“Els pagesos s'han d'unir per fer compres i millorar les vendes”

Sempre heu tingut vaques?
Sí, sempre. Quan vàrem venir a la Plana Nova hi havia 150 ovelles i llavors es va decidir fer la bovera i posar-hi 100 vaques. Abans estàvem a Son Blai Mas de Campos, que ja va ser la tercera sala de munyir de Mallorca.

Quins conreus teniu?
Tot és a base de cereals per fer sitja, garba d’avena i tornar a sembrar-hi. Tenim molt de terreny prim i l’aprofitam com a pastura per a les vaques magres. Sembram cereals: blat, ordi i civada. Vàrem deixar de regar i hem tingut la sort de poder agafar el conreu de la Plana Nova. Ara tota la collita que feim l’empram per als nostres animals. Cultivam unes 250 hectàrees en total.

Vos basta el menjar que feis a la finca?
Hem de comprar l’alfals sec i el pinso, però feim una alimentació molt natural. No duim els animals forçats i així les vaques ens duren molt. La feina de donar menjar, sempre la faig jo i conec bé les necessitats de cada bèstia.

Quants d’animals teniu?
En tenim 130 i entre aquests hi ha devers 80 vaques de munyir. Feim la recria amb les nostres pròpies vedelles. Tenim els animals que la finca pot aguantar i no volem ultrapassar aquestes possibilitats.

La millora genètica és útil?
En feim i ens va bé. També vàrem tenir uns braus i n’estic content, perquè ens varen deixar molt bones filles. Amb la millora genètica millores moltes coses: problemes de potes, de llet, de proteïna, de morfologia... i també, com és lògic, de rendiment econòmic.

On veneu la llet?
La venem a una indústria per fer formatge de qualitat, a Formatges Grimalt d’es Llombards.

L’activitat d’una vaqueria de llet és rendible?
En el camp tot té uns marges molt justs. Guanyàvem més abans, quan la llet era més barata, que no ara. Els pinsos no han baixat tant i el rendiment econòmic ha minvat un poc.

Feis comptes de seguir?
Mentre puguem, volem mantenir l’explotació. Ens agrada aquesta feina i no la volem deixar.

Què creis que farà més falta per poder continuar-hi?
Unir-nos tots els pagesos per fer compres i per millorar les vendes. Poder adquirir a un bon preu i aconseguir màquines entre diversos treballadors. Tothom a la pagesia és igual i té el mateix problema: ajuntar-se a l’hora de comprar i a l’hora de vendre.

Vos paguen bé els vedells?
La nostra explotació està enfocada a produir llet i no carn. Els engreixadors van magres i els preus dels vedells han descendit. El vedell frisó té un preu molt baix. A més a més, la inseminació genera molts de mascles i no et paguen ni tan sols la dosi. Fer un engreixador comunitari és difícil, però per ventura seria viable. Allò que pot ser més difícil és gestionar-lo bé.

Teniu problemes sanitaris?
No, estam dins una ADS i dins el control lleter. No tenim problemes sanitaris, ni de bacteriologia ni de cèl·lules somàtiques. Seguim un maneig que posa molt d’esment als animals i ens va molt bé. La clau és no forçar-los.

No trobau que hi ha massa tràmits, massa paperassa?
A les delegacions de la Conselleria sempre ens han atès molt bé. Tant a Manacor com a Felanitx. Això sí, feim moltes declaracions de vedells, papers de guies, controls... Ens manca temps i sempre hi ha qualque cosa que penja.

La feina vos deixa temps lliure?
És un treball molt esclau. Munyim tots dos i Francisca fa la paperassa. Tenir 8 dies de vacances a l’any i un dia lliure a la setmana seria tot un somni. Quan els nostres pares varen deixar d’ajudar-nos, se’ns va acabar la llibertat. Si n’hi ha un que ha de partir, l’altre està obligat a quedar i, si un dia estàs malalt, t’han de venir a ajudar els veïns.

Quan va ser la darrera vegada que vàreu tenir vacances?
La darrera vegada va ser l’any 1993 a un viatge al País Basc, on anàrem a veure vaqueries. També vàrem estar un cap de setmana a Menorca. No obstant això, a ambdós ens agrada molt viatjar.