Càncer de còlon, El més letal de tots

Però en el camí hi apareixen dues variables. "L’actitud del professional, especialment dels facultatius d’Atenció Primària, és clau", explica el conseller. D’altra banda, "cal sensibilitzar la societat sobre el risc del càncer de còlon". De tota manera, pareix obvi que hi està conscienciada, contra el càncer. El problema és que, en general, els ciutadans no estan mentalitzats quant al greu risc que suposa no fer-se revisions mèdiques en arribar a una determinada edat. És per aquest motiu que la Conselleria prepara un pla pilot de "sedàs" poblacional. Això significa que la sanitat pública oferirà a alguns usuaris la possibilitat de sotmetre’s a una prova de presència de sang oculta a les femtes i que anirà seguida, en els casos positius, d’una colonoscòpia.

Aquesta tècnica, que permet visualitzar el tumor i agafar-ne mostres per l’anàlisi de patologies, s’oferirà de manera gratuïta a un seguit d’individus triats aletòriament. L’únic criteri per al sedàs serà que tinguin una edat compresa, si fa no fa, entre els 50 i els 69 anys. Encara no han transcendit més dades d’aquest pla pilot, que es començarà a aplicar l’any 2010. No debades, el càncer de còlon o rectal és la malaltia més mortífera a l’Estat espanyol (13.000 morts anuals), com també a les Illes (250 defuncions).

José Reyes, metge especialista de l’aparell digestiu a l’hospital d’Inca, creu que "deu anys són prou temps per detectar qualsevol cas d’aquests". Bàsicament, "perquè un tumor no sorgeix de cop", assegura. I el marge d’actuació és, per tant, molt més gran. "Localitzam les cèl·lules potencialment cancerígenes i les eliminam", explica. De fet, Reyes presentà dimarts, en el marc de les Jornades estatals per a la prevenció del càncer de còlon, un possible programa "sedàs" aplicable a l’Arxipèlag. Es tracta d’una projecció en la qual prendrien part els sis hospitals de les Balears: Son Dureta, Son Llàtzer, Inca i Manacor (a Mallorca), com també els de Can Misses (Eivissa) i Mateu Orfila (Menorca).

L’objectiu seria que cada centre contactàs amb 5.000 dels seus pacients per arribar a un total de 30.000 subjectes en la investigació. Una xifra que suposaria el 14% de la població d’entre 50 i 74 anys. Cada clínica es posaria en contacte amb els usuaris per oferir-los la possibilitat de prendre part en el programa. En tot cas, i com els mateixos metges constaten, només un 40% (en la millor de les situacions) sol acceptar la prova.  Tenint en compte la mitjana de casos positius que es registren en altres plans pilot (entre els quals destaca el català, que s’inicià l’any 2000 i que és el més veterà), es detectarien entre 300 i 400 positius relatius a cèl·lules malignes i precanceroses.

Els hospitals, per tant, haurien de realitzar entre 50 i 66 colonoscòpies cada un, a raó d’entre 25i 33 per cada any dels dos que duraria el projecte. Unes dades que conviden a pensar que no se saturarien els serveis hospitalaris, "perquè són dades assumibles", en paraules de José Reyes. En els mencionats programes pilot que ja es duen a terme (Catalunya, Múrcia i València), la mitjana de càncers invasius trobats és d’un per cada 10-15 proves efectuades, com també un adenoma avançat per cada 20-25 d’aquestes anàlisis.

Unes xifres potents, per l’àmplia repercussió que tenen sobre la salut de l’usuari. De fet, la Unió Europea recomana ja passar proves cada any o cada dos anys a tos els ciutadans d’entre 50 i 74 anys asimptomàtics. Si hi ha un historial familiar de la malaltia o se’n tenen símptomes de jove (com hemorràgies rectals, canvis en la defecació i dolor abdominal), caldria consultar el metge a partir dels 35-40 anys. Les tècniques de detecció són diverses, tot i que la més emprada a la sanitat pública és la de sang en femta o anàlisi d’ADN fecal. "És útil, i també la més barata", reconeix el doctor Reyes.

Però hi ha proves més modernes, com ara la SOH immunològica, que són més sensibles, tot i que més cares, també. De totes maneres, el mateix facultatiu assenyala que la relació cost-benefici hi resulta satisfactòria. "Perquè, com que és una tècnica més fiable, s’hi produeix un nombre molt menor de falsos positius". Així, la sanitat s’estalvia després el cost d’efectuar colonoscòpies a gent que no estava malalta. Quant a la sigmodoscòpia, té avantatges, com ara que no obliga a anestesiar el pacient per practicar-la-hi, però el preu encara resulta tremendament elevat. A més a més, raons culturals i educacionals explicarien la baixa presència d’homes en aquesta tècnica, que es basa en la introducció d’un aparell fi pel recte. Una altra dificultat que els gestors sanitaris han de superar per vèncer el càncer més letal de tots.