TW
0

Georgina Brunet treballa de tècnica a la cooperativa Es Camp Mallorquí. Des de la seva feina ha pogut conèixer la realitat i els problemes del nostre camp.

On vares estudiar?
Vaig estudiar enginyeria agrícola a Barcelona i agronomia a Lleida. El projecte de final de carrera va ser sobre oxigenació i fertilització carbònica en rosers i vaig començar fent investigació a l’IRTA, després ja vaig venir a Mallorca.

Com t’ha anat per aquí?
Vinc de la Cerdanya i allò és un altre món. Necessites dos anys per saber on ets. Ara ho començ a conèixer i veig el que es pot fer.

Quina feina fas a la cooperativa?
Som la tècnica de l’Associació de Defensa Vegetal i de l’Organització de Productors, amb tot el que comporta d’assessorament, ajuda als pagesos en les tramitacions, control de qualitat i altres temes que afecten la cooperativa. L’objectiu és fomentar la qualitat, la quantitat i la seguretat alimentària dels productes dels socis a través d’un programa de prevenció i lluita contra els elements nocius dels vegetals.

Quines plagues afecten més els cultius?
Nosaltres ens centram en l’ametler. Com a principals malalties hi ha la monília, la perdigonada i el fusicoccum. El temps, sobretot la humitat, ha afectat molt els arbres. Molta ametla ens ha arribat afectada per monília i això afecta la qualitat del bessó. El coure ha augmentat un 50% el preu i com que l’ametla no té un preu competitiu la gent tracta menys els cultius.

Hi ha molt d’abandonament dels ametlerars?
Sí, la gent no pot fer feina per no res. Amb els ajuts molta de gent es vol fer ecològica, però tampoc és això: els arbres s’han de cuidar, s’han de podar, s’han d’adobar... Però tot va molt lligat al preu del bessó. És un peix que es mossega la coa.

Què podem fer per resoldre aquest problema?
S’ha de fomentar la qualitat i no es pot fer si les tècniques de cultiu es van abandonant i es minven els tractaments. El procés industrial és bàsic: trencament, repelat i presentació. El producte ha de ser competitiu. A Califòrnia arrabassen els arbres als 15 o 20 anys i arriben a rendiments de 1500 kg/ha quan aquí en feim 200. Dominen el mercat i si no som capaços de donar un valor afegit a l’ametla de Mallorca ho tenim molt cru. Podem competir sols en qualitat i aprofitant la proximitat dels nostres mercats. Hem de créixer en orientació comercial.

Com es pot concretar això?
Millorant la presentació del producte i fent un producte acabat. També s’ha de fomentar la marca de l’ametla de Mallorca. Hem de llevar un valor afegit i obrir-nos als mercats exteriors. Primer s’han d’identificar els mercats i després treballar-los. Per un altre cantó, hem de fomentar la investigació a través de la relació entre Universitat i empresa agrària.

Què trobes de la producció integrada?
A l’agricultura integrada no l’acab de veure com una orientació comercial, però l’hem d’aprofitar si ens serveix perquè es mantenguin les finques. La norma tècnica és del 2002 i hi ha matèries actives permeses que ja no existeixen i altres que ja no estan permeses per a ametlers. S’ha de revisar perquè hi ha un gran canvi.

Com veus el futur?
El futur el veig difícil, però no impossible. L’ametla es comercialitza bastant a través d’associacions agràries i cooperatives, i crec que els principis i valors cooperatius són vigents a dia d’avui. Allò que passa és que potser no els hem sabut promoure. No es percep el model cooperatiu com un model d’empresa d’èxit. En canvi, les seves pròpies característiques la fan ser més forta i poder fer front bé a moments de crisi.

El cooperativisme pot ser una opció?
Es tracta de comercialitzar bé i aprofitar les fortaleses de l’empresa cooperativa agrària. També hi ha d’haver uns canvis, liderats pels socis, en els consells rectors. El soci ha de sentir seva la cooperativa i no prioritzar els interessos individuals. Les condicions del mercat fan que el sector hagi de cooperar més entre ell. I el model cooperatiu és un model plenament útil.