“La gent troba que la maduixa de Mallorca és millor i més dolça”

Quan començàreu amb aquest conreu?
Mon pare, devers l’any 1975, va començar a sembrar tomàtiga, cogombre i altres hortalisses. Es tractava de cercar alternatives al conreu de la patata. Va ser aleshores quan començaren a sembrar maduixes a sa Pobla. Ara hi ha poca gent que en faci, però abans se’n va arribar a fer molta.

Com és la vostra empresa?
Som una empresa familiar a la qual participam tres germans i duim una extensió de 4 hectàrees i mitja dedicades a les maduixes.

Quines labors exigeix el conreu de maduixes?
Preparar el terreny, després desinfectar i muntar tot el plàstic. Necessita molta mà d’obra. El plàstic negre que va en terra sí que el posam amb màquina, però tota la resta és a mà. Després la collim i l’anam triant per categories i catalogant en caixes. Evitam tocar molt el fruit perquè la maduixa no vol ser tocada massa per mà.

Tenen molts de contraris aquestes plantes?
Plagues en tenen moltes: fongs, insectes i àcars. Són plantes molt delicades i ho agafen tot. Per això, han d’estar molt controlades. Aquest conreu exigeix estar molt damunt la feina que fas i tenir esment a les plantes.

Seria possible fer agricultura integrada?
L’agricultura integrada en maduixa a Huelva la fan i funciona bé. Però no em sembla gens fàcil.

Són plantes molt productives?
Són plantes bianuals que fan fruit als tres mesos. Comencen a fruitar a la primavera, devers mitjan març. La productivitat mitjana òptima és d’un 800 grams de fruita per planta. Però aquesta producció no la feim cada any. Hi ha tres qualitats: extra, primera i segona.

De quines varietats cultivau les maduixes?
Hi ha dues castes de plantes: la de dia curt i la de dia neutre, que és reflorent i que treu més cap a l’estiu i se sembra per Sant Josep. La majoria duren fins al juliol.

És diferent la nostra maduixa?
Diuen que la de Mallorca és més bona i més dolça que les altres. Això ho diuen els consumidors. Cada any feim proves. Ara tenim en producció les varietats camarosa i albion. El clima d’aquí és bo, la diferència és més a la terra. A Huelva el sòl és més arenós i produeix més.

El mercat valora la maduixa mallorquina?
La maduixa mallorquina té més preu. Hem de tenir en compte que el transport ja són dos dies i la fruita de fora mai no és tan fresca com la d’aquí. He anat a Huelva i la maduixa menjada allà ha estat bona, però aquí ja és una altra cosa.

Com la comercialitzau?
La comercialització és directa. Anam a supermercats, hotels i restaurants. Nosaltres mateixos la repartim. Tenim dos llocs de venda al Mercapalma i anam al situat de productors. Defensam el nostre gènere tan bé com podem i sabem. Tenim maduixes tot l’any perquè quan no en tenim de nostres en duim de fora.

Com evoluciona el consum?
El consum de maduixes depèn de l’any. El 2008 hem venut menys quilograms de fruita que el 2007. De tota manera, el nostre mercat és bastant estable. Solem vendre cada any a prop d’unes 400 tones de maduixa, de les quals unes 100 tones són fetes nostres.

És rendible fer maduixes?
L’increment de costos és molt gran. Sols el plàstic ja ha pujat molt. Ara ha baixat un poc. El compram directament a la fàbrica per millorar-ne el preu. Els fertilitzants també són molt cars. La factura d’electricitat també s’ha incrementat. El marge econòmic, amb aquest panorama, es va reduint. El preu l’any passat va anar bé, perquè a Huelva hi ha haver un poc de mal, però per salvar-te tu a un altre lloc hi ha de fer mal.

Creus que arribarem a veure una terra sense agricultura?
Crec que és molt possible, però no vol dir que hagi de ser així. A sa Pobla quasi no queden joves. Els pares sembren patates i els fills fan altres coses. Així mateix, n’hi ha qualcun de jove. Això no obstant, si no s’hi prenen mesures aviat, de pagesos en quedaran molt pocs. S’ha d’informar i ajudar els agricultors. També s’han de facilitar les activitats de les empreses que comercialitzen de manera directa.