Tornaran a la vida?

Com és sabut, l’ADN conté tota la imformació d’un ésser viu, tots els detalls que constitueixen un organisme. Per tant, si algú tingués mostres perfectes d’aquesta cadena i l’hagués interpretada, tindria la recepta i els ingredients per crear un organisme similar.

En aquest sentit, es conserven moltes mostres d’éssers que fa milers d’anys que s’han extingit i els científics treballen en l’actualitat en la investigació d’aquests ADN. Així, el passat més de novembre s’aconseguí desxifrar la seqüència genètica completa del mamut i ja en aquell moment es varen fer moltes especulacions sobre la possibilitat de retornar-lo a la vida. l’ADN d’aquest enorme animal, extingit fa 3.500 anys, havia estat recuperat d’un exemplar congelat, trobat a Sibèria i l’estat del qual era immillorable.

Tanmateix, no sempre és tan fàcil perquè les mostres d’alguns dels animals extingits no es troben en tan bon estat. De fet, l’ADN d’éssers morts és molt sensible a les condicions atmosfèriques i moltes vegades queda completament contaminat. Tot i això, hi ha més casos com el del mamut, sobretot en bèsties de l’edat del gel, en què la informció gènetica es conserva perfectament.

De tota manera, la manca de qualitat genètica de moltes mostres, lligada a la falta real de tècniques precises per poder reproduir la seqüenciació completa d’aquets gens, fa que la creació d’aquests éssers sigui encara avui una mera especulació. Ara bé, els ceintífics no descarten que això canviï en un futur no gaire llunyà. Com publicà al revista New Science el passat mes de gener, el desxiframent dels genomes d’alguns éssers prehistòrics constitueix un dels reptes fonamentals dels biòlegs i científics moleculars. La investigació se centra en espècimens amb una edat inferior a 100.000 anys perquè, segons explica Stephan Schuster, biòleg molecular i una de les ànimes del projecte Genoma, la informació gènetica, fins i tot conservada en les millors condicions és probable que no sobrevisqui més d’un milió d’anys. Això impedeix, d’entrada, la seqüenciació de dinosaures i la possible creació d’un Jurasic Park de carn i ossos.

Possibles candidats

Amb tot, New Scince ha elaborat una llista de possibles candidats a la "resurrecció". Des del neandertal fins a l’ós de cara curta, passant pel tigre de Tasmània i el dodo, tots es troben en les travesses per aconseguir tornar a la vida, encara que la diferència de registres en les mostres d’aquests animals és molt variada, com també els anys d’extinció i conservació. Mentre que fa prop de 25.000 anys que desaparegué el neandertal i prop d’11.000 el tigre dents de sabre, n’hi ha d’altres com el cas del tigre de Tasmània que tan sols fa 70 anys que en morí el darrer espècimen.

Pel que fa a la conservació de l’ADN, hi ha restes que es troben en condicions molt dolentes, com les del castor gegant, però d’altres estan en perfecte estat, com el mateix tigre de Tasmània i el rinoceront llanós. De fet, aquest darrer és el principal candidat a tornar a la vida.

Ara bé, la qualitat del material genètic conservat no es l’únic problema. Aquets animals no podrien ser creats del no-res, sinó que necessitarien un "substitut adequat" per poder implantar-hi el material genètic i poder tenir una "mare" que el doni a llum. Això és molt complicat, sobretot en el cas dels mamífers, que han de ser gestats a l’interior del ventre matern. Així, per exemple, per al peresós gegant, un ós que arribà a fer prop de 6 metres d’alçària, no existiria cap espècie actual capaç de gestar-lo. Una cosa semblant passaria amb l’ant irlandès, que pel seu banyam de 4 metres d’envergadura conserva poca relació amb els actuals.

Amb tot, hi ha una espècie que en principi no tindria aquest problema: el neandertal. Està previst que la seqüència genètica d’aquests homínids sigui revelada enguany i seria perfectament compatible amb un simi o fins i tot un humà. Això sí, els científics descarten aquesta possibilitat a causa de les conseqüències ètiques que això podria comportar dins les societats.

Tanmateix, i en qualsevol cas, la possibilitat de tornar a la vida éssers extingits certament crearà debat. A més a més, en lloc de respondre interrogants en podria formular molts més.