Un dels grans avanços que aquests darrers temps ha pogut contemplar la nostra comunitat educativa –i per extensió també la societat– ha estat la integració i la normalització de les anomenades persones amb necessitats educatives especials (NEE). Concretament, la vertadera normalització d’aquesta gent és ben palpable en la quotidianitat dels centres escolars. Un cop desestimats aquells anacrònics plantejaments que apostaven per un tractament estrictament clínic dels individus amb limitacions, sembla que hem optat per construir un nou marc en què les persones amb problemes tenen la possibilitat d’aportar solucions.
Precisament, d’entre el cada vegada més extens catàleg d’hipotètics problemes que poden pertorbar el procés educatiu dels més menuts, s’hi troben les dificultats de la parla i de l’expressió. Aquesta tipologia de mancances no esdevé menor. De fet, en moltes ocasions els impediments d’aquesta casta obren la porta a rèmores futures. Així les coses, no cal oblidar que els trastorns derivats del llenguatge són fonamentals a l’hora d’analitzar determinades deficiències en el procés de captació de nous coneixements. No debades, la comunicació esdevé el vehicle transmissor en qualsevol relació social. En aquestes ocasions, és essencial la intervenció de la figura d’especialistes, com ara els logopedes. Aquests terapeutes s’encarreguen de tractar, corregir i prevenir les dificultats auditives, els problemes en la veu, en la parla i també del llenguatge.
La detecció
Tot i que per algunes persones el fet de detectar dificultats versemblants resulta una tasca senzilla, en alguns casos identificar aquest tipus de traumes pot arribar a resultar complicat. Com fer-ho per reconèixer aquestes mancances i que no sigui massa tard? Evidentment, tan prest com els infants comencen a comunicar-se poden deixar senyes que facin pensar que tenen limitacions. Algunes de les més habituals són el retard que puguin presentar amb relació als mateixos infants de la seva edat. Altrament, les incorreccions manifestades en el moment de pronunciar determinades lletres o les repeticions típiques que pugui tenir qualsevol persona tartamuda poden ser indicadors delatants.
Usualment, el procés de detecció d’aquests endarreriments ve de la mà de l’escola. D’aquesta manera, la contínua estimulació que fan els mestres i educadors en les capacitats relacionades amb la comunicació dels seus alumnes sol treure a la llum aquesta tipologia de problemes. Dit això, no s’ha de deixar enrere que ocasionalment també són els pares o familiars qui alerten de l’existència d’aquestes conductes als professionals.
Alternatives de tractament
Una vegada ja s’és conscient que un infant té problemes en el seu procés comunicatiu, existeixen distintes vies per tal de poder activar mesures correctives. Molts són els pares que es dirigeixen a gabinets on especialistes en logopèdia treballen durament amb els fills. Emperò, aquests tractaments tenen un cost que cal tenir en compte a l’hora de prendre una decisió. Amb tot, el preu per sessió pot superar fàcilment els 30 euros. D’aquesta manera, depenent de la durada i de la freqüència de visites que impliqui el tractament, el procés pot arribar a ser costós. Tanmateix, algunes administracions han posat en marxa plans d’ajudes a les famílies amb fills que tenen NEE. Com a exemple, el Ministeri d’Educació, Política Social i Esports preveu ajudes que es poden enfilar fins als 800 euros en aquells casos que mostrin major necessitat.
En paral·lel a aquesta oferta privada, les famílies afectades també tenen la possibilitat de fer ús dels serveis que molts centres educatius posen a disposició dels alumnes. Així, en aquells casos en què el docent detecta alguna d’aquestes dificultats, automàticament deriva l’alumne als anomenats Equips d’Orientació Educativa i Psicopedagògica (EOEP) o als Equips d’Atenció Primerenca (EAP). Aquests gabinets freqüenten els centres d’Infantil i de Primària i segueixen un protocol que comença amb una avaluació de l’infant que, una vegada ha estat valorat, passa a treballar amb l’especialista.
Expressió adolescent
Malauradament, els problemes relacionats amb l’expressió no queden limitats a les edats inicials de la formació. Llegir qualsevol quadern d’alumnes que cursen el segon cicle d’ESO o de Batxillerat és una bona manera d’adonar-se de les mancances amb què es comuniquen per escrit les noves generacions. En aquest sentit, un estudi del Col·legi de Logopedes de Catalunya ha fet una nítida fotografia de la casuística del problema actual. Després d’avaluar la situació amb la qual es troben els alumnes d’alguns centres educatius catalans, aquesta agrupació de professionals ha arribat a la conclusió que el problema lingüístic dels alumnes no és l’idioma i sí el llenguatge, és a dir, que no es tracta d’un problema del codi, sinó del processament que es fa d’aquest codi.
Segons Anna Civit, degana del Col·legi de Logopedes de Catalunya, "actualment, els alumnes aprenen l’ús del llenguatge en un context ric en imatges visuals, però de manera molt lineal i simplificada". Com és de suposar, un llenguatge simple desemboca en pensaments simples que condicionen activament les relacions interpersonals d’aquests individus. A més, Civit afegeix que "qui no té llenguatge no aprèn i qui té un llenguatge limitat ho fa amb dificultats". Sigui com vulgui, la correcció de les mancances d’expressió serà un dels grans reptes de la comunitat educativa en un futur. La implicació que sectors, com ara els mitjans de comunicació, mostrin en aquesta empresa determinarà l’èxit d’un procés que sembla cada vegada més necessari.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.