Les avaluacions de diagnòstic i el futur de les nostres aules

Una de les novetats que ens han fet arribar els darrers decennis en l'atmosfera educativa ha estat la formalització dels anomenats estudis de diagnòstic. Es tracta de propostes -impulsades sobretot des dels distints esglaons de l'Administració- que intenten mesurar l'estat de salut amb què avança l'educació dels nostres fills. En aquest sentit, establir una avaluació de la qualitat d'un element tan intangible com ara la formació no esdevé cosa senzilla. Tot i això, cada vegada són més diversos els indicadors que ens permeten valorar els punts forts i també les debilitats que rodegen les aules de casa nostra, tot en pro de perfilar línies de millora que permetin avanços amb vista a futures planificacions.

D'aquesta manera, el Ministeri d'Educació i Cultura, durant el passat curs 2008-2009, va avaluar prop de 28.000 alumnes que pertanyien al quart curs d'Educació Primària i, segons s'ha informat des de la cartera que lidera Gabilondo, per a aquest curs es tenen previstes proves també per a segon d'ESO. El sondeig que es va engegar l'any passat fou la culminació de tot un seguit d'estudis pilot que es realitzaren anys enrere. Sigui com vulgui, la vigent LOE preveu les anomenades Avaluacions Generals de Diagnòstic (AGD), les quals s'extreuen a partir de l'anàlisi de les competències bàsiques del currículum: comunicació lingüística, matemàtiques, coneixement del medi físic i social. En aquest sondeig relacionat amb el currículum, aquestes proves hi incorporen qüestionaris orientats a esbrinar les característiques de l'entorn sociocultural dels alumnes. A més de tot això, els diagnòstics no només pretenen detectar les condicions que envolten l'alumne, sinó que també incorporen indicadors pensats per a la valoració dels centres atenent aspectes com ara els recursos de què disposa o les condicions de feina del seu professorat.

A les Illes

Evidentment, des de l'Administració autonòmica també es porten a terme aquesta mena d'estudis. Tant és així que des de la Conselleria d'Educació i Cultura ja s'han activat les Avaluacions de Diagnòstic per a aquest curs 2009-2010 per a centres educatius no universitaris. Què pretenen aquestes avaluacions? Segons la Conselleria, l'objectiu és "conèixer per millorar i la seva realització ha de contribuir a optimitzar la qualitat i l'equitat de l'educació a les Illes, a orientar les polítiques educatives i a obtenir informació sobre el grau d'adquisició de les competències bàsiques del currículum". Aquestes proves impliquen una participació dels alumnes i d'altres agents ben presents en la vida educativa, com ara pares, directors i professors. Els resultats que puguin derivar d'aquests sondejos permetran a cada centre tenir un millor coneixement de les seves condicions; en cap dels casos, però, no són un instrument que es faci servir per fer comparacions entre uns centres i els altres.

En el cas de les Balears, qui té la responsabilitat del disseny i de la planificació de l'aplicació de les proves, de la coordinació del procés i de l'anàlisi de les dades és l'Institut d'avaluació i qualitat del sistema educatiu. Segons la resolució del BOIB del mes de febrer passat, enguany els alumnes del segon curs d'ESO hauran de donar resposta a les proves de llengües (catalana, castellana i anglesa), de matemàtiques i de coneixement del medi. No es té previst que aquestes matèries que enguany s'avaluaran siguin permanents. De fet, per als propers anys s'aniran baratant les assignatures valorades. Aquestes proves avaluadores, en el cas de la nostra comunitat autònoma, tindran lloc durant la primera setmana del mes que ve, concretament entre els dies 3 i 7 de maig.

Segurament, d'entre tots els projectes que fins ara s'han posat en marxa, aquell que major transcendència ha tingut ha estat el PISA. Es tracta del Programa internacional d'avaluació d'alumnes, que es du a terme en més de 60 països d'arreu del Món. L'any passat, la mostra d'aquest estudi es va centrar en alumnes de 15 anys de distints centres per tal de mesurar-ne el rendiment, just quan es troben a les portes de finalitzar l'educació obligatòria. Enguany, com succeeix cada tres anys, aquest programa enceta cicle i per a aquesta nova etapa es recupera com a matèria central la comprensió lectora, que durant els darrers anys havia perdut protagonisme en favor d'altres matèries. Ja sigui en l'àmbit autonòmic, estatal o supraestatal, sembla que els diagnòstics esdevenen una eina cada pic més útil a l'hora de traçar els eixos dels sistemes educatius del futur, però també per precisar el dia a dia dins les aules. Sens dubte, de la bona elaboració d'aquests instruments i, sobretot, de la seva correcta interpretació depenen bona part de les opcions de les noves generacions.