Vèncer l'estigma

"Embriagau-vos"
"S'ha d'estar sempre gat. Tot resideix en això: aquesta és l'única qüestió.
Per no sentir l'horrible pas del Temps que ens trenca l'esquena i ens fa inclinar-nos cap a la terra, hem d'engatar-nos sense descans"
(Charles Baudelaire, Les flors del mal).
El poeta maleït per excel·lència explicava a crits la seva filosofia pels bordells de París a tot aquell que volia escoltar-lo, arrossegat per l'spleen (avorriment), en aquells anys de 1840. La vida bohèmia, l'excentricitat i els excessos el condemnaren a la marginalitat social i a la misèria econòmica. Intel·lectual visionari, no pogué amb la vida, o la vida pogué amb ell. Bevia alcohol, fumava haixix i menjava opi.

Plasmà la seva experiència i l'addicció reconeguda en l'obra Paradisos artificials, una de les primeres monografies sobre les drogues i els seus efectes. Amb tot, contribuí a construir un mite, un paradís llunyà, la droga idealitzada romànticament com exacerbadora dels sentits. Però aquest somni desapareixeria ràpid i, amb el canvi de segle, l'individu que es convertia en un drogoaddicte esdevenia ràpidament un estigmatitzat social. Avui dia, tot i la dura tasca realitzada en l'àmbit de la conscienciació i el treball de sanitaris i del voluntariat social, l'estigma no ha desaparegut. Aquells "ionquis de carrer", consumidors de drogues "dures", viuen dins un cos físicament i mentalment deteriorat. Però no és un malalt allò que la consciència col·lectiva veu quan els mira, continua sent un membre d'aquella infraclasse social, possiblement perillós, evitat, o en el millor dels casos, ignorat. Entre el maremàgnum personal i la deshumanització social es troben ells, els drogodependents.

La metadona funciona com un pal·liatiu i fa que es retrobin amb la visió d'ells mateixos quan no estaven "enganxats". És clar que la distribució en farmàcies pot contribuir a oferir-los una sensació de normalitat, ja que parlem d'aquells pacients que es troben en una etapa relativament "avançada". Però no oblidem que els alts i baixos són una constant en les addiccions, i en els punts habituals hi trobaven un metge, una infermera, unes paraules que acompanyaven la dosi... De qualsevol manera, la "marca social" s'ha d'esborrar fent feina des de l'àmbit educacional, tant per prevenir l'entrada a aquest infern de la dependència com per aconseguir un veritable canvi en la mirada. Perquè davant d'altres problemes de "prioritat nacional", els "ionquis" continuen sent uns altres oblidats pel sistema.