Cap a un model editorial 2.0

Angle, Bromera i Cossetània són les editorials implicades. Es tracta d’empreses localitzades a ciutats diferents –Barcelona, Alzira i Valls, respectivament– i amb catàlegs centrats en una certa diversitat d’opcions. Malgrat això, comparteixen alguns trets, com el fet que totes varen ser creades en els darrers anys del segle passat i, a més, creuen en la importància d’innovar en aquesta època. L’opció de crear una estructura horitzontal que els permeti emprendre projectes en conjunt no exclou que conservin la seva pròpia identitat, més aviat el contrari. Segons ens expliquen els representants de la iniciativa, "es pretén crear sinergies entre les tres editorials en camps concrets, com la comercialització, la distribució i la innovació. I el centre d’operacions de tot plegat serà un portal a la xarxa, amb el format 2.0 com a senya d’identitat, que s’espera que estigui disponible a final del mes de març per ser la pedra angular d’aquest projecte".

Llibre electrònic

Com ja hem ressaltat, l’aliança establerta entre aquestes tres entitats de caire cultural afectarà àmbits concrets, com la comercialització, ja que obtindran noves vies de negoci. En aquest cas, es concretarà en un portal editorial des del qual es posaran a la venda els primers llibres electrònics en la nostra llengua. La idea és posar en línia el catàleg de les editorials d’una manera més progressiva. Així mateix, per a la seva posada en marxa ja hi ha preparada una seixantena de títols de les tres firmes. Per una altra banda, la venda de les col·leccions en format electrònic té connotacions específicament positives per als compradors, com ara, que el preu dels llibres en aquest nou format serà entre un 30 i un 40 per cent més econòmic que en paper, depenent en cada cas de l’extensió del volum, o bé si són o no novetats del mercat.

La intenció, segons ens asseguren, és digitalitzar tot el catàleg, aclarint una posició fortament compromesa amb l’augment d’ús a mitjan termini del llibre digital, amb el conseqüent perjudici del convencional. Fins i tot, es planteja incloure al portal una opció per encarregar la impressió de texts i originals que no tinguin una sortida comercial convencional, com una de les idees més originals per complementar l’activitat empresarial i, per tant, els guanys. Tanmateix, la certesa que ens deixa per regust la idea d’Edi.cat es relaciona amb una nova oportunitat –bona, sens dubte– per a un ressorgiment amb empenta de l’edició independent en català.

Això es corrobora en el fet que aquesta no és només una acció aïllada, ja que hi ha més editorials de característiques semblants interessades a unir-se a la iniciativa, però de moment han desestimat les seves peticions perquè prefereixen anar afegint-s’hi en funció de la resposta que obtinguin dels clients. El projecte s’ha endarrerit més del que estava previst en un primer moment, perquè "és un món molt nou", opinen, i qüestions com ara la protecció dels textos i la cessió dels drets d’autor han allargat el procés, com també certs inconvenients que van sorgir del procés tècnic en la digitalització dels formats.

Un nou paradigma

Potser, l’aposta més arriscada en un moment de canvi com el que vivim –confirmat dia a dia d’una manera més certa per tot allò que succeeix al nostre voltant– és no immutar-se. Potser, alguna cosa semblant a això és el que pensaren les direccions de tres de les editorials de l’àmbit català més independent, com Angle, Bromera i Cossetània, davant el continu procés d’aglutinació editorial que sembla comportar l’anomenada per alguns postmodernitat.

Globalització, aparició de noves tecnologies que revolucionen el camp de la informació i de la comunicació, etc. Fins ara, semblava que res d’això no afectava aquesta important parcel·la de la cultura, capficada i fortificada en la seva solemnitat. Però vet aquí que el fet de col·laborar d’una manera més estreta amb altres editors pot fer que es puguin assolir els reptes que cadascun per separat no sigui capaç de portar-los a bon terme. Es vulgui admetre o no, sembla ser que moltes persones, també algunes d’aquelles que fan girar la seva vida al voltant dels llibres, s’han assabentat que els nous mitjans que hi ha al nostre abast canvien també el nostre entorn i la perspectiva amb la qual ens disposam a referir-nos-hi.

"La reflexió requereix una edició feta en paper"

Per copsar el posicionament d’un ens prominent en el món literari illenc com és el Gremi d’Editors de Balears, ens hem adreçat a un dels seus membres més actius. Lleonard Muntaner (Palma, 1952) és un editor de llarga carrera a Mallorca i, a més, ocupa un càrrec de responsabilitat dins la direcció del Gremi, concretament el de secretari. Tanmateix, Muntaner vol deixar molt clar quan parla amb la veu del Gremi i quan ho fa per pròpia decisió.

El Gremi no s’hi pronuncia

"Tenc per sabut que el Gremi no s’ha pronunciat mai en el tema dels llibres digitals, de manera que no hi hauria un plantejament clar en aquest sentit". Aquesta posició pot semblar ja de per si reveladora, però encara ho són més les seves paraules des del prisma individual, com a editor de llibres. "Personalment, trob que internet en general ha aportat canvis importants, una vertadera revolució en molts aspectes, i ho valor positivament. Però el món dels llibres és un poc diferent.

A internet pots espipellar, prendre consciència que alguna cosa existeix. Ara, a l’hora d’aprofundir-hi, consider que els investigadors en primera instància i també el públic en general han d’acudir als llibres, que és on es conté el coneixement amb profunditat", ens assegura Muntaner. Segons les seves paraules, "molts llibres dels que feim podrien sortir en un format electrònic. D’altres, en canvi, no. Som del parer que la reflexió requereix una edició en paper. Els lectors especialitzats els han de menester tocar, subratllar, transportar d’un lloc a un altre i tot això, malauradament, encara no es pot fer amb un ordinador per enmig".

El punt cat, entre els deu primers

El domini ‘.cat’ té ja gairebé 35.000 registres després de créixer devers un 15% el 2008, tres anys després de la seva creació, segons ha informat la Fundació PuntCAT recentment. El domini, amb més de 50 milions de documents indexats a internet, es troba entre els deu primers del món. El perfil de companyies que adquireixen el domini ‘.cat’ el configuren cada vegada més petites i mitjanes empreses i multinacionals, com ara Microsoft, Google, Spanair, Yahoo i Clickair.

Una de les claus d’actuació per al present 2009 és potenciar i difondre l’ús del domini ‘.cat’ entre les Pime i les multinacionals, com també continuar sent un domini tecnològicament líder i establir acords de seguretat amb els Mossos d’Esquadra i l’Institut nacional de tecnologies de la comunicació (Inteco). Les dues principals novetats per al 2009 consisteixen a oferir la "internet del futur" mitjançant el protocol d’internet IPv6, que ofereix característiques de seguretat més grans, i un nou sistema d’encriptació, que aporta molta més seguretat en els intercanvis d’informació a través de la xarxa i que Suècia ja aplica. La fundació treballarà també enguany per poder continuar rebaixant el preu dels dominis, entre d’altres aspectes.