“El camp balear té un problema greu de successió generacional”

Com va començar aquest projecte?
Es remunta a l’any 2001, a un projecte de Pere Salvà en el qual havíem d’avaluar els efectes de la reforma de la PAC a les Illes Balears. Va ser redactat el 2005 sobre feina feta el 2003 i el 2004.

Com heu aconseguit aquesta aproximació a la realitat tan detallada?
És un llibre de perfil sociològic basat en 102 entrevistes en profunditat. Analitza la realitat a partir d’informació qualitativa, que és la que transmet l’entrevistat. Férem un conveni a partir del qual la Conselleria ens passava el llistat de la gent que cobrava subvenció d’herbacis. A partir d’aquí triàrem 102 persones.

I què heu trobat a les entrevistes?
L’objectiu era analitzar el canvi al camp balear dins el context de la globalització, a través d’allò que pensen les persones vinculades a l’agricultura. Hi trobàrem molts de perfils: jubilats, pagesos professionals, gent que cobra qualque renda, d’altra que va ser pagesa... Topàrem amb individus que volen treballar al camp però no ho fan per manca de rendibilitat, gent que ho ha hagut de deixar sense tenir-ne ganes... La conclusió és que hi ha un greu problema de successió generacional. Els pagesos sobreviuen, es reajusten a les circumstàncies, però el pagès jubilat, que és una figura molt estesa, ja s’acaba. Què faran els seus fills? En desaparèixer la darrera generació, què passarà?

Com es veu la Política Agrària Comuna?
Hi ha una diferència entre el discurs i la realitat. El contingut mediambiental no ha quallat. Hi ha el reducte de l’agricultura ecològica, però dins aquest ram també hi ha gent que s’hi apunta per altres motius. Al darrere hi ha la idea de sobreviure. Sense subvencions, el 99% dels camperols abandonaria la feina. Tenen dificultats per col·locar el producte, poca rendibilitat, horaris difícils, problemes de tota casta... Fins i tot els que es dediquen a activitats molt competitives pensen així.

Heu pogut detectar com s’han produït els canvis en els darrers decennis?
Pensam que s’ha creat un clixé sobre el canvi de societat als anys seixanta basat en esquemes continentals. L’altre és sobre la marginalitat de l’agricultura. Quan dels anys 60 als 80 hi va haver una modernització important de l’agricultura balear: lactis, horticultura... fins i tot la viticultura es va intentar readaptar al mercat i es feren vins de taula per al mercat turístic. L’albercoc generava una exportació arreu del món. La tàpera també. El mercat, en el procés de globalització ho ha anat engolint tot.

Quan s’ha intensificat el procés de canvi?
El gran trasbalsament es produeix en entrar a la UE. No ens hem de quedar tan sols amb els efectes que va provocar el turisme dels anys 60. Evidentment els sectors menys competitius ja feia temps que es ressentien, però és la política europea de liberalització dels mercats, compensada amb ajuts a les rendes, la que marca el gran canvi.

I com reacciona el pagès?
El pagès no entén com és que no s’estimula la producció en lloc de recompensar la pèrdua de rendes. La gent té una mentalitat productivista i, com a màxim, comprèn l’element de qualitat. També veuen que el turisme viu del paisatge i ells no se’n beneficien.

Com veuen els pagesos l’Administració?
Els pagesos en parlen com si fos una administració propera, que els orienta, que necessiten. La nostra impressió és que actua una mica com a oficina d’Europa. No hem tingut mai cap política agrària balear.

Com veis el futur?
No ens atrevim a fer pronòstics. És una qüestió d’iniciatives. El futur és un conjunt de petites illes: vi, oli, marques de qualitat... i a la resta hi veim ovelles i garrovers. Els pagesos són necessaris. Els illencs tenim una estimació de la terra major que els continentals i a la gent li costa abandonar-la.