El desastre ecològic del segle XXI

El 20 d'abril tingué lloc la primera explosió i incendi a la plataforma de perforació, amb un drama humà al darrere: 11 treballadors dels més de 200 que hi feien feina desapareguts i 17 de ferits. Dos dies després, la plataforma, valorada en més de 560 milions de dòlars, s'enfonsa i es veu una taca de petroli de 8 km de longitud.

Primera versió

En un primer moment, es va dir que el vessament era d'uns 1.000 barrils diaris de cru (uns 160.000 litres), però els resultats de les anàlisis posteriors no els preveien ni els més pessimistes. De fet, en sortien prop de 4 milions, segons les darreres estimacions. I la marea negra augmentà fins als 200 quilòmetres de llarg i els 112 d'ample (una extensió més gran que l'illa de Puerto Rico).

Amb la tragèdia al capdamunt, tant el Govern dels Estats Units (el president Obama va viatjar a la zona per veure de primera mà l'abast del vessament) com l'empresa BP (que ja ha assegurat que es farà càrrec de les reclamacions legítimes pels danys i que netejaria les costes) es varen mobilitzar.

Quantificar els danys

Els danys difícilment són quantificables. Si realment s'aconsegueix aturar el vessament en un marge de dies, se'n podria minimitzar l'impacte. Això no obstant, els experts creuen amb més fermesa cada dia que passa que segurament serà necessari fer una altra perforació i un pou d'alleujament per dipositar-hi el cru vessat. En aquest cas, es calcula que caldrien uns 3 mesos per tenir-ho enllestit, i llavors sí que seria complicat calcular l'abast de la tragèdia mediambiental i quants éssers vius podrien arribar a desaparèixer, si tenim en compte que hi ha devers 400 espècies d'animals que habiten aquell indret. Pel cap baix, el desastre es podria comparar amb el major de la història: el provocat pel vaixell Exxon Valdez a Alaska.

Així mateix, s'ha de considerar què podria suposar el desastre en clau econòmica. Actualment es calcula que caldrà una despesa d'entre 1.500 milions d'euros a un màxim de 2.250. De tota manera, encara és prest per conèixer les xifres amb més exactitud.

Aturar les fuites

La solució del problema no és senzilla, ja que el pou és a 1.500 metres de profunditat de la superfície de la mar. De quina manera es poden aturar les morques? Se sap que hi ha quatre maneres per intentar dur a terme la segellament dels escapaments.

Divendres, enginyers de BP començaren a instal·lar una gegantina campana amb què intentaran cobrir les fuites de petroli produïdes per l'enfonsament de la plataforma. De moment, la marea negra ja ha arribat a les costes de Louisiana. L'empresa espera contenir el 85 per cent de la fuga gràcies a l'enorme dispositiu, encara que té clar que no en pot garantir l'èxit, perquè més enllà d'un quilòmetre de profundidat sota l'oceà podria començar a presentar deficiències de funcionament.

Ahir els enginyers de la companyia van fer feina de manera frenètica perquè el dispositiu estigués a punt. El tècnics van emprar robots submarins per ubicar l'enorme cambra de metall just damunt un pou petrolier a l'espera de poder concloure el procés de segellament. La missió requereix d'enorme precisió en la foscor i sota la gran pressió de l'aigua.

Sigui com sigui, ja hi ha veus que asseguren que el mal serà irreparable i que ja podria haver abocat fins a 49 milions de litres de cru a la costa dels Estats Units.

"No hi va haver cap negligència"

José Ramón Bergueiro (Pontevedra, 1945) és un autèntic expert en el tractament i la prevenció dels vessaments de petroli en aigües marines. Es va doctorar en Ciències Químiques (va fer la tesi sobre el Tractament de marees negres i la biodegradació de dispersants no iònics) i actualment és professor titular d'Enginyeria Química a la Universitat de les Illes Balears (UIB).

Creis que la desgràcia al golf de Mèxic s'hauria pogut evitar?
És evident que hi ha tècniques de prevenció, però mentre no s'aclareixin millor els fets, no sembla que es produís cap negligència important.

Però si no hi ha hagut negligència, com s'explica el vessament?
Doncs perquè, a pesar de totes les mesures de seguretat i de prevenció, les extraccions de petroli comporten un risc.

Creis que la firma British Petroleum complia amb tot aquest protocol de seguretat?
No ho sé, allò que està clar és que són els majors explotadors del golf de Mèxic i disposen de la tecnologia més avançada del món. Per tant, no són uns simples aficionats. Pel que fa a la propietària, l'empresa Transocean, també coneix el terreny que trepitja; tenen 46 plataformes arreu.

Tenim cap plataforma petrolífera aquí a les Illes Balears?
N'hi ha una a la desembocadura de l'Ebre, una altra a Castelló i una altra a Cartagena.

I quina distància ens separa?
Bé, en principi són prou lluny, però això és difícil de dir. El Prestige era a més distància de la costa gallega.
Però vós sou l'autor d'un pla de contingència de vessament de petroli. En què consistia?
En línies generals, es tracta de minimitzar els riscos que es produeixi un desastre ecològic, mesurar quin impacte podria tenir i elaborar un pla en el cas que ocorregués.

I com ho tenim?
Bé, hi ha alguns aspectes favorables, com per exemple que, respecte de la plataforma de l'Ebre, constatàrem que durant la major part de l'any el vent bufa cap a aquella direcció i, per tant, és altament improbable que, si hi hagués una fuita, el vessament arribàs fins aquí.

I els negatius?
Bé, la Mediterrània és una mar tancada i per aquí passen tres rutes de petroliers que contenen cru sense refinar.