“La crisi és un bon moment per fer petites coses pensant a llarg termini”
Miquel Galmés és una persona activa i oberta, pagès de Manacor, que ha optat per dedicar-se a l'impuls de l'energia solar i d'altres energies netes.
“Encara no hem entès la immigració”
Javier de Lucas ho té ben clar quan afirma que "encara no hem entès la immigració". El professor ens fa aquesta i altres reflexions des de Menorca, on ha participat en una xerrada dins el clicle Conviure és viure, que és organitzat per Càritas.
El masculí genèric, en el punt de mira
Una de les línies estratègiques del Pla d'igualtat del Consell de Mallorca és la introducció en aquesta institució de la Guia d'estil de llenguatge no sexista amb la finalitat de fomentar el llenguatge administratiu igualitari. Elaborada pel Servei de Normalització Lingüística, pretén ajustar-se a les recents i polèmiques lleis d'àmbit estatal (Llei per a la igualtat efectiva d'homes i dones, 2007) i autonòmic (Llei per a la dona, 2006). Totes dues volen assolir la igualtat real entre homes i dones, i inclouen l'objectiu de desterrar l'ús sexista del llenguatge.
Un regal per al paladar
Carles Salas de Son Figuerola és un dels apicultors que fa mel artesana. De moment, és l'únic mestre apicultor amb aval ecològic de Mallorca. Les seves caseres es troben entre Inca i Llubí. Amb ell anàrem a treure mel a la finca de Son Vivot, on hi ha les caseres. Els terrenys són els adequats per a aquest tipus de producció, ja que tant la terra com les plantes no han rebut tractaments químics. Per certificar que totes les condicions es compleixen, la tasca de treure la mel es fa amb la presència d'una inspectora, que en controla totes les passes fins al moment en què la mel acaba als dipòsits a punt per envasar-se.
“La meva curolla són les gallines mallorquines”
Els galls i les gallines de Vicenç Villalonga presenten un aspecte excel·lent: són animals grassos i lluents que pasturen en llibertat. En té cura a Lloseta.
Aprendre i ensenyar xarxes
De manera habitual surten a llum informes i investigacions en els quals es fixa la mirada en la relació contrastada que hi ha entre els menors i la tecnologia, en especial internet. En un indret com les Balears, en el qual aquesta relació es contempla ben implantada en la nostra realitat, on més del 92% d'adolescents disposa d'accés a la xarxa des de casa, segons indica l'Observatori dels Drets del Menor, s'imposen com a necessàries revisions periòdiques per mirar de garantir una protecció del sector sobre el qual s'ha de tenir més zel: els infants i els joves.
Viatge intercultural al cor de l'Àfrica
Apropar la cultura africana a les criatures. Aquest és un dels objectius d'Àfrica a l'escola, l'escola a l'Àfrica, un projecte de sensibilització i educació que ha posat en marxa l'ONG Santa Maria Sense Fronteres, en el qual han participat 250 alumnes del Col·legi Públic Melcior Rosselló i Simonet i en el qual ha col·laborat, entre d'altres, la contacontes i escriptora Caterina Valriu.
Penèlope, l'escola i la televisió
En aquell temps no tan llunyà en què les persones només solien rebre la influència de la seva família i del seu barri o entorn, l'escola era la vida i allò més habitual era que els fills continuassin la professió dels seus pares. Així, el fill d'un ferrer de ben petit vivia...
Triar la carrera mirant la televisió
Final de curs. Arriba l'hora de preparar els darrers exàmens d'un any que, de ben segur, es comença a fer força feixuc. Tot i això, aquells que han de fer front a les proves de selectivitat durant el proper mes de juny, també hauran de decidir quin serà el camí que prendran els propers anys de la seva vida, fet que sens dubte condicionarà bona part del seu futur. En algunes ocasions, aquesta és una decisió que ja s'ha anat madurant durant els mesos -o fins i tot anys- anteriors al període de matriculació, emperò cada vegada esdevé més habitual que els estudiants no tinguin del tot clara l'opció per la qual apostar. Sigui com vulgui, és important que els universitaris del futur hagin escollit l'alternativa que més s'adapti a les seves condicions i capacitats, fet que no és gens senzill en alguns casos, i més sabent que actualment l'Agència estatal d'avaluació de la qualitat i l'acreditació (ANECA segons les sigles en castellà) ja ha validat 162 graus que es posaran en marxa en més d'una trentena d'universitats públiques i privades a Espanya.
La ràtio de pacients per metge es redueix un 9%
La incorporació de 40 metges de família i 30 d'urgències, a més d'11 pediatres i 41 infermeres, ha permès reduir el nombre de pacients que els facultatius assumeixen. Entre 2007 i 2009, de fet, la mitjana de pacients que cada metge té a càrrec ha davallat dels 1.838 als 1.666. La caiguda d'usuaris, per tant, és del 9,3%. Així ho anuncià el conseller de Salut, Vicenç Thomàs, en la presentació de la memòria d'activitats de l'any passat a l'Atenció Primària (AP). Thomàs assegurà, així mateix, que el 95% dels pacients que demanen cita no urgent són atesos en les 48 hores següents. És per això que el conseller es mostrà tímidament optimista: "Probablement necessitaríem més metges, però ja ens apropam a una ràtio raonable". En tot cas, el perfil sociològic del ventall de pacients que té un metge marca la diferència. Un facultatiu amb una majoria de persones majors de 65 anys tindrà una gran càrrega de feina; per tant, haurà de menester una cartilla inferior a la mitjana. Cada metge, de fet, atén per terme mitjà 31 pacients al dia.
Els feminicidis a l'Amèrica Central freguen l'epidèmia
Els feminicidis als països de l'Amèrica Central "s'han disparat" fins al punt que, en alguns estats de la zona, superen els 100 homicidis per 100.000 habitants. Això posa en relleu que "els assassinats de dones a la regió han adquirit la categoria d'epidèmia". Així ho explicà la directora executiva del Centre Feminista d'Informació i Acció, Ana Carcedo, durant la presentació d'un estudi regional sobre feminicidis elaborat pel Sistema d'integració centreamericana (Sica) i pel Consell de Ministres de la Dona de l'Amèrica Central (Commca) amb finançament de l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional al Desenvolupament (AECID).
Podries ser... descendent d'un neandertal!
Fins ara sempre s'havia dit que l'amor no n'entén, de barreres. Avui podem afegir que tampoc de cadena evolutiva, ni de diferències entre espècies ni de variacions genètiques... Ni tan sols sabem si fou el sentiment d'amor el que va empènyer els Homo sàpiens i els Homo neanderthalensis a mesclar-se entre ells. Però el que sí sabem amb tota seguretat és que aquesta unió ha deixat de ser una hipòtesi desgavellada per convertir-se en gairebé una certesa.
“Has de mirar de vendre tu mateix tot el que puguis”
Son Valls d'en Sion és un finca de producció fruitera, no lluny de Porreres, gestionada per la família d'Antoni Picornell. Quina és la vostra activitat professional?Som mestre i treball com a educador al Pinaret. Em dedic al camp els horabaixes i els moments que tenc lliures. Però les feines del camp les conec de tota la vida. Mon pare era pagès i jo hi anava a fer les feines, però no hi anava per gust: havíem d'ajudar ca nostra. Ara sí que hi pas gust.Quan vàreu passar a cultivar fruiters?Ens va tocar aquesta finca, Son Valls d'en Sion. Hi havia sols 50 tarongers i 170 albercoquers de galta. Mon pare em va animar i vàrem començar a sembrar arbres per tota la finca. Ara, si m'ho prenguessin, em llevarien un tros de mi mateix.Quina casta de fruiters hi teniu?
La festa d'internet, al carrer
Menuts, joves i gent major fruïren de la diada i les activitats de carrer en la passada edició a Madrid. Foto: Javier Lovafo. El Dia d'internet escalfa motors tot just uns dies abans que se celebri arreu del món. Aquesta és una cita que s'organitza des de fa un parell d'anys i el 2010 no podia ser diferent. Allò que no s'ignora, emperò, és la mala situació econòmica en què es troben la majoria de sectors que normalment aportaven l'empenta i sobretot el capital necessaris per poder visualitzar la jornada en àmbits més amplis que els especialment interessats. Ara bé, això no significa que la conjuntura no s'ataqui amb bones dosis d'imaginació i amb ganes proactives de difondre els aspectes d'aquesta cultura. La celebració, tot i que amb retallades amb referència a edicions passades, no passarà de llarg per les nostres Illes. Una mostra dels diferents sectors que s'avenen per a l'efemèride es manifesta en els organitzadors. Per una banda destaca l'impuls emprenedor, ja que de la mà de la Cambra de Comerç i en estreta col·laboració amb el Consell de Mallorca s'organitza una conferència amb l'expert en comunitats virtuals Pere Rosales. Està programada a la seu de la Cambra per al proper dilluns a les 10 del matí i Rosales endinsarà els assistents en reflexions com ara que la tecnologia en el negoci no és un apèndix tècnic a part, sinó de cada vegada més plenament estratègic. Promet ser interessant la visió global que ens doni l'especialista sobre l'oportunitat per a les empreses de tota casta de rams d'integrar les tecnologies en la seva estratègia competitiva i de trobar els camins que permetin emprar les comunitats virtuals per guanyar clients reals.
Discapacitats i amb ganes de fer feina
Les persones amb discapacitat i les que pateixen malalties mentals "han de treballar perquè tothom ha de tenir els mateixos drets i les mateixes oportunitats, i perquè existeix una llei que estableix que un de cada cinquanta empleats de qualsevol empresa o administració ha de ser discapacitat", explica convençuda Agnès Melià, la presidenta de la Taula d'inserció laboral de persones amb discapacitat i necessitats de suport.
Prevenir l'anorèxia
És tan difícil prevenir aquestes malaltia a la família que no en parlaré, ja que l'explicació del reportatge d'Andreu Mir sobre la necessitat d'una alimentació adequada és del tot correcta; les causes més profundes de caure en una anorèxia les podran explicar tant...
L'obsessió pel físic i els trastorns alimentaris
Una de les principals preocupacions que castiguen l'estat d'ànim dels adolescents és la seva aparença. Per molts d'ells, de fet, l'aspecte físic es converteix en una senya d'identitat massa potent per deixar-la de banda. Tanmateix, en alguna ocasió aquests maldecaps sobrepassen límits perillosos, fins al punt de generar-los trastorns patològics. Un dels traumes principals és, per ventura, l'aparença del cos. El fet de mirar-se al mirall i no trobar-hi allò que un cerca esdevé un problema que es recull a la Guia pràctica sobre el reconeixement i la prevenció familiar d'addiccions dirigida a pares i professionals de la salut.
Obre bé els ulls! El glaucoma s'amaga
El glaucoma és una malaltia ocular que, en el millor dels casos, minva la visibilitat del pacient. I en el pitjor escenari possibles, condueix a la ceguesa. Amb un índex de prevalença d'un milió de persones a l'Estat espanyol l'any 2009, patir un glaucoma és avui en dia una inesperada però corregible malaltia. Així ho asseguraren els experts oftalmològics el 6 de maig, dia que se celebrà la jornada per la prevenció del glaucoma a Palma.
Empeses a treballar contra els usos socials
A la conservadora ciutat de Gaza, on la pressió social ha reduït tradicionalment la dona a un paper molt secundari, centrada a tenir cura de la casa i dels al·lots, la pobresa empeny cada vegada més mares a integrar-se en un mercat laboral fet miques per anys de bloqueig israelià. Il·lustra bé aquesta situació Um Murad, una palestina de 34 anys que va decidir ignorar els usos socials i hagué de convertir-se en l'única font d'aliment de la seva llar després que el marit perdés la feina per les conseqüències econòmiques del setge que el 2006 va iniciar Israel i que encara avui perduren.
El desastre ecològic del segle XXI
Un gran vessament de cru amenaça els ecosistemes de la costa nord-americana del golf de Mèxic. La plataforma responsable és la Deep water horizon, propietat de la firma Transocean però explotada per British Petroleum (BP), la major extractora de petroli del golf de Mèxic. Treballadors de la petroliera, voluntaris i fins i tot l'Exèrcit han treballat tota la setmana en un intent de contenir el vessament i protegir la costa d'un malson ecològic. Hauran de fer un esforç titànic, perquè si primer es comparà el cas amb els precedents d'altres catàstrofes com l'Erika (França), l'Exxon Valdez (Alaska) i el Prestige (Galícia), avui sabem que les conseqüències podrien ser pitjors.
“La terra és molt sàvia i ens dóna els fruits bons de cada temporada”
La combinació de la saviesa del cuiner i dels ingredients que fa servir és l'èxit d'un restaurant. Es Ginebró, un establiment d'Inca dirigit per Joan Coll, està aconseguint un lloc entre els millors restaurants vegetarians d'Europa.
Fet el primer pas per crear cors bioartificials
Investigadors de la Xarxa d'Investigació Cardiovascular (RECAVA) d'Espanya han aconseguit per primera vegada "descel·lularitzar" un cor humà, el primer pas per aconseguir reproduir un òrgan bioartificial al laboratori que permeti als pacients que necessiten un trasplantament no haver d'esperar un donant compatible.
Petits líders tecnològics
Els menors de Balears demostren una destacada afició pels elements que componen el sector TIC. Aquesta és només una de les conclusions a les quals ens porta el treball realitzat per l'empresa tecnològica Brújula, ubicada al Parc Bit palmesà. Cada any, presenta una diagnosi sobre la situació de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) a l'Arxipèlag, i la revisió del 2009 publicada recentment no és un fet diferent. La comunicació presentada entra a valorar alguns àmbits de realització concrets, com ho són els equipament tecnològics de les llars, la utilització de la xarxa o bé el caire TIC a les companyies illenques.
De tot i molt
Si separar per reciclar ja és interessant, encara ho és més recuperar tot allò que, just amb una petita reparació o una mica de neteja, pot tenir una segona vida útil. Una visita a una planta de recollida de residus voluminosos produeix en el visitant un sentiment...
Destinació: Nicaragua
Quan un fa un cop d'ull a l'inventari d'objectes que s'enviaran des de Mallorca cap a Nicaragua, hi crida l'atenció la disparitat de temàtiques que engloben. El gruix consisteix en un camió del Cos de Bombers i una ambulància. També hi ha 14 cascos i jaquetes de primera intervenció, 220 parells de botes, 30 calçons de vestir... És necessari? Antònia Rosselló, cap d'àrea de projectes del Fons Mallorquí, assegura que sí. "Tenim un conveni amb els Bombers de Mallorca, que ens donen tot allò que, per normativa, aquí cau en desús -per exemple, el camió-. Llavors, Bombers Sense Fronteres s'encarrega de posar-ho tot a punt per a l'enviament posterior, del procés del qual ja ens n'encarregam nosaltres". La resta inclou material informàtic -9 equips complets cedits per la UIB, destinats a la formació del professorat- i escolar -llibres de text, de lectura, bolígrafs, quaderns, etc. En total, el valor econòmic d'aquesta remesa puja a 150.000 euros, més o menys. Però no seria més còmode i eficaç enviar-hi directament doblers? "Depèn. Un camió i una ambulància sí que són cars i valen la pena. La resta ho trametem per aprofitar el viatge".
Amb els estudis universitaris, no s'hi juga
Els vents neoliberals que bufen devers la universitat no proporcionen bones vibracions. Si a l'exigència d'eficiència, competitivitat i excel·lència hi afegim la tendència a la contenció de la inversió pública, això implicarà un augment de la despesa per part dels estudiants que...
Ara costarà més ser universitari
Les turbulències financeres que estan acompanyant aquests darrers anys també han arribat a la universitat. No podia ser d'una altra manera. De fet, algunes agrupacions d'estudiants ja han denunciat amb certa angoixa els inconvenients que té part d'aquest col·lectiu per fer front als costos derivats de les matrícules universitàries, tot a causa de la falta de liquiditat que ha arribat amb la crisi.
Evitar la resistència als antibiòtics
La culpa és del pseudomonas aeruginosa, un bacteri base que estimula la resistència als antibiòtics i agreuja malalties cròniques com la fibrosi quística. És precisament contra ell que combaten al Servei de Microbiologia de Son Dureta. Antoni Oliver, responsable del grup d'investigació en microbiologia i professor de la UIB, es troba al capdavant d'aquesta recerca. "El pseudomonas aeruginosa és un bacteri perillós per tants de motius que el triàrem com a base per a les investigacions", explica.
Dones rompudes
Una adolescent de 12 anys, violada per tercera vegada pel seu padrastre, acaba d'entrar en el centre d'acolliment de Banteay Srei acompanyada de la seva mare, que ha decidit denunciar el marit perquè "és una mala persona".L'al·lota se sobresalta cada vegada que un home passa per davant de la porta mentre rep atenció mèdica i la seva mare escolta les implicacions legals.
Resistents de les ones de ràdio
"QSO, QSO...". Tot i la gran revolució de les comunicacions en els darrers anys, encara hi ha molta gent que utilitza les freqüències de ràdio per contactar amb altres parts del món. Ni internet, ni el telèfon mòbil no han acabat amb la radioafició, la passió per establir contacte a través de les ones hertzianes.
“Sempre m'ha agradat més ajuntar que separar”
Miquel Gayà va ser pioner en el sindicalisme agrari i el cooperativisme a Mallorca. Avui, a 85 anys, el seu cap es manté encara ben clar. On vàreu aprendre l'ofici d'agricultor? Vaig néixer a Sant Joan l'any 1925. Vaig anar poc temps a escola, però he llegit bastant i he escoltat molt. Mon pare era pagès i sempre m'ha agradat observar i pensar sobre les coses.
L'orgia de les avaluacions
El 22 d'abril varen acabar unes Jornades d'Ensenyament Públic a la UIB. He de destacar que s'hi va parlar molt d'educació i s'hi varen presentar experiències molt interessants i positives, una de teatre en directe i una taula rodona sobre necessitats actuals. No s'hi va...
Les avaluacions de diagnòstic i el futur de les nostres aules
Una de les novetats que ens han fet arribar els darrers decennis en l'atmosfera educativa ha estat la formalització dels anomenats estudis de diagnòstic. Es tracta de propostes -impulsades sobretot des dels distints esglaons de l'Administració- que intenten mesurar l'estat de salut amb què avança l'educació dels nostres fills. En aquest sentit, establir una avaluació de la qualitat d'un element tan intangible com ara la formació no esdevé cosa senzilla. Tot i això, cada vegada són més diversos els indicadors que ens permeten valorar els punts forts i també les debilitats que rodegen les aules de casa nostra, tot en pro de perfilar línies de millora que permetin avanços amb vista a futures planificacions. D'aquesta manera, el Ministeri d'Educació i Cultura, durant el passat curs 2008-2009, va avaluar prop de 28.000 alumnes que pertanyien al quart curs d'Educació Primària i, segons s'ha informat des de la cartera que lidera Gabilondo, per a aquest curs es tenen previstes proves també per a segon d'ESO. El sondeig que es va engegar l'any passat fou la culminació de tot un seguit d'estudis pilot que es realitzaren anys enrere.
La grip A, alarma o realitat?
Tot just fa avui un any, el ministeri de Sanitat confirmava el primer afectat per grip A a l'Estat espanyol. Es tractava d'un jove de 23 anys que va ser ingressat a l'hospital d'Almansa (Albacete). Després d'ell hi hagué milers de casos setmanals que van assolir el punt àlgid a mitjan novembre, quan es van detectar 372,70 casos de grip per cada 100.0000 habitants, la majoria afectats pel virus A/H1N1. Avui, la Xarxa Nacional de Vigilància Epidemiològica de l'Institut de Salut Carlos III, a través de la seva xarxa de metges sentinella, ha detectat en la darrera setmana una taxa d'incidència gripal d'amb prou feines 8 infectats per cada 100.000 habitants, detectats en viatgers procedents de Mèxic, on es va originar la pandèmia. Un nombre molt baix, que situa altra vegada la incidència de grip en valors propis del període preepidèmic. De fet, la taxa nacional és la mateixa que just fa un any i abans que s'iniciàs la pandèmia. A més, el Carlos III destaca una evolució de la malaltia "estable" en la majoria del territori subjecte a vigilància. La grip A ja ha deixat de ser la predominant a l'Estat i, de fet, hi ha fins a cinc comunitats, entre elles les Illes Balears, a més d'Aragó, Castella-Lleó, País Valencià i Múrcia, que no van registrar activitat gripal durant la setmana del 12 al 17 d'abril, la darrera de la qual disposa dades la Xarxa Nacional de Vigilància Epidemiològica de l'esmentat institut, organisme que depèn del Ministeri de Ciència i Innovació.
Nushu, la llengua de les dones xineses
El nushu, una llengua que va néixer fa centenars d'anys i que va ser creada i utilitzada per les dones del sud de la Xina, renaixerà amb una pel·lícula que el director de cinema d'origen hongkonès Wayne Wang està rodant des de fa uns mesos en el gegant asiàtic. L'idioma es va desenvolupar en una societat dominada pels homes i en un escenari en el qual la dona no tenia dret a educació, estava aïllada, no podia expressar les seves idees i encara menys manifestar les seves emocions.
“Potser fallà l'anàlisi de l'evolució del nigul”
L'Eyjafjalla, el volcà més famós -i impronunciable- del món, ha estat el centre de les mirades des que el passat 14 d'abril cobrí el cel de cendres. Ara, l'expert Joan Martí Molist dóna més detalls de l'erupció d'aquest volcà, que es troba al sud d'Islàndia, per poc no va dur les companyies aèries a la fallida i "aconseguí" deixar atrapades centenars de milers de persones fins que els aeroports varen recuperar l'activitat normal.
Avantguarda illenca a la xarxa
El pes del sector internauta en tota l'expressió ha adquirit una creixent rellevància en poc temps i en àmbits diversos de la nostra vida. També es veu en la tasca pròpia de l'Associació per a la Investigació dels Mitjans de Comunicació (AIMC), en la qual s'ha concedit gradualment més protagonisme a l'anàlisi del fenomen, com també en la de les audiències que els distints mitjans digitals generen, conscients que de cada vegada més persones hi inverteixen una porció major del seu preuat temps.
Llibres per canviar el món
Demà, Diada de Sant Jordi, els llibres surten al carrer. Els nostres llibreters ens oferiran les principals novetats de la temporada. Probablement, ens serà més fàcil localitzar aquells títols que vénen acompanyats d'una campanya publicitària més o menys potent.
Adquirir o aprendre anglès
Quan s'ensenya a una escola una matèria o algun aspecte del coneixement que suposa avançar-se al que es fa normalment, molta gent pensa que és una escola capdavantera, una escola excel·lent. Res més lluny de la realitat. Record que en una escola s'introduïa la...
Marxar per aprendre idiomes: de luxe a necessitat
Les darreres dades que s'han publicat des de Brussel·les són prou eloqüents: en la comparació de països europeus, els alumnes espanyols ocupen el lloc 25è dels 27 estats de la Unió quant a competència en llengua anglesa. No debades, segons les informacions donades a conèixer pel CIS, només 2 de cada 10 espanyols assegura que la domina.
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions
- dBalears, Ona Mediterrània, VIDA i L’ESTEL conviden tothom a celebrar la Diada de Sant Jordi a la plaça de Cort de Palma
- S’han mort el Papa Francesc, el reformador de l’Església catòlica
- Jornades Anarcosindicalistes a Palma