CCOO diu que això és una "mostra de la desesperació de molts ciutadans". Al novembre de 2008, el conseller de Sanitat de Madrid digué que els alliberats sindicals de la branca sanitària costaven uns trenta milions d'euros anuals a la sanitat madrilenya.