Ell és la incubadora

"El tenc damunt i fins i tot sent el batec del cor, la seva respiració tranquil·la... és increïble!". I és que Mario Cepero està emocionat. El seu petit nadó, Carlos, nasqué amb tan sols 670 grams. Prematur i amb un pes molt escàs. Així que els pediatres de Son Llàtzer acordaren ingressar-lo a la sala de cures intensives de la Unitat de neonats. Allà passarà el temps que necessiti, tot i que en complir les 35 setmanes donen per superada aquesta fase. I allà, precisament, dormirà i descansarà fins a fer-se un poquet més gran. Això no vol dir, com antigament s'entenia, que el bebè hagi d'estar tancat a la incubadora. Així, a l'hospital de Son Llàtzer apliquen el mètode cangur, consistent a potenciar el contacte pell amb pell entre el nadó i el seu pare o mare.

Segons explica Elisabet Algans, pediatra de la unitat, el tracte amb els prematurs ha canviat d'enfocament per complet. "El mètode cangur sorgeix a Colòmbia, devers l'any 1978. El seu problema és que no tenien recursos ni incubadores, llavors havien de cercar altres vies: com ara que el pare o la mare representin el clima d'una incubadora". Jan Rosenbaum, col·lega pediatre, recorda que "de vegades ficaven diversos nins dins la mateixa incubadora i les infeccions es multiplicaven". Per tant, optaren pel mètode cangur, que, evidentment, prové de la manera en què aquest marsupial té cura de les seves criatures. Segons els pediatres de Son Llàtzer, "d'aquesta manera es potencia el contacte pell amb pell, afavoreix la lactància materna i aconsegueix una sortida d'hora del petit". De fet, aquests avantatges s'han demostrat científicament fins al punt que el mètode s'ha exportat pels països occidentals. A més a més, el benestar dels pares i mares augmenta. "En néixer prematurament, algunes mares se'n senten culpables i noten que se'ls ha escapat unes setmanes d'hora", explica Verònica Lluch, coordinadora d'infermeria. "Aleshores, amb el mètode cangur se la torna a fer partícip de les cures del seu fill".

Pell amb pell

I molt partícip, ja que tant el pare com la mare poden estar les hores que vulguin amb l'infant. Es tracta de descansar amb ell. El progenitor, reclinat a una butaca medicalitzada, sosté en braços la seva criatura. I així estan, pell amb pell, durant les hores que s'estimin adequades. Torna a parlar Mario Cepero, en una veu baixa, quasi imperceptible, per no despertar el petit Carlos: "Quan l'aferres així, i te'l deixes al pit, és quan realment et sents pare". A Maria Antònia Oliver, mare del menut, se li cau la baba mirant els seus dos homes. A pocs metres, hi ha estirat Agustí, que amb la seva dona, Catalina, han tingut Guillem. "Trob que, des del punt de vista mèdic, és molt beneficiós per a ell... Però també per a nosaltres, que ens hi sentim implicats". I continua: "Quan queda adormit és molt relaxant". Aquesta parella de menorquins han hagut de canviar d'illa per ingressar el nadó. "És que a Menorca no hi ha unitat de neonats, i hem de venir a l'hospital de referència", explica Agustí.