“La meva curolla són les gallines mallorquines”

Com va ser que hi posàreu gallines mallorquines?
Tenia un problema d'herba en els tarongers, ja que no volen ser molt llaurats. Els animals de ploma que teníem no hi anaven bé, no grataven, sols servien per fer ous. Va ser en aquests temps que el Grup Serra va treure uns suplements dedicats a les races autòctones. Vaig veure que al fascicle dedicat a l'aviram apareixien els noms dels promotors i vaig anar a cercar-los per comprar gallines.

La raça ja estava ben definida?
La raça encara no estava ben estandarditzada. Vaig començar a anar a fires de Catalunya per veure els diferents exemplars d'aviram. Anava a Valls, a Vilafranca del Penedès, al Prat i fins i tot a Comallera, al peu dels Pirineus. Veia els animals i pensava com recuperar la nostra gallina.

Quina és la situació actual?
S'ha avançat molt. La raça és reconeguda com la gallina rossa o gallina daurada mallorquina i, a poc a poc, s'ha anat millorant. La feina del criador és important: vas perfeccionant i deixant el millor que hi ha de cada llocada. Cada any, per anar bé, has de canviar el gall. Jo intent que no es trobin mai pares i filles per reduir al mínim els efectes de la consanguinitat. D'aquesta manera he anat millorant la raça i he pogut participar a concursos. A Santa Eugènia vaig obtenir alguns premis.

Com és la gallina mallorquina?
El gall és molt vistós, de pitrera negra i cames i orelles blanques. La gallina és més senzilla, amb alguna ploma un poc més obscura. És una raça característica de les gallines mediterrànies.

Quins criteris de selecció es varen seguir per arribar a aquest animal?
És una gallina molt rústica i sobreviu del que troba. No necessita el graner. És molt pasturadora i se sap cercar la vida. Menja animalons, llavoretes... va cuquejant. Si cau una taronja o una poma, se l'arriba a menjar. De l'herba el que els agrada més és l'arrel. Si la tens tancada, sí que li has de donar menjar: un poc de gra, ordi o blat de les índies.

És una raça productiva?
És una raça extensiva. La carn és molt bona, com és lògic amb totes les característiques de l'aviram criat a lloure. Els animals se sacrifiquen als 6 o 7 mesos, no com els animals de granja. Els ous són bons. Ara, a la primavera, totes les gallines en fan. Els primers 3 anys en fan molts, en ser velles ja en fan menys. Viuen molts d'anys.

Com les heu de tenir, les gallines?
Has de tenir una finca perquè vagi bé. No són animals de galliner. La finca, les gallines la duran molt neta. Aquesta és la millor rendibilitat si un la valora. Tenir-les tancades de cap a cap d'any no és una bona cosa. S'han de tancar tan sols per fer-ne la selecció.

Hi ha molta gent interessada en aquesta cria?
La gent s'il·lusiona, però es cansa aviat. Per això hem creat una associació, l'Associació de criadors de gallines mallorquines de raça autòctona, amb la finalitat de col·laborar tots els interessats.

Teniu molts d'animals?
Tinc unes 100 gallines. En disposició d'anar a un concurs sols n'hi ha devers 15 o 20. De galls, en tinc uns 10. Tots bons perquè tan sols deix els fins. M'estim més tenir pocs animals però ben seleccionats. Els pollets, els vaig repartint o els venc a gent que hi està interessada. Vaig a dues fires cada any: la de Santa Maria i la de Búger.

Us dóna molta feina?
No, una estona cada matí per donar-los menjar i mitja hora els horabaixes per arreplegar els ous i posar un poc d'ordre. El menjar s'ha de donar al matí i just, per evitar les rates. I sempre han de tenir aigua. A mi m'agrada molt, si no hi passàs gust no ho faria. Tota persona ha de tenir curolles i la meva curolla són les gallines mallorquines.

A més de criador sou un bon cuiner, no és ver?
M'agrada la cuina i aprofit els productes dels meus animals. Pas gust de menjar ous, bones coques i truites dolces. Els pollastres ens els menjam rostits, fets com un cabrit de muntanya, amb molta ceba, pastanagó i un poc de cervesa per damunt. La gallina mallorquina és inseparable de la cuina de Mallorca.