“El pagès ha de tenir un bon canal per fer arribar el seu producte al consumidor”

Com vàreu arribar al sector?
Vaig estudiar Dret i, quan vaig acabar la carrera, vaig començar a fer feina en l'assessoria jurídica de la Unió de cooperatives agràries de les Balears. Abans no coneixia el sector.

Quines són les vostres impressions d'aquests anys?
Les cooperatives són una peça clau perquè permeten comercialitzar els productes d'una manera competitiva, una cosa que individualment el pagès no podria aconseguir. El mateix sector primari és estratègic, però té diverses dificultats que fan necessari el suport de l'Administració: és un sector envellit, mancat de relleu generacional. Entre les cooperatives hi ha estructures antigues i amb poca visió empresarial, però n'hi ha d'altres que han sabut adaptar-se a allò que el mercat demana.

Hi ha moltes cooperatives?
Tenim 34 cooperatives associades: 3 a Eivissa, 7 a Menorca i la resta a Mallorca. Totes tenen una funció dinamitzadora del teixit socioeconòmic, però han de fer una passa més. Han de concentrar els seus esforços i aprofitar aquelles estructures de segon grau que ja existeixen: UCAME a Menorca i el Camp Mallorquí a Mallorca.

Se'n creen de noves?
Sí. A Menorca s'ha creat Econura. A Mallorca, ara per ara, acabam els tràmits de constitució d'una cooperativa nova que es diu Això és vida. Ambdues són iniciatives de comercialització del producte ecològic que tenen projectes força interessants. Tanmateix, abans d'establir-ne de noves, miram de potenciar les que ja funcionen.

Com està el pla d'adequació del sector cooperatiu?
Ens serveix de referent a l'hora de marcar les actuacions que duim a terme. S'hi marquen les línies estratègiques: millorar la dimensió, la competitivitat, la formació i la consolidació i fer productes de qualitat.

Què ofereixen les cooperatives al pagès que n'és soci?
Concentrar l'oferta per després poder pactar un millor preu pel producte. El moviment cooperatiu manté una filosofia d'empresa en la qual la persona cobra una especial importància. La cooperativa sap què necessita el pagès i el pot assessorar en què i quan ha de produir. A més a més, pot controlar l'oferta i mentalitzar-lo per respondre a les demandes del mercat.

Què aporta Cooperatives agroalimentàries de les Illes Balears a cada grup?
Representar-lo dins les Illes davant de qualsevol estament públic i privat, a més de ser un referent en els serveis que prestam als nostres associats i a tercers: serveis econòmics, financers, jurídics, comptables, de prevenció de riscos laborals, de nòmines, de seguretat social i d'assegurances agràries.

Creis en el futur del sector agrari?
Sí que hi crec. Hi ha necessitats que només poden ser cobertes pel sector agrari. Hi quedaran els que hauran estat capaços d'adaptar-se als canvis, els que puguin sumar i concentrar esforços. Aquells que optin per fer productes de qualitat tenen bones perspectives. Així mateix, s'ha de mantenir el paisatge i s'hauran d'articular ajudes.

Es mantindran les subvencions?
No ho sé. Hi ha una incertesa grossa. No m'atreviria a dir que desapareixeran, però la tendència és a davallar.

Què es pot fer per conservar el ram?
S'hauria de donar solidesa a les estructures que hi ha. El pagès ha de fer un producte de qualitat i ha de tenir un canal per poder fer-lo arribar al consumidor. És necessari que el productor tanqui el cercle i pugui evitar els "abusos" que es realitzen per part dels intermediaris.

I en el terreny de la comercialització?
Allò ideal seria que la cooperativa pogués arribar al comprador final per tal d'evitar els bots en el preu dels productes que fan mal al pagès i al consumidor.

Com es pot fer això?
Les cooperatives han de ser capaces d'organitzar bé les seves estructures i l'Administració les ha d'impulsar, fent que arribin a tots els escalons de la cadena agroalimentària.