TW
0

Escoles de pares. Segurament, quan alguns de vosaltres llegireu les paraules que enceten aquest reportatge pensareu –víctimes de la inèrcia– que aquest és un full destinat a oferir l’ideari del "bon pare" als qui tinguin infants i adolescents. Us equivocau, perquè aquests centres són més que tot això. Tot i tenir aquesta finalitat durant els seus primers anys, la majoria de les escoles de pares, empeses per l’adversitat de les circumstàncies, ha hagut de reajustar el seu rol fins al punt d’ajudar a sobreviure a pares i mares que s’hi acosten, trastornats, per unes realitats que de cada vegada esdevenen més crues.

"Educau els infants i no serà necessari castigar els homes". Aquesta és una de les frases amb les quals Pitàgores s’ajudà per construir la seva pròpia figura, cita que en l’actualitat ha quedat tacada per una ironia de cada vegada més escabrosa. Deixant de banda les paradoxes, la realitat despulla unes relacions difícils i complicades entre progenitors i adolescents. Angoixa, crits, desesperança, preocupació, llàgrimes i distanciament. Aquestes són algunes de les vivències amb les quals moltes d’aquestes persones es presenten a aquestes associacions.

Cercant solucions

Ara fa més de tres dècades que apareixien les primeres mostres d’aquestes escoles per a pares i mares a l’Estat espanyol. Així, mestres, psicòlegs, pediatres i pedagogs posaren en marxa un seguit de projectes diversos amb l’objectiu de fer llum sobre preocupacions que envoltaven el dia a dia de multitud de famílies. Com és de suposar, a mesura que han anat avançant els anys, molts d’aquests problemes han anat variant i han aparegut conflictes fins aleshores desconeguts. Sigui com vulgui, aquests punts de trobada tendeixen a crear atmosferes en les quals pares i mares amb diferents problemàtiques poden compartir un seguit d’experiències escoltades i analitzades pel experts que els acompanyen. En moltes ocasions, les sessions en les quals els afectats exposen les seves inquietuds no exclouen la participació dels fills que, en la mesura que acorden progenitors i familiars, intervenen periòdicament en aquestes dinàmiques.

Durant aquests darrers deu anys, la quantitat de persones que ha recorregut a aquests tallers no ha fet més que augmentar. L’anàlisi de la casuística d’aquest increment ens condueix al creixement demogràfic que ha experimentat la nostra terra aquests darrers lustres, però també a tot un seguit de modificacions sociològiques que han reprogramat el modus vivendi de moltes llars. Precisament, aquesta darrera causa és la que sembla que més pes hi ha tingut. Aquests canvis han estat de tal magnitud, que s’han desautoritzat per complet veus que fins aleshores eren sinònim d’obediència. Segons la Confederació Espanyola d’Associacions de Pares i Mares (Ceapa), "molts de pares enyoren alguns aspectes del sistema educatiu que formava els joves temps enrere, un sistema educatiu que posava límits clarividents". No debades, valorant els nombrosos i meritoris avanços que han arribat amb aquesta nova pedagogia, sembla que molts dels pares i mares que acudeixen a aquestes escoles serien partidaris que –tant a casa com a l’aula– es poguessin recuperar certes actituds de respecte i de disciplina que sembla que s’han perdut pel camí.

Tant si és encertat com si no, el parer de moltes d’aquestes famílies sembla desprendre un relatiu descontrol. En aquest sentit, la Federació d’Ajuda contra la Drogoaddicció (FAD) ha encarregat un estudi segons el qual 4 de cada 10 pares reconeix que no sap manejar d’una manera adequada les situacions de conflicte amb els seus fills adolescents. Endemés, gairebé un 30% dels enquestats admet que té dubtes seriosos sobre la idoneïtat de l’educació que dóna als seus fills. Amb tot, qui més preocupació mostra són encara les mares. Almanco aquesta és la conclusió que en treu la Ceapa, després d’observar que prop d’un 70% de les persones inscrites en els seus cursos són dones. Segons informen integrants d’aquesta agrupació, pareix que moltes mares encara conviuen amb un sentiment de culpabilitat pel fet de treballar i de no estar tan pendents d’educar els seus fills, fet que no sembla tan comú entre el gènere masculí.

Seguint el dibuix del perfil d’usuari d’aquests serveis, cal no deixar enrere l’apunt que ens arriba des de la FAPA Mallorca, segons el qual el tipus de famílies assistents no correspon a uns estrats baixos, sinó que de cada vegada més hi trobam gent acomodada que no sap solucionar problemàtiques amb els seus descendents.

Funcionament

Encara que el creixement de l’oferta d’aquesta mena de dinàmiques faci difícil detallar un model d’actuació més o manco normalitzat, la majoria d’aquestes escoles comparteix una metodologia bastant similar. D’aquesta manera, periòdicament (sol ser un cop a la setmana o cada quinze dies) es reuneixen els especialistes encarregats d’oferir el curs amb els pares i les mares interessats. Amb un temari prèviament marcat, durant la primera part de la sessió l’expert informa exposant arguments referits a una temàtica concreta –ja sigui de caràcter general o específic. Els coneixements que es posen en comú són prou variats, en aquest sentit: els maldecaps de la persona adolescent, les vies adequades de comunicació i la prevenció de malalties que siguin susceptibles d’afectar-los són alguns dels punts analitzats.

La segona part d’aquestes trobades és, tal volta, la més profitosa. Prenent com a referència les informacions rebudes prèviament, els assistents posen en comú les seves idees i vivències entorn de temes tan rellevants com ara el consum de drogues entre els seus fills i la conveniència o no de castigar-los si ho fan. La tutela dels conductors d’aquests cursos acaba d’enriquir unes sessions de les quals es treuen sovint bons resultats.

L’oferta a les Illes

"Aquests darrers anys, a mesura que han augmentat les preocupacions dels pares i mares, s’ha anat incrementant l’oferta d’aquest tipus d’activitats a les nostres illes". Aquestes són les conclusions del president de l’agrupació de pares i mares FAPA, Jaume Ribas. En qualsevol cas, des d’aquesta entitat s’ha agilitzat ara un servei d’assessorament per a moltes associacions de mares i pares de diferents centres educatius, a fi que puguin contactar amb especialistes preparats per posar en marxa aquesta classe de cursos. Així, escoles com ara el col·legi públic de Son Ferriol (a Palma) han ofert aquestes dinàmiques organitzades per les associacions de pares.

Endemés de tot això, Ribas recorda que darrerament "hem organitzat cursos amb la participació de psicòlegs i de pedagogs provinents de la Península". Les famílies de les Balears també poden fer ús d’un servei per internet activat pel Ministeri. Es tracta de l’aula Mentor, la qual ofereix cursos per a pares i mares amb la possibilitat de contactar diàriament amb un seguit d’experts encarregats de fer claror respecte dels dubtes que sovint tenen aquestes persones.