En aquell temps no tan llunyà en què les persones només solien rebre la influència de la seva família i del seu barri o entorn, l'escola era la vida i allò més habitual era que els fills continuassin la professió dels seus pares. Així, el fill d'un ferrer de ben petit vivia dins la ferreria i ja de nin començava a fer-hi feina. Era molt habitual que una professió l'exercissin moltes generacions. La llàstima és que les filles seguien la professió de les mares, que eren les encarregades de la llar. La professió que es triava era la que es podia aprendre a casa o a la d'un veïnat, si t'havia encuriosit la seva manera de treballar.
Avui, s'han tret els tallers de feina fora de les ciutats, i d'oficis familiars quasi ja no en queden. Costa molt que els i les alumnes que acaben l'ESO o fan el Batxillerat sàpiguen quina professió volen exercir. És per aquesta raó que a vegades té més influència la professió que es pot contemplar a les sèries de televisió dels actors preferits que l'orientació professional que es pugui fer des dels centres educatius; fins i tot s'ha de dir que amb ajuda de certs pares i mares són desitjades les professions d'Alonso, Lorenzo, Nadal o les dels comentaristes que han assistit a qualsevol xou d'impacte com Gran Hermano, Supervivientes o Operación Triunfo.
Saben que per triomfar no és necessari ni estudiar ni esforçar-se, és suficient saber cridar, no deixar xerrar els altres, insultar i fer-se els graciosos. Saben que si l'audiència s'enamora de tu, podràs triomfar ballant, encara que no sàpigues ni caminar. Si Penèlope teixia una túnica de dia per a Ulisses i cada nit la desfeia perquè l'estimat no havia arribat, pens que això és un poc el que passa avui en dia. Molts programes de televisió desfan tot el que fa l'escola i capgiren els valors que s'hi intenten inculcar.
Penèlope, l'escola i la televisió
19/05/10 0:00
També a Ara
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Molt bo l'escrit! Estic d'acord amb tot el que es diu. La televisió és una influència molt perillos i accentua la llei del mínim esforç. Des de les escoles i des dels instituts tenim molta de feina a fer. Fer veure als nins que, de l'esforç, sempre en surt el profit, entre moltes altres coses, clar. M'ha agradat molt l'exemple sobre Penèlope, una comparació molt ajustada...
Penèlope, nom de princesa, escola potencia l'educació, i la televisió potencia penèlopes ineptes.
mirant la televisió aprenem la incultura generalitzada en què ens estam trobant dins l'estat espanyol.
salvame diario atempta contra la persona no creis?
salvame diario atempta contra la persona no creis?
Això de triar carrera mirant televisió només els més ignorants no?
Quins valors té actualment la societat?
La vida en societat s'aprèn al carrer i a la família això ha passat ja a la història, ara l´únic que volem és ser famosos a costa de tot el que calgui.
L'escola viu absent,en un altre món , la societat tira per un vent i l'educació per un altre, podem anar coordinats d'alguna manera? jo pens que no. El que diu en Lladonet té molta raó i està totalment encertat el comentari quant diu que els interessos dels infants són ben lluny del que poden pretendre els pares. No tenen ganes d'esforçar-se ni tant sols ajudar, només volen ésser models, periodistes, actors, però sobretot sense hver d'ocupar-se ni tant sols d'estudiar, fer desastres per la tele, i anar a fer mal bé a l'altre és tot l'educacional que rebem amb programes estil gran fratello o sálvame diario.l Quin autèntic suicidi televisiu per l'escola.