La nostra comunitat té avui dia un compromís ferm amb la cooperació al desenvolupament gràcies al Pla director de cooperació de les Illes Balears 2008-2011, que marca les directrius i línies bàsiques de la cooperació a les Illes. De fet, és el primer que s’ha realitzat i té l’objectiu bàsic d’aconseguir millorar l’efectivitat dels ajuts als països del Sud amb la destinació del 0,7% del pressupost de despeses consolidades de la Comunitat a cooperació per al desenvolupament d’aquí a final de legislatura. No debades, la societat balear és cada dia més solidària. Nombroses ONG i entitats ciutadanes fan créixer de cada any un teixit compromès amb les desigualtats que hi ha entre les regions del nord i del sud.
Una situació que des de 1999 gaudeix d’ajuda institucional amb la creació de la Direcció General de Cooperació. Però, tot i els nombrosos projectes que hi ha hagut fins ara, és un fet que la pobresa al món sembla que s’hi agreugi. Davant aquesta situació, és necessari donar-los prioritat per tal que el resultat tingui realment incidència sobre aquestes comunitats. Així, el Govern actual de centreesquerra, a través d’aquest Pla director, ha volgut donar a aquestes actuacions el caràcter de polítiques de cooperació, aprofundint en les causes de les desigualtats a escala planetària i enfocant l’acció al compliment dels objectius del mil·lenni reclamats per les Nacions Unides.
150 projectes per al 2009
Com explica Josep Ramón Balanzat, director general de Cooperació de la Conselleria d’Afers Socials, Promoció i Immigració, "la situació de la col·laboració a les Illes Balers es troba en un molt bon moment. Hi ha moltes més ONG que presenten projectes al Govern, devers 150 en la convocatòria del 2009 en més de 30 països. D’aquesta manera, les ONG illenques són cada vegada més fortes i això és un bon síntoma que mostra que la societat de les Illes de cada vegada està més compromesa amb la solidaritat".
Una situació és deguda en bona part a l’estructuració dels ajuts a través de les directrius i prioritats transversals, socials, estràtegiques i geogràfiques que estableix explícitament el pla director. De totes elles, però, val la pena destacar els dos darrers grups. Així, pel que fa a les prioritats estratègiques, s’estableixen tres àmbits d’actuació del Govern balear: de cooperació al desenvolupament, d’emergències i acció humanitària i d’educació al desenvolupament i formació, a més de donar suport en tot els casos a aquelles iniciatives encaminades a cobrir els drets socials bàsics com pugui ser l’accés a la salut, a l’aigua i a l’educació.
Països prioritaris
De la mateixa manera, un dels punts importants el constitueixen les prioritats geogràfiques. Amés a més, i segons els resultats de tot un grapat de variable –com l’índex del desenvolupament humà, el fet d’originar immigració cap a les Illes o la tradició de cooperació existent a les Balears–, el Pla divideix els països en tres grups: els prioritaris, als quals es destina el 70% dels ajuts; un segon nivell, als quals es destina el 20%; i un darrer grup, que en rep el 10% a través de projectes puntuals. Pel que fa als països prioritaris, s’estructuren al voltant de quatre àrees d’actuació: la mediterrània (Marroc, Algèria, Palestina, Territoris Palestins Ocupats i d’altres de població palestina refugiada), l’Àfrica subsahariana (Senegal, Etiòpia, Burundi i Mali), l’Amèrica Central i el Carib (Guatemala, Hondures, El Salvador i República Dominicana), i l’Amèrica del Sud (Equador, Perú, Bolívia i Colòmbia).
De fet, cal remarcar que un dels criteris bàsics per determinar la prioritat d’aquests països l’estableix l’existència de comunitats d’immigrats presents a les Illes. De la mateixa manera que afirma Balanzat, "això és una qüestió molt important i una de les línes prioritàries. De fet, el 2009 s’iniciaran els plans regió de cooperació directa (de Govern a Govern) amb tres dels països emissors d’immigrats més importants que té Balears: l’Equador, el Senegal i el Marroc, ja que intentarà concentrar la seva incidència en unes zones concretes per tenir un impacte real i visible. El fet de focalitzar-ho en algunes àrees és prioritari".
De la mateixa manera, una de les qüestions importants que conté el pla fa referència a la projecció presupostària durant el període 2008-20011. Així mateix, dels més de 16 milions d’euros destinats al 2007, la previsió estableix arribar als prop de 25 milions al 2011. En aquest sentit, enguany estava previst destinar-hi al voltant de 19,5 milions d’euros, xifra que finalment queda en 17,1 milions. D’aquesta quantitat, 7,1 es destinaran a la subvencions per a ONG per executar projectes de Cooperació. La resta, fins a 10,2 van destinats a convenis de col·laboració, plans regió i el programa de cooperants.
De fet, els ajuts destinats a Cooperació al desenvolupament han tingut un augment del 130%. Com afirma el seu director general, "això és degut a la circumstància que per desembre han acabat una sèrie de macroprojectes, que han permès alliberar una notable dotació pressupostària. De tota manera, davant la situació econòmica hem hagut de reduir la previsions d’inversió. Tot i aquesta aturada, tenim el compromís d’arribar a destinar el 0,7% el 2011, segons l’objectiu del pla director". En definitiva, una manera d’aglutinar esforços i fer de la cooperació al desenvolupament una veritable eina per canviar el planeta.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.