L'Eyjafjalla, el volcà més famós -i impronunciable- del món, ha estat el centre de les mirades des que el passat 14 d'abril cobrí el cel de cendres. Ara, l'expert Joan Martí Molist dóna més detalls de l'erupció d'aquest volcà, que es troba al sud d'Islàndia, per poc no va dur les companyies aèries a la fallida i "aconseguí" deixar atrapades centenars de milers de persones fins que els aeroports varen recuperar l'activitat normal.
Quin és el mecanisme d'una erupció volcànica?
En el cas de l'Eyjafjalla fou una erupció de caràcter explosiva. Aquesta es produeix quan, per alguna raó, el magma procedent de l'interior de la Terra augmenta de pressió. Quan aquesta és superior a la de les roques que el mantenen encaixat, el magma acaba sortint cap a l'exterior. En aquest moment, els gasos que conté la massa s'expandeixen i la fragmenten en petits bocins que se solidifiquen en contacte amb l'aire i formen les cendres.
Com vàrem passar d'una erupció volcànica a tenir el cel de tot Europa cobert per aquestes cendres?
Bé, tot i que l'erupció no fou gran, el contacte del material calent amb el gel va produir més cendra del que és habitual, que va pujar a l'atmosfera. La resta fou cosa de les singulars condicions meteorològiques, que n'afavoriren l'expansió.
Quines foren aquestes condicions?
En els dies immediatament posteriors a l'erupció un anticicló es va instal·lar al centre i al nord d'Europa, mentre que al sud teníem una borrasca. El vent girà cap al sud, fet que va acabar d'estendre les cendres per tot el continent europeu.
Fou la del volcà Eyjafjalla una erupció singular?
La veritat és que no. N'hi ha d'altres molt semblants. Per exemple al sud d'Itàlia, la del volcà Etna. Però en aquest cas el ressò és mínim perquè només afecta Sicília. El d'Islàndia va tenir conseqüències a dos nuclis clau de l'aviació civil: Londres i Frankfurt.
Un fenomen d'aquestes característiques es pot tornar a reproduir d'aquí a poc?
I tant! Demà mateix. El que en teoria hi ha menys possibilitats que succeeixi, afortunadament, són les condicions posteriors que deixaren les cendres repartides pel continent. Ara bé, no podem oblidar que hi ha volcans per tot Europa i les erupcions són un fenomen normal.
Es poden preveure aquestes erupcions?
La majoria sí. Depenent de la seva singularitat es poden predir hores, dies i, fins i tot, mesos abans. D'altres, però, les anomenades erupcions assísimiques, no hi ha manera de veure-les venir. Hi apareixen i ja està.
I en el cas de l'Eyjafjalla es podia haver previst?
És que l'erupció es va preveure correctament. El que no es podia saber és com seria i quina evolució tindria posteriorment. Això és difícil de fer abans que comenci l'erupció. En aquest cas va dur el caos a Europa.
S'ha dit que l'activitat de l'Eyjafjalla podia incitar l'activitat dels volcans propers. És veritat?
Podria haver passat, però el control que es va fer des del principi no feia preveure aquesta possibilitat i, de fet, així ha estat.
L'OMS ja va anunciar que no hi havia, de moment, cap perill per a la salut dels humans ni per a la vida de la resta d'éssers vius. Podria ser, però, que una erupció d'un volcà tingués aquest efecte?
És possible. Dependria del tipus d'erupció i de la quantitat de cendra que expulsàs. De fet, hi ha casos en els quals s'han vist afectats persones, camps de cultiu i altres vegades alguns animals.
Creis que, com s'ha dit des d'algunes companyies aèries, les mesures de seguretat que s'han pres han estat massa exagerades?
Jo crec que no. Quan hi ha un nigul de cendres en l'espai aeri com el que hi havia s'ha d'aturar tot, a pesar de les pèrdues econòmiques que hi pugui haver. Una cosa diferent és que potser va faltar una anàlisi més acurada de l'evolució d'aquesta massa de partícules, que segurament hauria suposat que es reobrís l'espai aeri abans que no es va fer.
També s'especulava amb la possibilitat d'efectuar vols més baixos per evitar el nígul...
No em sembla una solució. L'alçada i direcció de les cendres no són tan òbvies com per dir que amb vols a manco alçada es pot garantir la seguretat...a part, hi ha més factors que intervenen, les coses no són tan senzilles!
Ara que ja en tenim l'experiència, pensa que si es repetís una situació similar podríem actuar millor?
Imagin que a nivell d'organització dels aeroports segurament que sí. Però li assegur que s'hauria de tancar l'espai aeri altra vegada.
I hi hauria alguna manera d'evitar que les cendres sobrevolessin Europa?
De cap manera. Un fenomen natural de tal magnitud no es pot evitar. I ja no parlem de l'erupció. És impossible.
Aquest fenomen ens ha de recordar qui mana al planeta?
Totalment d'acord. Desgraciadament, de cada vegada som més prepotents i irrespectuosos amb el nostre entorn i cal recordar que qui s'ha d'adaptar al planeta som nosaltres a ell, i no a l'inrevés.
L'activitat volcànica també és present a les Illes Balears
Les Illes Balears no són alienes a l'activitat volcànica. Ben al contrari. Tot just farà un any que un equip de l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO) va descobrir que al voltant de l'Arxipèlag hi ha més d'un centenar de volcans submarins, aparentment inactius. Es diferencien en funció de la profunditat: per exemple, un volcà submarí a 100 o 200 metres de la superfície de la mar pot patir erupcions explosives. En canvi, si presenta una profunditat de quilòmetres, l'aigua impedeix que s'expulsin els materials per sobre de la seva superfície. En aquest sentit, aquells que trobem aquí, però, no representen cap perill.
Tot i que hi ha prou evidències per assenyalar que l'origen geològic de les Illes no és conseqüència de cap erupció volcànica, sinó de les transformacions transalpines que també originaren altres accidents geològics com els Pirineus, els Alps i la serralada Bètica, l'existència dels volcans submarins reforça la teoria que les Balears se separaren del continent com a conseqüència de l'acció d'una falla situada a una profunditat de 2.000 metres. Segons el mateix estudi, aquesta falla (on s'ajunten la placa tectònica d'Alboran i l'europea) podria ser la responsable que les Illes es desplacin cap a l'est.
A més dels volcans, l'estudi ressalta l'existència de tres illots submergits a 200 metres de profunditat i relativament grans, anomenats Mont Sud i Mont Nord (aquests dos es troben al sud d'Eivissa) i Emile Baudot (situat al sud de Mallorca). Es considera que durant la darrera glaciació (fa 18.000 anys), en la qual el nivell de la mar va descendir devers 200 metres, aquests monts varen ser espais emergits. És a dir, es tracta d'illes que com a conseqüència de l'erosió es varen aplanar i, posteriorment, es varen enfonsar.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Illes que s'enfonsen, preguntes com "I hi hauria alguna manera d'evitar que les cendres sobrevolessin Europa?" (que em recorda un periodista d'un altre mitjà de comunicació que li va demanar a Richard Attenborough si el tsunami del 2004 estava relacionat amb el canvi climàtic)... Un poc de serietat, per favor. Per altra banda, l'entrevistador podria llegir els columnistes d'aquest diari (http://dbalears.cat/arxiu/pdf/835/4) i així evitaria caure en tòpics i prejudicis lingüístics com dir que el nom del volcà és impronunciable.