Pàgines d'ahir, sota la mirada d'avui

Garantir la preservació

Així mateix, altres entitats ben variades, com l’Ateneu de Barcelona, la Fundació d’Investigacions Marxistes, universitats, ajuntaments i fins i tot particulars, hi han participat desinteressadament, conscients del que suposa figurar en aquest catàleg informatitzat. Tampoc no s’hi han volgut mantenir al marge alguns diaris, els quals han aportat per a l’ocasió la sèrie històrica de la seva publicació, com també revistes de temàtiques variades de l’època. L’objectiu que ha conseguit fer posar d’acord institucions de naturaleses tan diferents és prou lloable: garantir la preservació d’aquests documents sotmesos sovint a un greu risc de desaparició i alhora millorar l’accés dels ciutadans a un fons bibliogràfic tan interessant com preuat.

Aquest és, segons els responsables del Ministeri, un dels projectes principals de digitalització de documents empresos mai en àmbit internacional, on només es pot considerar com a semblant una proposta que s’esdevé a Àustria, amb devers tres milions de planes incorporades en el medi digital. Tanmateix, l’empresa Google inicià a final de l’any passat una iniciativa similar, per formar una vertadera hemeroteca digital, que aglutini des del setmanari local més petit fins als grans diaris llegendaris, com el Washington Post i el New York Times. "La vocació de protegir el patrimoni cultural és clara. De fet, hem començat a digitalitzar els textos que corrien un major perill de desaparèixer. Molts són plasmats en papers de baixa qualitat, amb tècniques tipogràfiques que no són gaire adients. Ja han fet molt conservant-se durant més de dos segles", puntualitzà Molina, durant la presentació de la nova biblioteca virtual.

Documents balears

En el cas particular de les edicions amb origen de les nostres illes que ja es poden visitar en línia, cal observar per començar que el total de capçaleres suma cent vint-i-tres. Aquest fet col·loca les Balears en el vuitè lloc, de les setze autonomies que de moment hi tenen representació. No és una mala cosa, perquè representa força varietat quant a les temàtiques de les publicacions, com també de les localitats que acolliren la seva edició.

No obstant això, queda constatada la important aportació de les publicacions autòctones, si ens fixam en el nombre de pàgines que contenen. Concretament, la nostra comunitat se situa en un honrós quart lloc, amb 491.616 planes, la qual cosa representa un important cabal d’informació d’allò que s’esdevenia i interessava els ciutadans d’aquestes illes en el passat. La majoria dels textos que hi trobareu són a cavall dels segles XIX i XX. Tanmateix, la més antiga es remunta al 6 de gener de l’any 1810. Es tracta del Setmanari Econòmic Instructiu i Comercial de la Reial Societat d’Amics del País de Mallorca, una societat creada el 1778, amb seu a diverses ciutats de l’Estat, i que era dirigida per la noblesa i pel clericat locals i per la burocràcia forastera, amb una mena d’intenció educativa i divulgadora. Justament la mateixa que aquesta que retrata el projecte pioner de la biblioteca virtual.

Paradoxalment, l’encisadora utilitat quotidiana de les eines aparegudes de l’eclosió de les tecnologies de la comunicació sovint ens en fa prendre una concepció un poc desvirtuada. Molts de nosaltres empram a diari l’ordinador, portàtil o bé d’escriptori, i realitzam dotzenes de tasques en xarxa, sense adonar-nos gaire que la potencialitat del sistema està molt per sobre dels usos que li donam. Internet ha de complir una missió un poc més complexa que la d’ajudar les persones a realitzar tasques més aviat ordinàries. Ja des del moment que els seus pares tecnològics la deixaren caminar tota sola, era clara l’esperança que projectaven perquè la troballa fos en benefici de tota la comunitat acadèmica i científica. I això es materialitza en les condicions per assolir un vertader coneixement global, que, amb iniciatives com la d’avui, és més a prop que mai.