Resistents de les ones de ràdio

Des de principi del segle XX, milions de persones a tot el món han utilitzat aquesta via per establir contacte tant pel que fa a relacions comercials i d'emergències com en el temps de lleure i recreació. De fet, el hobby de la radioafició ha estat un dels més estesos. Cada país té la seva associació, en fa trobades i estableix una xarxa d'abast internacional.

Els que practiquen aquesta afició a l'Estat es troben units en la URE, la Unió de Radioaficionats d'Espanya, que té delegacions a les comunitats autònomes, com a Balears. Aquí tenim el Ràdio Club Cultural Mallorca i la Unió de Radioaficionats de Palma. Solen organitzar concentracions i mostres, com les que es realitzen a Palma durant les festes de Sant Sebastià, en les quals es poden veure models de ràdio, emissores, antenes i tot allò que està relacionat amb aquest món. A més, les associacions són una manera de centralitzar les targetes de confirmació de contactes, a part de ser una manera de fer amics.

En termes generals, es pot afirmar que a Mallorca el boom de la radioafició va ser a finals de la dècada dels 70 i principis del 80. Els radioaficionats proliferaren, a l'igual que les antenes als terrats. L'equip bàsic d'un radioaficionat es compon d'una ràdio emissora de 27MHz, una antena, una font d'alimentació i un mesurador d'ones estacionàries. A partir d'aquí, i segons la freqüència i la banda d'emissió, s'hi poden integrar nous elements, com equips decamètrics i antenes més potents i direccionals.

La banda més utilitzada és la ciutadana de 27 MHz, banda d'11 metres i d'abast local que permet establir comunicacions òptimes. Se n'ha de tenir permís d'ús i pagar-ne un canon anual. Sol ser la banda amb què comença tot radioaficionat, que pujarà a poc a poc de nivell. De fet, les altres bandes utilitzades són, per la llicència Eco Charli, de 29 MHZ, la banda de 20 metres, l'Eco Bravo de 2 i 10 metres i l'Eco Alfa, de màxima categoria, i que usa totes les bandes, de 2 fins a 160 metres.

Com explica Geroni Rodríguez, radioaficionat des de fa 30 anys, "cada banda té la seva funció: 40 metres per establir contacte QSO local en l'àmbit de l'Estat espanyol; 15-20 metres per establir-ne a llarga distància; i de 80 metres per cobrir quan es tanca la banda de 40 metres". Tot i axí, "amb un equip de poca potència es pot arribar molt enfora", assegura. Allò important per establir un bon contacte és la propagació de les ones. Rodríguez assenyala que "hi ha èpoques en què la propagació és molt bona i d'altres en què no ho és. Si la propagació és bona, es pot arribar fins al Japó durant les 24 hores del dia. Si no és òptima, no hi ha res a fer". "Balears, per la seva situació enmig de la Mediterrània, és un zona de molt bona cobertura", precisa.

El codi Q

Però, com es poden entendre persones d'una punta i l'altra del món? Els radioaficionats tenen el que es coneix com a codi Q, amb el qual es transmeten la posició, la freqüència i el mode de transmisió. QSO és la paraula per establir contacte. A partir d'aquí, ja poden parlar del que sigui. Bé, no de tot, perquè les converses de política i negocis no estan permeses dins el món de la radiocomunicació recreativa.

Quan han establert un contacte, els radioaficionats s'envien entre ells l'anomenada QSL, una targeta postal que confirma que s'ha establert el contacte. Així, es van acumulant targetes com més contactes es fan. De fet, s'organitzen concursos arreu per veure qui n'ha aconseguides més. "Tinc targetes QSL de tots els llocs del món: del Japó, de l'altra banda de l'Atlàntic, d'Austràlia, de Sud-àfrica, i fins i tot d'un avió que sobrevolà el Golf a 10.000 metres d'altura". Val a dir que existeixen els anomenats radioescoltes, que estableixen contacte auditiu amb emissores d'arreu i que igualment reben una confirmació QSL.

Sigui com sigui, els radioaficionats han tingut i tenen un paper molt important en situacions d'emergènia. Tot i que avui, amb els satèl·lits, la cosa ha canviat, en casos d'emergències com terratrèmols, atès que són autoabastides, les emissores servien per mantenir les comunicacions i estendre la possibilitat d'ajuda. El darrer Pla estatal de protecció civil contra riscos sísmics, aprovat el març, inclou el paper dels radioaficionats com a col·laboradors en el camp operatiu i de coordinació, de manera que assumeixen un paper necessari en cas que hi hagi una emergència sísmica.

Internet o emissores?

La relació de la radioafició amb el món d'internet és ambivalent. Per una banda, a parer de Rodríguez, "internet ha fet molt de mal. A la gent jove ja no l'interessa. Hi ha molt pocs joves que se'n facin". És mal de saber el nombre real de radioaficionats, però "si fa 20 anys n'hi havia a Mallorca al voltant de 800, ara en deuen quedar prop de 200 o 300". "Internet és molt més còmode i s'estableixen relacions amb tot el món d'una manera més senzilla". De fet, es perd la part més romàntica de la comunicació: engegar l'emissora, trescar, cercar el contacte i eureka... Avui podem tenir centenars d'amics al Facebook, però ben cert que no són amics tan cercats. "Allò curiós de la radioafició, i que va morint, és que fas amics pertot arreu i t'envien detalls molt especials".

Ara bé, internet també és una plataforma per a la radioafició. Totes les associacions hi tenen una plana, a més d'haver-hi proliferat moltes webs i fòrums d'electrònica, de com muntar aparells i contactar entre aficionats. S'hi fan concursos sobre creacions d'emissores i ràdios, i una difusió encara major dels coneixements d'electrònica i dels possibles contactes. Així, encara queden resistents de les emissores i artesans de la telecomunicació.

"La radioafició ha salvat moltes vides"

Gabriel Munar Gamundí (Palma, 1952) és un apassionat de la ràdio. Des de que tenia 18 anys, la seva vida ha girat entorn d'aquest món: ha construït tot tipus d'emissores i antenes, i ha parlat amb radioaficionats d'arreu del món. A més, ha guanyat títols i diplomes, com el Campionat de Balears per Ecoalfa en la banda de 20 metres l'any 1995.

Com us va venir aquesta passió?
Ja fa molt de temps, l'any 1979. Un dia vaig anar a canviar un endoll a casa d'un amic i em va mostrar la seva emissora. En vaig quedar fascinat. Podia parlar amb Amèrica en una època en la qual encara no hi havia mòbils. A poc a poc em vaig introduir en aquest món i em va agradar cada cop més. Vaig començar amb la banda ciutadana de 27MHz. Vaig fer els cursets i les proves i vaig passar de la banda de 2 metres a una de més ampla. La radioafició enganxa, hi coneixes gent i, a més, ajuda a salvar vides en situacions d'emergència. Quan en un terratrèmol es talla el subministrament elèctric, es poden mantenir les comunicacions gràcies a les emissores

Amb quants llocs heu parlat?
He contacta amb 230 països, alguns de tan exòtics com les illes Rapa Nui. He parlat amb les illes d'Amèrica, el Japó, Rússia... És molt emocionant quan la propagació et permet aquests contactes. Abans, parlar amb Cuba era una cosa grossa. Per telèfon costava 300 pesetes i per les emissores era gratuït. Un any vaig contactar amb una barqueta que travessava l'Atlàntic i ens vam comunicar cada dia durant tot el seu trajecte. Van venir a Mallorca i ens vam poder veure. I resulta que no era una barqueta, sinó un iot de luxe!

Creis que les noves maneres de comunicació han fet minvar la radioafició?
Malgrat internet, encara hi ha radioaficionats. La passió continua. Les emissores avui dia es poden trobar sense problema. A més, internet ajuda en molts aspectes la radioafició, és més segur. Et permet determinar les franges horàries o pots quedar prèviament per contactar a través de l'emissora.

Vós heu construït moltes emissores, antenes, aparells...
Comences pel més bàsic, muntant ràdios cristal·lines i galenes, que són emissores que no necessiten font d'alimentació. T'hi poses i ja no atures. He arribat ha muntar una antena tribanda d'emissió de 14 metres. Des dels 18 anys fins avui he prosseguit amb aquesta afició. Quan construeixes la ràdio, sempre et demanes si funcionarà, si no funcionarà... i quan funciona, per molt malament que se senti, et sona a glòria.

Per què canviaríeu la vostra afició?
Seria molt difícil canviar-la.

Com us acomiadaríeu si això fos una conversa per una emissora?
Salutacions cordials 73.