TW
0

Les turbulències financeres que estan acompanyant aquests darrers anys també han arribat a la universitat. No podia ser d'una altra manera. De fet, algunes agrupacions d'estudiants ja han denunciat amb certa angoixa els inconvenients que té part d'aquest col·lectiu per fer front als costos derivats de les matrícules universitàries, tot a causa de la falta de liquiditat que ha arribat amb la crisi. L'escàs protagonisme que té el programa de beques a l'Estat espanyol -només representa el 0,09% del PIB, contra el 0,25% de la zona OCDE- o la poca predisposició d'alguns bancs a concedir crèdits demanats per finançar estudis superiors no estan fent gaire costat a les expectatives de milers de joves que veuen frenat el seu futur acadèmic.

Tot i que el Consell General de Política Universitària va advertir fa uns mesos que per a aquest curs el cost de les matrícules es podria incrementar gairebé un 4%, el transcurs dels fets ens mostra que la major part de les universitats públiques han optat per no apujar els preus de l'any passat. En el cas del la Universitat de les Illes Balears, el preu pel crèdit és de 22,40 euros. Enmig d'aquesta situació, aquests darrers dies el Govern de Rodríguez Zapatero ha anunciat una mesura que alguns han contemplat amb una certa perplexitat. Així les coses, des de la cartera d'Educació s'ha donat a conèixer que s'està estudiant augmentar el preu de les matrícules a aquells estudiants que estiguin en disposició de fer front a aquesta despesa, tot per tal de poder finançar un programa més complet de beques. Aquesta proposta no fa res més que projectar un dels debats més enquistats en la comunitat educativa de casa nostra: el finançament de l'educació superior.

En aquest sentit, els arguments que s'han donat a favor d'aquesta nova fórmula són prou diversos i tots semblen partir del fet que els nostres estudiants d'univeritats públiques només aporten aproximadament un 15% de les despeses que té la seva matrícula. Segons alguns estudis, el cost mitjà que té la matrícula per estudiant se situa entorn dels 900 euros anuals i el cost real ascendeix fins als 8.000, amb la qual cosa s'està aportant una ajuda o subvenció de més de 7.000 euros per alumne i any. D'aquesta manera, un dels objectius que se cerquen amb l'activació d'aquesta alternativa és reduir les elevades taxes d'alumnes que abandonen assignatures a mitjan curs, ja que si els preus que han pagat per elles són majors, per ventura s'ho hauran de repensar. La mateixa justificació -estendre i ampliar les possibilitats de tenir estudis superiors- sembla que s'amaga darrere altres arguments que confirmen que amb aquest sistema hi hauria un significatiu percentatge de joves amb pocs recursos -i que ara es veuen obligats a haver de treballar per pagar-se els estudis- que podrien dedicar-se de ple a la universitat.

Malgrat tot, i com cal suposar, la idea que s'ha posat damunt la taula no és del gust de tothom. Part de l'oposició ja ha advertit que el fet d'apujar les taxes universitàries en una conjuntura com aquesta pot generar que milers de joves amb pocs recursos no puguin accedir a aquesta mena d'estudis, a pesar dels increments que es volen fer en el camp de les beques i les ajudes. Endemés de tot això, sembla que donar a conèixer una mesura com aquesta enmig del caos actual no és una decisió gaire rendible políticament amb vista a les eleccions de l'any que ve i, de fet, així ho han fet notar algunes veus.

D'on surt l'import de matrícula?

El sistema que actualment està en vigor a l'Estat espanyol fa que allò que anualment paguen els estudiants universitaris pugui variar sensiblement d'uns casos a altres. De què depèn el preu que es paga en concepte de matrícula? Hi ha distints factors que el condicionen. La comunitat autònoma en la qual estigui ubicada la universitat en qüestió cada any fixa uns preus públics i unes taxes a les quals s'haurà de fer front. Així les coses, depenent de la ubicació de la facultat, la quantia d'aquesta factura podrà fluctuar.

En tots els casos, la quota final a abonar recull tant les despeses derivades de l'acció docent -la qual anirà sempre en funció del nombre de crèdits als quals s'hagi inscrit l'alumne, com també del grau d'experimentalitat de la matèria- com els serveis administratius que presta la comunitat universitària (taxes de secretaria, assegurança universitària i obertura d'expedient). En aquest sentit, alguns estudis que s'han realitzat sobre aquest tema han confirmat que el preu per estudiar una mateixa carrera a l'Estat en una determinada universitat pot ser fins a 20 vegades superior que si s'estudia en una altra.