Mirar, o no, cap a una altra banda

El reportatge d'aquestes pàgines suscitarà, amb molta probabilitat, un comentari com: "Això del comerç internacional d'armes és una vergonya, però jo... què puc fer-hi?". I ho entenc. Perquè és fàcil incorporar criteris ètics en l'àmbit, per exemple, de les compres d'aliments: la publicitat alternativa ha aconseguit difondre que aquesta marca o aquella altra explota els productors d'algun país del sud, i la tria responsable no resulta complicada. Però, armes? Quina relació tenim qualsevol de nosaltres amb la indústria armamentista? Doncs sí, molta, i molt més directa de la que ens podríem arribar a pensar. I no costa gens trobar informació detallada i fiable que ens farà arrufar les celles. Amb deu minutets de visita a la web del Centre dels d'Estudis per la Pau -una opció entre tantes-, tindrem els noms i llinatges de l'entramat espanyol dedicat a la producció i comercialització d'armes destinades a conflictes que ens remouen les entranyes.

Últimament, alguns activistes s'han presentat a les juntes d'accionistes de grans bancs que destinen una part molt rellevant de les seves inversions a la indústria bèl·lica. Els activistes demanen un canvi de rumb. En algun cas, la seva intervenció ha servit perquè accionistes minoritaris obrissin els ulls a una realitat que desconeixien. I vostè i jo, just amb una mica d'informació, la propera vegada que anem al supermercat, o quan haguem de canviar de cotxe, o en haver de triar un electrodomèstic, podríem perfectament excloure les marques tacades de sang. Podem trobar mil raons per evitar aquesta confrontació amb els nostres hàbits de consum. En qualsevol cas, la decisió de mirar cap a una altra banda o assumir la responsabilitat del granet d'arena, és ben nostra.