Iguals, sí. Però psicològicament idèntics?

Per exemple: els homes aparquen millor el cotxe, ja que la seva percepció espacial és millor. Per què? Perquè és una funció dependent de l’hemisferi esquerre, més desenvolupat en el gènere masculí. Les dones, per contra, són més empàtiques i responsables en les relacions humanes, des del moment que el seu hemisferi dret controla aquesta habilitat. Però l’educació que els uns i les altres han rebut fins ara ha estat diferent. Si els nins sempre han jugat amb cotxes i jocs de construcció, evidentment hauran treballat més, ja des de petits, la percepció espacial. I si una nina s’ha entretingut sempre amb pepes i jocs de cuina, planxant i fent altres accions semblants, pareix raonable afirmar que serà més responsable cap als altres.

Aleshores, què hi pesa més? La genètica o la influència de l’entorn? Ja hem comentat abans que aquests termes són considerats antiquats per l’elit de la investigació científica. De fet, els estudis recents han descobert que el cervell no és un òrgan genèticament predeterminat. En paraules de Pierre Magistretti, director de l’Institut de Psiquiatria i Neurociència de Lausana (Suïssa), "el cervell gaudeix de plasticitat". "Això genera una xarxa neuronal modulable pels esdeveniments i per l’experiència", afegeix. A més a més, "els mecanismes de plasticitat operen durant tota la vida. Per tant, sempre poden modificar un estat anterior", comenta el professor Magistretti. Segons ha explicat darrerament Richard J. Haier, expert en neurologia pediàtrica, "ara sabem que els factors de l’entorn contribueixen a activar i a desactivar alguns gens". La conclusió és revolucionària: si bé naixem amb una genètica predeterminada, aquesta no ha d’influir obligatòriament en el nostre encèfal.

Ara bé, el doctor Richard J. Haier també reconeix que els cervells són diferents, depenent del sexe, en el moment de néixer. "Per exemple, les fibres que en connecten els dos hemisferis són més gruixades en el cas de les dones, que hi tenen, així, més interconnexió", assegura. Ara bé, això què significa? "Encara no sabem com afecta el desenvolupament de la persona", admet el doctor Haier. Hi ha, endemés, una dada molt significativa i que marca tot aquest debat. "Les diferències cerebrals entre individus de l’espècie –i del mateix sexe– són superiors a les que hi pugui haver entre entre homes i dones", conclou.

"El trànsit d’informació entre hemisferis és major en elles"

El doctor Bernat Sureda dirigeix el servei de neurologia de Son Dureta, hospital del qual fou director mèdic (2002-2005). També ocupa la vicepresidència de la Societat espanyola de neurologia.

En què es diferencia un cervell masculí d’un de femení?
Generen moltes conductes psicològiques diferents. També hi ha components hormonals diferents entre l’home i la dona, com ara la testosterona. Es tracta d’una substància que ja és present al fetus i que condiciona el desenvolupament del cervell.

Té importància que el dels homes sigui més gros que el de les dones?
No gaire. El cervell de les dones pesa devers 200 o 300 grams manco, però això és perquè la seva corpulència també és menor. Allò important és el nombre de neurones i elles en tenen tantes com els homes, però amb una densitat més alta. Hi són més properes les unes a les altres.

Per què deim que els homes no poden realitzar dues activitats alhora?
És a causa d’una estructura cerebral entre l’hemisferi dret i l’esquerre. És composta d’unes fibres que són més gruixades en el cas de les dones. I, afegit a una densitat més elevada, hi genera un trànsit d’informació més alt. Per tant, allò que és diu popularment, que una dona pot llegir la premsa i mirar una pel·lícula alhora que escolta música (i els homes, no), és vera.

I en el cas dels homes?
En general, tenen una capacitat de concentració en un únic ítem més elevada. Per això, s’orienten millor i interpreten millor un mapa.

Hi ha malalties d’homes i a l’inrevés?
Hem detectat que l’esclerosi múltiple és més habitual en dones i el pàrkinson, en homes. Pensam que la serotonina hi influeix molt. Es tracta d’un neurotransmissor que altera la felicitat i el benestar. En situacions d’estrès, per exemple, en disminueix la presència. I mentre que els homes es posen agressius, les dones es deprimeixen.