Aquesta és la línia de treball que assumeix Ferran Tarradellas, portaveu del comissari europeu d’Energia, Andris Piebalgs. I adverteix: "Ara per ara, el petroli i els hidrocarburs en general que hem de menester es troben en països no especialment simpàtics ni segurs". Una cita velada a les dictadures àrabs, principals productors de l’or negre,o a l’Àsia, amb la Rússia de Vladimir Putin al capdavant, que només en el darrer any acumula diversos tancaments de l’aixeta del gas que passa per Ucraïna.
Dependència exterior
Amb uns proveïdors tan inestables, ve a dir el portaveu del comissari d’Energia, ens hem de cercar la vida. Tampoc el context internacional no hi és favorable: "La demanda global puja, mentre que la nostra producció interior baixa", alerta Ferran Tarradellas. Així que la dependència exterior creix i creix. Un vaticini: "L’any 2030 haurem d’importar el 70% de l’energia".
Les variables són dues, segons la UE: "O continuam sense fer res i ens encaminam a la dependència absoluta, o abaixam la ràtio i ens basam en energies produïdes a ca nostra".
Davant aquesta fotografia de futur, la Unió Europea ha impulsat un projecte conegut com el 20/20/20. La denominació fa referència als tres objectius que s’ha marcat: per una banda, es tracta de reduir un 20% el consum d’energia (millorant la ràtio d’eficiència voltaica); i per l’altra, de canviar el tipus d’energia emprada. Els objectius són, idò, augmentar un 20% les energies renovables i disminuir un 20% les emissions de CO2. I això, per quan? En arribar l’any 2020.
‘Projecte 20/20/20’
Evidentment, es tracta d’un projecte ambiciós pel que fa als objectius, però no queda clar si ho és prou o si les correccions arriben a la velocitat que el planeta Terra ho ha de menester. "El pla 20/20/20 està bé, però és insuficient", contraposa Raül Romeva, eurodiputat verd d’Iniciativa per Catalunya. "El panell d’experts recomana que el 2020 s’hagin reduït les emissions (de CO2) entre un 25 i un 40%. I el 2050, quasi un 90%", assenyala.
La diferència de velocitats és evident. "I el problema reclama una urgència que no s’hi correspon", critica Romeva. De fet, ja s’està aplicant una modificació de les dinàmiques de les espècies animals. "I fins i tot sortiran refugiats climàtics o ambientals", diu l’eurodiputat.
Ara bé, observar el comportament d’alguns líders europeus no convida a l’esperança. Václav Klaus, president de la República Txeca i que actualment exerceix la presidència rotativa de la Unió Europea, és un ferm negacionista del canvi climàtic proper a les tesis de José María Aznar.
Tot i que, segons el verd Raül Romeva, la gent hi estigui cada vegada més preocupada, "estam davant una globalització de la consciència; la societat hi està sensibilitzada, més enllà dels quatre ecologistes que ja hi estàvem".
Ara bé, un cúmul de dubtes sobrevolen la suposada concienciació verda de la societat i es demostra quan, per exemple, la Generalitat de Catalunya limita la velocitat dels cotxes a 80 km/h per la zona metropolitana de Barcelona. Aquesta mesura estalviarà tones i tones de diòxid de carboni (i reduirà els accidents de trànsit), però ha estat durament contestada pels usuaris, partits de l’oposició i fins i tot pels socis del PSC.
Bombetes de baix consum
I mira que els ciutadans comencen a involucrar-se en l’estavi energètic. Les bombetes de baix consum són una eina cabdal, ja que l’eliminació de les anomedaes incandescents estalviarà 680 milions de tones de CO2 (equivalent a tota la producció elèctrica de Romania).
La gran indústria ja s’ha adonat que li surt més barat ser eficient, però el sector del transport i dels serveis pareix que encara no. És aquí on els marges de reducció de consum energètic són més grans. Es tracta de xifres molt elevades, tenint en compte que l’eòlica només representa el 4% del total de l’energia consumida al país germànic.
L’ecopacifista Raül Romeva també considera que els treballadors de coll verd són eina de futur. Tanmateix, el canvi climàtic no pot dependre de la solució a la crisi econòmica, vingué a dir Romeva.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.