Les estretors econòmiques que algunes persones pateixen els danyen la salut. Perquè la manca de doblers desemboca en la supressió de despeses que són bàsiques. La cupla? Del sistema capitalista. Així opina Francisco González, president de l’Associació de sociòlegs de les Illes Balears. I és que, a parer seu, "ens aixecam per competir i no pas per col·laborar". Per això, el treballador sap com comença el dia, però no com l’acabarà. I si el resultat és l’acomiadament, la societat el rebutjarà. "Aquesta societat considera l’atur com un fracès. No tant com ho pateixen als Estats Units, però de cada pic més", es lamenta González. La segmentació de la gent entre aturats i treballadors en actiu és la causant de l’estrès i l’ansietat que presenta la majoria de pacients de les unitats de salut mental.
Medicament
Però les conseqüències van més enllà. "Hi ha aturats que no poden pagar els medicaments perquè valen 200 euros mensuals, per posar-ne un exemple", explica el sociòleg. Tot i que la Seguretat Social cobreix una àmplia gamma de fàmacs, aquestes ajudes només n’abracen dues terceres parts. Però, què passa amb el 33% de productes no subvencionats? Segons González, els malalts els deixen de prende o disminueixen la freqüència amb la qual els haurien d’ingerir. "En compren la capsa mensual, però miren que els duri tres o quatre mesos". Tanmateix, aquest sistema econòmic, "que afavoreix els forts i penalitza els més febles", afecta més àrees a part de les que se solen tenir en compte.
Sobrepès
L’alimentació, per exemple. "Com més baix és el poder adquisitiu d’una família, el menjar és més ric en greixos". O sigui, que compren els productes més barats i que més sacien la fam: els rics en colesterol. "Per això, les classes populars presenten taxes de sobrepès molt més altes que les de la burgesia", matisa González. L’exercici físic també influeix en la qüestió de la salut física. "Com més diners, més esport", indica el sociòleg. La seva teoria és que una de les primeres despeses familiars eliminades són les factures del gimnàs. Ara bé: hi ha un caramull d’esports gratuïts i de carrer, tot i que s’adrecen més a gent jove i als adolescents.
De totes maneres, "una persona que treballa 11 hores cada dia –perquè no l’engeguin– no té el cap per anar a fer esport quan surt de la feina". En qualsevol cas, una de les qüestions que més interessen el president dels sociòlegs de l’Arxipèlag és la qualitat de l’habitatge. Perquè "realment, la llar empitjora en època de crisi", adverteix. "I la calefacció n’és l’exemple més clar".
Calefacció
Una necessitat humana que per a alguns, malauradament, es converteix en una despesa prescindible. Accessòria. I per tant, en tallen el subministrament. I es constipen més sovint, és clar. "O unes simples burletes que abans es compraven per ajustar les finestres, ara són una despesa impossible si parlam d’un aturat", conclou Francisco González.
"Els quadres depressius van lleugerament a l’alça"
Óscar Ruiz és psiquiatre de la Creu Roja al servei de psiquiatria de la Unitat d’Aguts de Son Dureta. Darrerament, hi ha constatat un lleuger augment dels quadres depressius.
Són més, els pacients que tractau des de l’esclat de la crisi?
Sí que notam un increment de la demanda dels nostres serveis. Ara bé, crec que és la conseqüència de la manca de doblers d’alguns pacients. Abans es podien permetre tractaments de salut mental en clíniques privades. Ara no. Per això vénen ara a Son Dureta.
Quins en són els símptomes més habituals?
Bàsicament, pateixen molta d’ansietat i sentiment d’incertesa. Evidentment, això és a causa d’haver estat acomiadats o per la possibilitat de ser-ho. Bé, de la desesperació que crea la crisi, en general. I l’ansietat deriva en insomni, alhora que la manca de son i de descans genera una gran irritabilitat.
I com se senten?
Es tracta de gent que està desesperada. Són sentiments de desesperança, d’incapacitat per afrontar sentiments d’inutilitat i d’impotència... escèptics de la vida quan veuen que poden perdre tot allò per què han lluitat durant molt de temps.
Amb perill de suïcidi?
Encara no amb desitjos de mort, però sí amb unes ganes de viure bastant escasses. Ara bé, també he tingut qualque pacient que, de manera extrema, havia pensat de suïcidar-se per tal que la família en cobràs l’assegurança.
Què pot fer l’Administració per millorar l’ambient a les empreses?
Poca cosa. Home, si es millora la seguretat laboral, tot és millor. I si la crisi se suavitza, els treballadors no passaran tanta pena.
Receptau ara més medicaments?
Un poquet més, sí. Els fàrmacs per combatre els quadres depressius, més que res. Ara, també s’ha de pensar que la gent té de cada vegada menys aguant. L’augment de la demanda s’ha notat, sobretot, en l’àmbit dels metges de capçalera, ja que els demanen benzodiazepines (tranquil·litzants i hipnòtics), com també antidepressius, amb més rapidesa que fa uns anys.
Ho pot afrontar, la sanitat balear?
Si tenim en compte la ràtio de psiquiatres per habitant... la situació és regular tirant a dolenta. La xifra d’aquí és d’un per cada 40.000 habitants, si fa no fa, i altres comunitats en tenen taxes millors.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
El 58% dels russos consideren que el país no va per bon camí i aposten per un sistema basat en la planificació i distribució pública de la riquesa, segons constata una enquesta dirigida pel sociòleg rus Alexei Levinson, del Centre Levada. Però la solució no són ni les pastilletes ni el recurs a l'ajut psicològic com volen fer ara els britànics. Cal un sistema socialista planificat i autogestionat.
El sistema capitalista només genera frustracions, basta mirar la riquesa que han aconseguit els romanesos, búlgars, ucraïnesos, albanesos, polonesos... Mirau quan n'hi ha tirats pels nostres carrers a l'espera d'almoïna. Amb el capitalisme d'estat pseudocomunista que patien estaven malament, però ara estan pitjor.