Moc, picor, congestió nasal, atxems... Ja ha arribat l’hora de les al·lèrgies, en tant que la primavera entrarà de ple a les Illes en els propers dies. Enguany, les al·lèrgies associades al clima repercutiran en la salut diària dels ciutadans amb més força que mai. Els experts calculen que la present estació serà una de les tres pitjors primaveres de la darrera dècada. El perquè cal situar-lo en les pluges que han caigut a l’Arxipèlag aquest hivern. Algunes plantes com la parietària ja han començat la pol·linització. Es tracta d’una mala herba molt estesa que es considera persistent més que intermitent, perquè es troba en l’atmosfera entre febrer i octubre, informa Europa Press. Aquesta mateix procés també l’han engegat els xiprers. Tot i així, no serà fins al període abril-juny que les al·lèrgies es deixin notar més.
No debades, la prevalença d’aquestes complicacions associades al pol·len o als àcars de la pols afecten –en diferent mesura– el 25% de la població balear. Hospitals com Son Dureta i Son Llàtzer ja han començat a detectar un increment de les consultes motivades per les al·lèrgies. De fet, les visites al metge de capçalera per aquest motiu representen el 50% en aquest moment. Segons el doctor Javier Subiza, coordinador del Comitè d’Aerobiologia de l’entitat estatal SEAIC, "les pluges registrades darrerament fan presagiar una primavera de pol·linització intensa". I afegeix Subiza: "De fet, esperam que les concentracions acumulades de pol·len de gramínies superin els 5.100 grams per metre cúbic d’aire".
Pitjor per als asmàtics
La primavera de l’any passat, però, va situar-se en una mitjana molt per sota: uns 4.000 grams per metre cúbic. Si es compleixen aquests poc optimistes pronòstics, els pacients al·lèrgics hauran de mantenir una especial cura amb els seus hàbits. No debades, el doctor Subiza apunta a una "estreta relació entre l’augment de concentracions de pol·len, els símptomes al·lèrgics i l’asma". Les patologies més freqüents són la rinitis i la ja esmentada asma, amb una proporció major de 4 a 1 per la rinitis. I les dades van a l’alça. Són moltes les veus que han assenyalat la contaminació atmosfèrica com a causa i conseqüència de les al·lèrgies.
Ara bé, encara no se sap científicament què provoca aquesta evolució puixant. Els efectes més coneguts són les repercussions que té en la qualitat de vida, en el rendiment escolar i en la productivitat laboral. Segons el doctor Tomás Chivato, cap del Servei d’Al·lèrgia i president del SEAIC, "les despeses derivades d’aquestes patologies són tremendes". Per exemple, els costos directes: fàrmacs, consultes mèdiques programades, visites a Urgències, proves diagnosticals... Per una altra banda, "les al·lèrgies generen despeses indirectes", assenyala el doctor Chivato. I cita: "Pèrdues de jornades laborals, de classes lectives, pares i mares acompanyant els fills a consulta....". A més a més, cal afegir-hi els costos intangibles com ara la dificultat per dormir, que entorpeixen el descans del cos i que fa que s’arrossegui cansament en la vida diària.
Aquí rau la importància de la immunoteràpia, encara que sigui un tractament poc seguit per la població afectada: sols un 10%. Tot i així, la immunoteràpia consisteix a administrar quantitats progressivament creixents d’extracte al·lergènic a l’organisme. Es divideix en dues fases: la primera és preestacional, que només s’aplica durant els mesos de tardor i hivern; mentre que la segona és perenne (o coestacional), d’administració contínua al llarg de tot l’any. De tota manera, sempre queda la prevenció rutinària, com ventilar les llars únicament a primera hora del dia i cap al tard; o descartar les passejades pel camp i viatjar en cotxe amb les finestres obertes.
La pol·linització va a l’alça, però els nivells no són alarmants encara
L’Arxipèlag disposa d’un sistema de mesurament dels nivells de pol·len organitzat per la Conselleria de Medi Ambient. Es tracta de cinc aparells integrats a la Xarxa de Biologia, un per cada illa de la Comunitat (excepte Mallorca, que a part del de la capital, en té un altre a Manacor). Les màquines envien els registres de pol·linització captats setmanalment a l’àrea de Botànica de Biologia, a la UIB. Marcia Boi, professora italiana arrelada a les Illes Balears des de l’any 1997, explica el funcionament d’aquesta xarxa: "Recollim les cintes que els aparells utilitzen per succionar l’aire i en descodificam els resultats en previsions de pol·linització de l’atmosfera".
La unitat emprada és la de grams de pol·len per litre cúbic d’aire. Ara per ara, els resultats mostren uns poc alarmants 30-35 grams de pol·len i uns 80 de xiprers. El criteri d’anàlisi està basat en la capacitat pulmonar dels humans. I és que les màquines succionen 10 litres d’aire al minut, que és la quantitat màxima que tenen els pulmons humans de respirar cada seixanta segons. Ara per ara, els captadors ja han detectat la floració dels pins, tot i que el fort vent que ha bufat a les Illes des de la tardor passada n’evitarà uns nivells massa elevats. I si bé la floració dels pins acabarà a final d’aquest mes de març, la d’altres espècies encara ha d’arribar.
Els plataners d’ombra, per exemple, no acabaran el procés fins a mitjan abril. Igualment ho faran els xiprers, que malgrat haver començat la floració a final de setembre, encara tenen dies d’escampament de pol·len. Està a punt d’arribar la de la morella roquera, una herbàcia molt petita que acaba sent la més problemàtica. També és coneguda com parietària i la seva pol·linització manté els nivells d’altres anys. Pel que fa a l’àmbit estatal, la situació no és tan encoratjadora.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.