Usualment, entre el gremi de mestres i professors es tendeix a reiterar aquella frase que diu "que els alumnes que aproven són aquells que han estudiat i s'han esforçat per treure endavant l'assignatura". I no els manca un pessic de raó. Tot i això, la valoració que un docent pugui fer d'un determinat estudiant és el resultat d'un extens cúmul de circumstàncies, algunes de les quals van més enllà de la prova mateixa. Amb tot, minúcies com ara el format del procés d'avaluació sovint condicionen de manera evident la nota final; de fet, mesurar la feina feta entorn d'un mateix tema utilitzant el bolígraf i el paper com a suport pot tenir uns resultats distints que si féssim aquesta mateixa valoració de manera oral.
En aquest sentit, no són poques les persones que s'alteren just quan arriba el moment que han d'exposar en veu alta en una convocatòria d'oposicions, tot perquè no estan del tot segurs de les seves destreses en aquesta mena d'avaluacions. La manca de preparació en aquesta tipologia d'exàmens és evident a l'Estat espanyol. De fet, bastaria fer un petit estudi entre els alumnes per donar compte de les poques simpaties que generen a les aules aquestes pràctiques avaluadores. Malgrat tot, sembla que aquests models de puntuació -que per alguns ja semblaven ensorrats- estan tornant a obtenir un cert protagonisme en els plans que regeixen el nostre sistema educatiu. No debades, entre el compendi de novetats amb les quals es presenta la nova prova de selectivitat hi apareix una prova oral. No convé oblidar que, tot i no ser un sistema d'avaluació apreciat a l'Estat espanyol, alguns països del nord d'Europa n'han fet un instrument força habitual per tal de poder mesurar els coneixements i les destreses dels alumnes.
Sigui com vulgui, pareix que potenciar aquesta casta d'habilitats genera tot un aplec de profits susceptibles de generar fruits més enllà del món acadèmic. Evidentment, es tracta d'una metodologia que permet mesurar virtuts que van més enllà de la simple capacitat d'emmagatzemar determinades informacions a la ment. Així les coses, els exàmens orals esdevenen una eina fantàstica a l'hora d'avaluar la capacitat de síntesi de qui exposa, la coherència i l'ordre amb el qual s'efectua el desplegament dels continguts, a més de les habilitats lingüístiques amb les quals es mostren aquestes informacions. Val a dir que aquest sistema també inclou alguns altres avantatges, com ara que, normalment, és relativament fàcil que l'avaluador identifiqui aquells alumnes que han estudiat molt. Endemés, la informació gestual que moltes vegades exhibeixen els docents pot ajudar l'alumne a adonar-se que, en un moment determinat, s'equivoca. Com és de suposar, tenir en compte algunes d'aquestes circumstàncies pot ajudar-nos a clausurar amb èxit aquesta mena de proves.
Per això, el punt de partida en aquest procés de preparació hauria de ser saber exactament quines són les regles de joc de l'examen, tot amb vista a aspirar a superar-lo. En efecte, s'haurien d'esbrinar informacions que poden ser tan rellevants com ara el temps que durarà la prova, si es tracta d'una exposició d'un tema determinat o si, contràriament, el professor llançarà preguntes que haurem de contestar, etcètera. Un cop que es considera tot això, és necessari que l'alumne posi fil a l'agulla i comenci a estudiar. És convenient, en aquests casos, basar-se en tècniques com ara els esquemes o els resums, que són d'un enorme profit en les proves orals, ja que permeten organitzar els continguts que s'exposen amb una certa coherència i, a més, sovint poden ser un excel·lent guió per a l'exposició.
Així mateix, en aquest temps d'estudi resulta interessant que l'alumne pugui simular les condicions en les quals es farà la prova. D'aquesta manera, és recomanable que algú demani oralment aquells temes que són matèria d'examen. Aquest és un fantàstic termòmetre per identificar possibles llacunes en el procés de preparació. Intentar evitar les grans memoritzacions pot ser fonamental si un no vol quedar en blanc a l'examen. Així, convé entendre allò que es llegeix, perquè sempre és millor això que no pas recordar-ho a força de repetir-ho.
Durant la prova
És molt important mantenir la calma. Pensar que si hem estudiat segurament les coses aniran bé és un sistema adequat per tranquil·litzar-se. També és convenient no estigmatitzar la figura de la persona que ens avalua per defecte; és més, intentar veure l'examinador com un aliat ens ajudarà a posar una certa dosi de serenitat a la situació. En el moment d'iniciar l'exposició, a vegades és interessant demanar si existeix la possibilitat de fer un petit esquema per tenir-lo de referència. Normalment, no s'hi posen traves i pot ser un instrument que ens atorgui una certa seguretat i organització.
Abans de començar
Abans de contestar, convé perdre uns segons a pensar bé allò que direm, des d'on ho enfocarem i de quina manera ho estructurarem per tal de fer una certa sensació de coherència en la resposta. El to i la postura que mostrem durant el discurs també poden ser indicatius de la nostra confiança en la feina de preparació que hem fet; és recomanable desprendre un cert aire de seguretat i maquillar els estats de nervis, tan habituals en aquests casos. Així mateix, el vocabulari emprat hi és important. Ajustar la semàntica al context pot ser la clau de l'èxit o del fracàs. En aquest sentit, no utilitzar un llenguatge ni gaire refinat ni tampoc excessivament col·loquial és una bona alternativa. Fer una síntesi al final també pot ajudar a reconstruir tot allò que s'ha exposat, tot emfatitzant aquells punts als quals s'ha donat més importància.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Crec que s'han de substituir tot tipus d'exàmens, que en general introdueixen un factor de sort i en el cas oral d'exercici retòric per una formació fonamentada en la redacció de treballs i d'exercicis de manera permanent. Un mut pot ser un savi. Un que no sap expressar-se per mancances personals, també.
Se superen bloquejant-se totalment les emocions d'un, el que s'ha de fer és posar a prova les emocions des de ben petits.