TW
0

El 22 d'abril varen acabar unes Jornades d'Ensenyament Públic a la UIB. He de destacar que s'hi va parlar molt d'educació i s'hi varen presentar experiències molt interessants i positives, una de teatre en directe i una taula rodona sobre necessitats actuals. No s'hi va parlar d'avaluar. Es va afirmar que l'ensenyament públic ha de ser capaç de formar persones que puguin millorar la vida en el futur. Es va dir que necessitam un professorat ben preparat, motivat i entusiasmat, que sàpiga què ha de fer i que no quedi quadriculat ni en els currículums, ni en els llibres de text, ni en el fet d'haver d'acabar la matèria, sinó que treballi en el present, sense oblidar el passat per construir el futur.

Justament l'endemà em disposo a comentar les avaluacions de diagnòstic, les de l'Administració central i les de l'autonòmica, que se sumaran a les de l'OCDE i a totes les de l'escola. Amb un professorat ben format, les avaluacions (observacions, tasques realitzades, treball a classe, actitud, exàmens, quaderns de treball, recerca i investigació, etc.) que es fan a l'escola són més que suficients per avaluar l'alumnat en particular i el Sistema Educatiu (SE) en general.

Ara ens volen convèncer que amb les avaluacions externes de diagnòstic es millorarà el SE, se suposa que a la recerca de vots o per contrarestar crítiques destructives dels conservadors neoliberals. Si el SE ha de funcionar segons les avaluacions de diagnòstic de torn, la formació del professorat s'haurà de limitar a preparar entrenadors que es dediquin a preparar el pròxim examen com si fos un partit; s'haurà d'estudiar quin tipus d'examen fan i a l'escola el prepararan, per quedar ben situats dins la taula classificatòria. I també serà necessari seleccionar els jugadors (alumnes), que enlairaran el centre.