Prevenir l'anorèxia

És tan difícil prevenir aquestes malaltia a la família que no en parlaré, ja que l'explicació del reportatge d'Andreu Mir sobre la necessitat d'una alimentació adequada és del tot correcta; les causes més profundes de caure en una anorèxia les podran explicar tant psicòlegs com psiquiatres. A mi, el que em preocupa és la prevenció que se'n pugui fer a l'escola perquè no sorgeixi la patologia en les potencials alumnes que siguin més susceptibles d'emmalaltir.

L'escola, a més de l'educació alimentària i de vetllar per una bona alimentació si disposen de menjador escolar, té molta feina a fer. En primer lloc, ha d'educar perquè els infants siguin persones tolerants i humils que no utilitzin l'entreteniment per riure's dels altres per cap tipus de defecte físic. S'ha de treballar molt aquest aspecte des de l'educació infantil, en la tutoria i a les assemblees de classe i d'escola (és convenient fer-ne amb els delegats i delegades, cada setmana). A partir d'aquesta organització, es tallarà en sec qualsevol burla que es faci de qualsevol infant per un defecte físic, sigui per obesitat o per magror, que el pugui conduir a desviar la seva conducta entorn de l'alimentació.

També serà molt important que el professorat adquireixi consciència d'aquesta patologia per ajudar a superar-la qualsevol persona que la tengui o que se sospiti que la pot patir, per la seva magror, i que respecti aquesta malaltia com qualsevol altra. Ni als patis, ni als corredors ni als claustres i reunions de diferents equips educatius, no es parlarà de les al·lotes magres amb to despectiu ni, menys encara, s'utilitzarà la paraula "anorèctica" com si fos un adjectiu insultant, fet que de vegades, i d'una manera molt inconscient, ha passat. Amb totes aquestes mesures de prevenció, l'escola podrà ajudar a alleugerir una malaltia tan greu.