Estafa piramidal a Palma
El Grup de Delinqüència Econòmica del Cos Nacional de Policia de Palma procedí dimecres passat a la detenció de l’administrador d’una assessoria financera acusat d’un presumpte delicte d’estafa i falsificació documental. La notícia ha causat una gran expectació i preocupació entre els nombrosos clients que tenia la financer a Ciutat. Pel que sembla, i segons es desprèn de l’exhaustiva investigació realitzada per la Policia, es tracta d’una suposada estafa en cadena i piramidal en tota regla.
La Soledat reneix a l'entorn de Can Ribas
L’antiga fàbrica tèxtil de Can Ribas, l’origen de la barriada extramurs de la Soledat, serà la peça clau sobre la qual gravitaran els plans de rehabilitació d’aquesta zona. L’objectiu és revitalitzar la barriada tal com ho va ser la fàbrica en el seu temps. La primera passa del projecte serà obrir el carrer de Brotad i connectar-lo amb el carrer de Caracas, com ja estava previst en l’antic plantejament de la Soledat del 1994.
Tornarà l'arena a cala Barques?
La regeneració artificial de la platja que encara no s'ha recuperat dels efectes del gran temporal de l'any 2001. Foto: Elena Ballestero És una de les cales més boniques de l’Illa, reclam des de temps ancestrals per artistes procedents de tot el món. L’espectacularitat de les seves ones ofereix una de les vistes més impressionants de Mallorca, però tot té el seu preu. Des de 1955, cala Barques ha perdut 11 metres de superfície de platja, com a conseqüència del fort onatge que desplaçà la sorra fins a la part posterior de la roca submergida coneguda popularment com la Llosa. El gran temporal que va arrasar la costa balear el novembre de 2001 va augmentar els efectes d’una pèrdua d’arena que llavors es feia ja més que evident. L’Ajuntament de Pollença negocia ara amb la Demarcació de Costes de Balears la possibilitat d’accelerar artificialment el procés de recuperació d’arena d’una platja, la de cala Barques, que si seguís la seva regeneració natural no es completaria fins d’aquí a vint-i-cinc anys.
Detenen un individu que entrava i robava de matinada en cases de Palma
Funcionaris pertanyents al Grup de Robatoris de la Direcció Superior de Policia de les Illes Balears, han detengut avui al ciutadà de 20 anys A.B.G., conegut com 'El Silenciós', qui havia comès un total de vuit robatoris amb força en l'interior de domicilis de les barriades de Son Dameto i Es Fortí, sempre de nit entre les 02.00 i les 05.00 hores.
Detingudes set persones per introduir 2.100 quilos d'haixix a Eivissa
El Servei de Vigilància Duanera de l'Agència Estatal Tributària (AEAT) i la Guàrdia Civil de Melilla han desarticulat una organització que va introduir 2.100 quilos d'haixix a l'illa pitiüsa, en una operació que s'ha saldat amb set persones detingudes i amb la intervenció de tres vaixells i cinc pisos adquirits amb fons de suposat origen il·lícit.
Fregada de pinyol vermell
Rosa Estaràs en primer pla, tingué una dura fregada amb el President Antich. Foto: Jaume Morey Amb un to més contundent del que és habitual en ell, el president del Govern instà ahir el PP a calibrar els seus suports en lloc de posar en dubte la fortalesa de l’actual Pacte i, de passada, llançà un missatge als seus socis d’UM. Francesc Antich reptà la cap de l’oposició, Rosa Estaràs, a presentar una moció de censura contra ell si així ho creu justificat per la situació d’"inestabilitat" política i institucional que denuncia la mateixa presidenta del PP. "Si és valenta", digué a Estaràs, "i si té els vots suficients, que em posi una moció de censura". Una fórmula fins fa poc no descartada pel PP, i tampoc per UM. El cap del Govern contestà així durant el ple del Parlament a l’exigència de la conservadora perquè convoqui eleccions de manera anticipada, una possibilitat que Antich tornà a rebutjar, perquè al seu parer "seria una irresponsabilitat" fer-ho en l’actual situació de crisi econòmica. "En qualsevol cas, és una potestat meva [avançar els comicis], així que deixi’m a mi", replicà a Estaràs.
L'exigència de Ginard irrita el PSIB
Els socialistes no estan disposats a deixar passar cap crítica més dels seus socis d’UM i ahir començaren a canviar el discurs. El portaveu del PSIB-PSOE al Parlament, Antoni Diéguez, respongué amb contundència al batle de Campos, Guillem Ginard (UM), que havia exigit als socis un compromís "per escrit i signat" amb les alternatives al golf de Son Baco. "Això és una beneitura més d’aquest senyor que vol urbanitzar Campos", afirmà ahir Diéguez als passadissos del Parlament.
Salut eximirà els metges del nivell B fins al 2012
Una resolució que el Servei de Salut presentà ahir al conegut decret de català estableix que l’exempció de metges i infermers d’acreditar el seus coneixements elementals (nivell B) de la llengua pròpia de les Illes Balears —sempre que hi hagi una mancança d’aquests professionals— s’allargarà fins d’aquí a tres anys, segons informà el mateix conseller Vicenç Thomàs.
265 milions manco en tributs per la crisi
La crisi econòmica es comença a notar amb força als comptes públics. El Govern confia ingressar enguany per imposts 265 milions d’euros menys dels que havia pressupostat per al 2009. La xifra suposa un 37% menys dels 710 milions prevists per ingressos tributaris. La davallada en els càlculs obliga l’Executiu a plantejar-se ara una contenció de la despesa corrent, que no afectarà les inversions previstes.
Thomàs nega conèixer que uns quaranta metges surtin de Can Misses pel decret
El conseller de Salut i Consum, Vicenç Thomàs, ha negat tenir constància de la intenció d'uns quaranta especialistes de l'Hospital de Can Misses (Eivissa) d'abandonar les Balears pel decret que obliga els professionals sanitaris a acreditar coneixements de català, aprovat pel Govern.
Antich haurà de comparèixer en la Cambra per explicar les mesures contra la crisi
El president del Govern, Francesc Antich, haurà de comparèixer en el Parlament per explicar les mesures que l'Executiu autonòmic ha adoptat per fer front a l'actual situació econòmica, després que així fora aprovat avui en la Junta de Portaveus de la Cambra balear, en la qual hi ha hagut una majoria per part dels representants del PP.
El Banc d'Espanya no descarta més rescats
El governador del Banc d’Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, advertí ahir que, atesa la magnitud i intensitat de la crisi financera mundial, cal estar preparats per emprar més recursos públics per reestructurar entitats de mida petita o mitjana. Dos dies després de la intervenció de Caja Castilla-la Mancha (CCM), Fernández Ordóñez va reconèixer així que, malgrat la solidesa del sistema financer espanyol, la crisi produirà un descens del negoci i el sistema veurà reduït el nombre d’entitats que el componen.
“La cimera serà l'inici de la recuperació d'una crisi causada per la cobdícia”
El cap de l’Executiu, José Luis Rodríguez Zapatero, inicia avui una ambiciosa gira europea que el portarà de la reunió del G-20 de Londres a la cimera de l’OTAN d’Estrasburg (França) i a Praga, on diumenge es reunirà per primera vegada amb el president nord-americà, Barack Obama. Des de la capital txeca, escenari també d’una cimera informal entre la UE i els Estats Units, Zapatero volarà a Istanbul per tancar el seu periple amb la primera reunió d’alt nivell hispanoturca i amb el II Fòrum de l’Aliança de Civilitzacions.
“La crisi acabarà quan Déu vulgui”
"Ja sé quin serà demà (per avui) el titular, quan us digui això, però ho diré igualment: aquesta crisi acabarà quan Déu vulgui; qui en doni dates és perquè és un optimista". Així responia ahir als periodistes Leopoldo Abadía (exprofessor de política d’empresa de l’IESE de la Universidad de Navarra) la suada pregunta ‘Quant durarà aquesta crisi?’, que gurus econòmics de tota casta han intentat contestar els darrers mesos.
L'euríbor estrena abril amb un nou mínim (1,801%), en vigílies de la reunió del BCE
L'euríbor, tipus al qual es concedeixen la majoria de les hipoteques a Espanya, ha situat avui la seva taxa diària en l'1,801%, el nivell més baix de la història, fet que suposa una retallada de 0,011 dècimes respecte al nivell d'ahir, en vigílies de la reunió del Banc Central Europeu (BCE), en què podria donar-se suport a una nova baixada dels tipus d'interès.
La cara real de Nefertiti
Una tomografia computeritzada ha revelat el verdader rostre de la reina Nefertiti, ocult sota la capa externa de la seva conegudíssima escultura: tenia arrugues a la comissura dels llavis i a les galtes, uns pòmuls menys prominents i un nas imperfecte.
Pintura per poder “esbargir la boira”
"La pintura és un mitjà per retratar-me a mi mateixa i les circumstàncies personals que m’han anat colpint. Em permet alliberar-me de pressions internes que no acostumen a trobar fàcilment formes vàlides de sortida". Així s’expressa Pilar Perdices, poc coneguda a les Illes malgrat haver nascut a Maó. L’artista exposa a la Misericòrdia Passen coses, un recull dels fruits dels darrers anys de treball.
Mar i Terra, en obres
Les obres s'allargaran dotze mesos i recuperaran l'espai escènic. Foto: Serge Cases Sonaven els primers acords de la sarsuela De la tierra al sol quan l’escriptor Jules Verne s’asseia a les cadires del casino Mar i Terra de Palma. Han passat 105 anys d’aquesta llegenda i l’edifici del carrer de Sant Magí número 93, conegut com el Mar i Terra, ha baratat d’imatge i de funcions fins a convertir-se en un edifici mig en runes. Ben poca cosa en queda, de les bambalines i els frescs que lluïen dalt de l’escenari el 1901, avui tot són gotereres, grafits, forats, clots i brutor. La fisonomia d’aquell edifici, construït el 1898 per Bartomeu Joan, ha patit una transformació radical però, a partir d’ara, tornarà als seus origens. Els obrers començaren ahir les tasques de restauració i consolidació del casino Mar i Terra, que recuperarà la seva esplendor escènica i que, a més, pretén convertir-se en un referent per a la revitalització de la barriada del Jonquet. Així ho asseguraren ahir les regidores de Cultura i Habitatge de Cort, Nanda Ramon i Magdalena Palou, respectivament, que, acompanyades del director general de Fons Europeu, Jaume Garau, presentaren el projecte de reforma als veïns del barri.
Espanya vol continuar fent història
La selecció espanyola disputa avui (20.00 hores/La1) a l’estadi Ali Sami Yen d’Istanbul el segon dels dos enfrontaments davant Turquia, en el qual Espanya cerca sumar un nou triomf, amb què deixaria pràcticament segellada la seva classificació per al Mundial de Sud-àfrica 2010, cosa que enterraria els vells fantasmes de les repesques.
Pierre Webó fa saltar les alarmes
El davanter del Reial Mallorca Pierre Webó es lesionà ahir el genoll dret i és dubte per al partit d’aquest dissabte contra l’Athlètic de Bilbao a San Mamés. El futbolista camerunès va haver d’abandonar l’entrenament d’ahir abans d’hora i després de patir una aparatosa caiguda. Un mal gest durant un exercici amb la pilota en fou la causa i les queixes i els crits de dolor de Webó tot d’una dispararen les alarmes. Les primeres exploracions efectuades al genoll adolorit sobre la mateixa gespa de Son Bibiloni alertaren els fisioterapeutes i metges de l’equip que podria tractar-se d’una lesió greu, per la qual cosa disposaren el seu trasllat immediat a l’hospital.
Llagostera i Martínez, amb pas ferm
Núria Llagostera i Maria José Martínez es classificaren per als quarts de final del torneig de Miami en la disciplina de dobles. La parella espanyola s’imposà a la formada per la nord-americana Bethanie Mattek i la russa Nadia Petrova per un marcador global de 7-5 i 6-4, després d’una hora i vint-i-quatre minuts de joc. La mallorquina i la seva companya hauran de lluitar a quarts de final amb la parella formada per la russa Svetlana Kuznetsova i la francesa Amelie Mauresmo.
“La data del funeral va ser una decisió política”
El funeral pels militars morts en l’accident del Yak es va decidir a Defensa, en una reunió presidida per Federico Trillo i sense conèixer els detalls sobre la identificació dels cadàvers. Així de revelador es mostrà el testimoni de l’excap d’Estat Major de l’Exèrcit, Luis Alejandre. La declaració del general, màxim responsable de l’Exèrcit de Terra quan va succeir el sinistre ha protagonitzat la sisena jornada del judici que du a terme l’Audiència Nacional contra tres alts comandaments per l’errònia identificació de 30 dels 62 militars morts en l’accident aeri del Yak-42, que tingué lloc a Turquia el 26 de maig de 2003.
Tragèdia a les costes de Líbia
Imatge de la coberta capturada d'un vídeo realitzat a l'arribada de l'embarcació. Foto: Reuters. Almenys 214 emigrants es troben desapareguts a la mar, amb molt escasses esperances d’aparèixer amb vida, i 20 van ser trobats ahir morts després del naufragi d’una vella embarcació pesquera de fusta amb què pretenien arribar a Itàlia des de les costes líbies. Segons va informar el cap de la delegació de l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM) a Trípoli, Laurence Hart, a l’embarcació de dos nivells, amb capacitat per a 50 passatgers, s’hi amuntegaven 257 emigrants. Els guardacostes libis n’han localitzat 20 cadàvers i han aconseguit rescatar-ne vius entre 21 i 23, però es desconeix la sort de la resta dels nàufrags, les possibilitats dels quals d’haver sobreviscut són ínfimes. El vaixell va naufragar a unes 50 milles marines a l’oest de Trípoli, per la qual cosa s’exclou la possibilitat que els emigrants hagin pogut assolir la costa nedant, segons fonts líbies. El responsable de l’OIM també va dir que és "molt incerta" l’eventualitat que aparegui cap nàufrag amb vida i va explicar que les operacions de rescat dels guardacostes libis han conclòs. En el vell pesquer de fusta hi viatjaven persones de múltiples països d’Àsia, de l’Àfrica del nord i de la subsahariana. Entre els ocupants hi havia indis, pakistanesos, bengalís, somalis, eritreus, egipcis, tunisencs, algerians i d’altres nacionalitats, va precisar Hart.
Expressions in off
Un dels grans avanços que aquests darrers temps ha pogut contemplar la nostra comunitat educativa –i per extensió també la societat– ha estat la integració i la normalització de les anomenades persones amb necessitats educatives especials (NEE). Concretament, la vertadera normalització d’aquesta gent és ben palpable en la quotidianitat dels centres escolars.
El papa ordena investigar els Legionaris de Crist per abusos
Benet XVI ha ordenat una inspecció als Legionaris de Crist, la congregació fundada pel capellà mexicà Marcial Maciel, investigat per abusos sexuals durant dècades contra seminaristes i de qui recentment es va saber que va tenir una filla amb una amant. La inspecció, "visita apostòlica" en l’argot religiós, va ser anunciada ahir pels Legionaris a la seva pàgina web.
Mariano Rajoy respon
L’ambient superà, de llarg, els continguts (dilluns, al Tinc una pregunta ..., TVE1), i l’ambient era de previsibilitat i fugir de la bronca, que és el nou estil Rajoy. I l’ambient s’encomanà al públic, que tampoc no anà de preguntes compromeses: tòpics i generalitats...
Educar és prevenir
Educar també és formar, ensenyar, instruir, etc., però en l’educació és molt important la prevenció. A la família i a l’escola es pot percebre si un infant no balbuceja dins el seu primer any de vida, i si té massa dificultats per entendre el que se li diu o és incapaç de...
No tolerarem...
Malament començam. La frase sencera era d’un tal cardenal Bagnasco, president de la Conferència Episcopal Italiana (CEI), i amenaçava així: "No toleraremos que el papa sea ofendido y tomado a broma". El titular d’El Pais continuava: "La Iglesia pide ayuda a la...
Errors propis, oxigen per als altres
L’entrevista mantinguda fa uns dies a Madrid entre Francesc Antich i el vicesecretari general del PSOE, Pepiño Blanco, donà els seus fruits ahir en el Parlament. Blanco recomanà a Antich que es fes valer davant l’oposició i que es mostràs contundent i sense por...
Tot això, i el Bloc
Pareix que tothom confia que les festes de primavera tranquil·litzin els ànims i després de festes ja ho veurem. Veurem com acaben les vergonyoses compensacions per Son Baco i, sobretot, a final de mes, dia 30, sabrem què passa amb Miquel Nadal. Mentrestant...
Parlar sol pel carrer
Per a la generació dels nostres pares, és a dir, ahir mateix, sentir al carrer una persona que parlàs en veu alta, tota sola, com a mínim desvetlava una sana compassió o una murriesca pietat. Es pensava, per coneixement empíric, que el xerraire solitari era una...
El partit dels desmemoriats
Aquests dies en què sembla que ja està tot fet perquè Espanya governi a Euskadi, convé fer una mica de memòria, perquè sembla que la memòria és aquella cosa que tant es reivindica quan s’està a l’oposició i que tant incomoda quan es governa. El Partit Popular serà el...
Les Corts i la multiocupació
La notícia ha passat com a desapercebuda i a mi m’ha deixat... atònit. Sembla ser que les tres quartes parts dels diputats a Corts no els basta el sou que paga el Congrés. Són uns 250 de 350. I 214 d’aquests volen obtenir ingressos del sector privat. Tot legal, és...
Nosaltres no hi anirem
Alguns dels sotasignants hem llegit, astorats, la convocatòria d’una manifestació o concentració que es farà el proper dia primer d’abril, en realitat contra els drets sanitaris que ens pensam tenir els habitants catalanoparlants d’aquestes illes. Dret a...
Les angoixes de Hölderlin (1802)
El poeta Hölderlin havia escrit: "He viscut poc i, tanmateix, bufa ja freda la meva nit. Un silenci, semblant a les ombres, som jo, ara mateix, sense capacitat de cantar i amb el cor angoixat que mal dorm dins el meu pit...". Havia provat de fer bé i bona la seva...
Rajoy a Tengo...
Tot i que no m’aficionael Tengo… que s’usa tant,sopava i, mentrestant,el vaig veure una estona.Pobra de cada personaque al programa va acudirper demanar i aclarira qui aquest món vol compondre,que parla sense respondrei contesta sense dir.
No vagi per dit
Xerrada davall les arcadesDurant el ple del Parlament d’ahir no va passar desapercebut a ningú que, ja al final, el president Antich i la presidenta Armengol parlaren junts i en solitari davall les arcades del carrer del Palau Reial, però...
L'evolució del cervell humà i els seus efectes en la llengua, segons el psiquiatra Lázaro
De les paraules posades pels diaris en boca del psiquiatra Lázaro, podríem deduir que l’evolució (del cervell) implicaria el desafecte de la gent per la seva llengua –o, si més no, de la gent catalanoparlant. És una bona proposta de reflexió a l’any Darwin, que els...
Manipuladors
Quan un tema és tan senzill com que per a poder exercir la llibertat d’adreçar-nos a un servidor públic en qualsevol de les llengües oficials ell les ha saber, estranya que tothom no ho vegi clar. Com que em neg a pensar que hi ha més limitació intel·lectual en...
Setanta anys
L’1 d’abril de 1939 no reflecteix exclusivament el final de la Guerra Civil. Tampoc no significa específicament el final de la Segona República. En realitat és la data oficial del "parte" de guerra al que, els vencedors, atorgaren la categoria de ser l’últim. Com se...
La regeneració de cala Barques
L’Ajuntament de Pollença ha establert negociacions amb la Prefectura de Costes per tal de procedir a la regeneració artificial de cala Barques, un lloc emblemàtic del terme que ha anat perdent superfície de manera irreversible en els darrers lustres. Per un costat és...