TW
0

La història de l’altruisme a la nostra terra té una tradició encoratjadora. No debades, ja queda enfora aquella mística dels relats de caritat cristiana que tantes sensibilitats tocaren temps enrere. A mesura que ha anat passant el segle XX, han anat brotant exemples i més exemples delatants d’una societat amb esperit solidari amb ella mateixa i també de portes cap a fora. A aquell incipient moviment de joves missioners escampats pel món o a la vocació social d’aquelles monges de màniga arromangada, els han seguit milers de mallorquins que han fet del seu temps lliure una oportunitat per injectar petites dosis de justícia a aquesta societat que ens acull.

 Tot i això, el reconeixement del col·lectiu a aquesta gent no és sempre l’adequat. Tal volta hi ha voluntaris que, encara que s’esforcen cada dia en pro d’una causa justa, no són considerats com a tals. Aquest és l’exemple dels cooperants amb tot l’entramat d’associacions juvenils i infantils existents a les nostres illes. L’herència d’aquests moviments associacionistes no ha estat minúscula a les Balears del segle XX. De fet, els coneguts com a "grups d’esplai" o les agrupacions d’escoltes han estat més que simples agrupacions destinades a guardar i entretenir els infants i els adolescents que tan pesats poden arribar a ser els dissabtes i diumenges.

Amb tot, aquestes silencioses institucions han esdevingut un instrument essencial en el procés formatiu de generacions senceres. I és que entre els retoladors, les mascaretes i les acampades per Tramuntana s’amaguen experiències de les quals s’aprofiten valors transcendents en el creixement personal. L’èmfasi que molts d’aquests col·lectius altruistes posen sobre actituds humanes contribueix a reforçar activament els projectes educatius fixats des dels centres escolars, com ara també determinades conductes marcades des de casa. Així les coses, l’esperit de treball en equip, el respecte pels elements propis del medi ambient, l’apreciació de la música com a instrument d’expressió i el coneixement d’aspectes identificatius de la cultura pròpia són alguns dels mèrits amb els quals aquestes associacions alimenten la formació dels més joves. En aquest sentit, en moltes ocasions, nins i nines que han gaudit de les activitats d’aquests grups just quan acaben el seu periple decideixen formar part de l’equip de monitors per tot transmetre tot allò que ells han rebut. Malgrat que de vegades no és explícita, la continuació d’aquests joves –ara ja com a formadors– esdevé un fantàstic suport en el seu delicat trànsit per la temuda adolescència.

L’interès dels pares

Paral·lelament, en el procés de maduració que aquestes institucions han experimentat aquests darrers temps, hi ha hagut una ferma resposta per part de la societat. Amb tot, la demanda d’aquests serveis cada vegada s’ha anat augmentant ininterrompudament. Just ara fa un parell de setmanes que es publicava, des de l’Ajuntament de Palma, l’oferta de places per a activitats d’esplai durant les vacances de Pasqua d’engany. Es tracta de poc més de 150 places repartides en dos campaments programats a l’alberg de la Victòria i als Pirineus catalans.

El caràcter suggerent de la proposta per als més joves, unit a les condicions favorables per a molts pares –tant en qüestió de dates que coincideixen en dies feiners com també pel preu que és de 90 euros a Alcúdia i 250 euros als Pirineus– feren embogir els telèfons de Cort. Malgrat tot, segons varen informar els serveis del Consistori encarregats de gestionar l’activitat, en un grapat d’hores es varen rebre milers de telefonades de persones interessades en la inscripció dels seus fills. Emperò, la demanda no es limita a campaments en períodes de vacances. Per exemple, resulta interessant remarcar les xifres que manegen agrupacions com ara el GDEM (Grups d’Esplai de Mallorca). Aquesta és una organització dependent del Bisbat que aglutina tota una xarxa d’entitats locals d’esplai repartides per tota l’Illa. Lloseta, Manacor, Bunyola i barriades ciutadanes com ara la Vileta i Son Espanyolet formen part d’aquesta organització. Tal vegada per la seva magnitud, resulta interessant observar les dades ofertes des d’aquesta agrupació, la qual acull actualment prop de 5.300 infants i adolescents. A més, a aquests milers de famílies interessades en aquestes activitats hem de sumar els prop de 1.000 voluntaris que fan possible aquesta tasca educativa.

La realitat Escolta

Dins l’educació en temps lliure, el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca (MEGM) hi ocupa sens dubte un espai més que rellevant. No debades, només a l’illa de Mallorca un miler d’infants i joves estan dins d’aquest grup, que durant aquest darrer lustre ha experimentat un tènue creixement que s’ha vist limitat per les circumstàncies. Això no obstant, segons Albert Palou, comissari d’aquesta associació, "el MEGM té una llista d’infants i adolescents en espera de poder obtenir-hi places. El problema és la manca de monitors, ja que, tot i disposar d’unes 300 persones, no són suficients per poder donar resposta a la demanda social".

Encara que es presenta al mateix nivell que els clàssics esplais, és una concepció sensiblement distinta a la resta. Palou explica que "treballam en petits grups en què cadascú té la seva pròpia responsabilitat, des de muntar una tenda de campanya en els més petits fins a ajudar en el desenvolpament de projectes de cooperació en els majors". La demanda de responsabilitat, de compromís i el respecte per la natura són algunes de les senyes d’identitat d’un moviment que continua evolucionant amb el temps. La darrera mostra de tota aquesta maduració és el I Congrés d’escoles de temps lliure de les Balears que es durà a terme durant els dies 20 i 21 d’aquest mateix mes, tot per rememorar el vint-i-cinquè aniversari de l’Escola de Formació.