Una de les principals preocupacions que castiguen l'estat d'ànim dels adolescents és la seva aparença. Per molts d'ells, de fet, l'aspecte físic es converteix en una senya d'identitat massa potent per deixar-la de banda. Tanmateix, en alguna ocasió aquests maldecaps sobrepassen límits perillosos, fins al punt de generar-los trastorns patològics. Un dels traumes principals és, per ventura, l'aparença del cos. El fet de mirar-se al mirall i no trobar-hi allò que un cerca esdevé un problema que es recull a la Guia pràctica sobre el reconeixement i la prevenció familiar d'addiccions dirigida a pares i professionals de la salut.
Segons aquest estudi, presentat la setmana passada, el 38% dels adolescents d'entre dotze i catorze anys reconeix obertament que està preocupat per l'aparença del seu cos i, en conseqüència, es tracta de grups més exposats al patiment de diferents tipus de trastorns en relació amb el menjar. En aquest sentit, en l'acte de presentació d'aquesta investigació també s'aportaren xifres relatives a algunes de les malalties que sovint acompanyen aquesta mena de preocupacions de l'adolescència.
Amb tot, la guia remarca que prop d'un 3,5% dels al·lots que tenen entre 15 i 18 anys prensenta alguna classe de desequilibri alimentari, ja sigui anorèxia, bulímia o altres problemàtiques de característiques versemblants. A aquest percentatge, els responsables de l'estudi hi afegeixen que gairebé un 8% de la resta de joves que actualment no sofreixen aquestes patologies manifesten seriosos riscos de tenir-les si no canvien alguns dels seus hàbits.
Les causes que han motivat l'aparició d'aquest escenari són ben conegudes. D'una banda, de cada vegada és més evident que les noves generacions creixen amb una aportació més alta d'aliments d'elevada càrrega calòrica: greixos, sucres, etc. La manca de temps, que obliga, de vegades, a consumir menjars preparats, i la influència de determinades campanyes de publicitat són alguns dels factors explicatius d'aquesta situació. Altrament, els infants i els joves d'avui dia són més sedentaris que els de fa uns anys, cosa que els ha empès a tenir una quantitat menys intensa de despesa calòrica.
En algunes ocasions, la preocupació derivada de l'aspecte físic s'intenta combatre a base de les famoses dietes miracle. D'aquesta manera, un 20% dels adolescents de l'Estat reconeix que n'ha seguida almanco una qualque vegada i, en molts de casos, asseguren que han pres aquesta decisió animats pels pares i sense cap mena d'assessorament d'especialistes en nutrició.
Educar als centres
Respecte d'aquesta problemàtica emergent, els especialistes recomanen programes actius d'educació alimentària i dels quals s'haurien de fer ressò els pares i les mares, tot i que també s'haurien d'impulsar des dels centres educatius. Just ara farà uns dies que, des de la Comissió Europea, anunciaven que Espanya rebrà més de 6 milions d'euros per tal de fomentar el consum de fruita i verdura a les escoles durant el curs 2010-11.
Evidentment, la iniciativa provinent de Brussel·les no fa més que donar resposta a la necessitat d'impulsar aquesta mena de pautes nutricionals als col·legis. Cal pensar que les darreres dades mostrades per la UE xifren en 22 milions la quantitat d'infants i joves europeus que presenten sobrepès i en 5 milions els que són obesos.
Pel que hem exposat, les escoles i també els instituts de Secundària són punts des dels quals es poden inculcar nous coneixements, hàbits i actituds diferents en matèria alimentària, tot això d'una manera progressiva i sistemàtica. Margalida Serra, professora de nutrició de la Universitat Ramon Llull, afirma que "primer s'haurien de marcar uns objectius i, a partir d'aquí, projectar una sèrie de continguts en el currículum de l'alumnat, tant en matèria de coneixements com també en valors i actituds". Com és de suposar, l'educació sobre la dieta requereix una visió totalment transversal per mitjà de les diverses matèries i durant tots els cursos que formen part de l'educació obligatòria.
Segons un programa pilot engegat per ARS Children's Nutrition Research Center, els nins i les nines que reben uns consells nutricionals adequats als col·legis amb programes actius en aquesta matèria pesen manco i gaudeixen d'un estat de forma millor que no pas els alumnes que no han estat educats en aquest sentit. A més, des d'aquest centre d'investigació nord-americà remarquen la importància que té per als menuts l'exercici físic com a activitat fonamental per evitar patologies derivades de la mala alimentació.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.