Avantguarda illenca a la xarxa

El pes del sector internauta en tota l'expressió ha adquirit una creixent rellevància en poc temps i en àmbits diversos de la nostra vida. També es veu en la tasca pròpia de l'Associació per a la Investigació dels Mitjans de Comunicació (AIMC), en la qual s'ha concedit gradualment més protagonisme a l'anàlisi del fenomen, com també en la de les audiències que els distints mitjans digitals generen, conscients que de cada vegada més persones hi inverteixen una porció major del seu preuat temps.

L'AIMC és qui s'encarrega d'elaborar regularment el popular Estudi general de mitjans, àmpliament acceptat; per una banda, per part dels mitjans de comunicació i, per l'altra, pels anunciants publicitaris, molt interessats a saber a què, com i quan hi dediquen una major atenció els consumidors i possibles compradors. Per tant, el vessant dels treballs que brollen d'aquest ens ha de ser tan informativa com comercial.

La darrera onada publicada, del període comprès entre febrer i març de 2010, ens emmarca certs aspectes valuosos dels perfils dels usuaris. Aquests ens ajuden a copsar millor la realitat d'aquells que viuen en relació estreta amb la xarxa. Així mateix, ens ofereix una comparativa de les ràtios d'ús als diferents territoris de l'Estat, en les quals Balears queda en un lloc privilegiat. Això no obstant, anem fent camí de mica en mica.

Mètode i resultats

Pel que fa a la metodologia feta servir en aquesta casta d'estudis, cal destacar que s'escullen llars de manera aleatòria i al seu torn una de les persones que hi rauen, que és sotmesa a una entrevista personal. Aquest treball en particular inclou l'aportació de 10.169 individus. Es volen esbrinar conceptes estables i, per això, les qüestions són molt concretes: quin sexe tenen els internautes o bé quan realitzaren el darrer accés a internet, per exemple. Tot plegat es du a terme en comparació amb els períodes anteriors, un fet que projecta de manera senzilla i clara l'evolució temporal viscuda per aquella variable.

Per corroborar-ho, és suficient fixar-nos en alguns resultats destriats de l'informe més recent: el marge de persones enquestades que a la pregunta de quan feren la darrera irrupció a la xarxa responen que fou el dia anterior ha assolit el màxim històric i ja s'enfila al 71,4 per cent, tot i que el 2001 era del 44. Majoritàriament, qui més és connecta és l'home, que ha augmentat lleument en el darrer període i el situa per damunt del 56 per cent. Gairebé la meitat dels usuaris globals tenen edats situades entre els 25 i els 44 anys, i més d'un 45% s'encabirien en la classe social mitjana-mitjana, seguida de lluny per la mitjana-alta, que n'aglutina 22 de cada 100.

Més enllà d'algunes consideracions, com quins serveis es consumeixen més o quin és el lloc d'accés que predomina -en aquest cas amb forta preponderància de la pròpia llar, d'ençà de ja fa alguns anys-, ens interessa ressaltar especialment el retrat de l'evolució en usuaris durant el darrer mes per comunitats autònomes i en relació amb anys anteriors, fins al 2004. En l'únic apartat que 'competirien' els territoris entre si, les Illes Balears no poden quedar més amunt en l'estadística que ens remet al present 2010. En un any hem passat del 53,9% de penetració i la quarta posició a un 58,2 i el primer lloc de l'estudi, per sobre d'indrets tradicionalment amb més pes com Catalunya, Madrid i el País Basc.

Deixant de banda l'anècdota de ser al capdavant del rànquing aquest cop, el que cal remarcar és que el nostre arxipèlag ja acumula uns quatre anys sense deixar de ser present en l'avantguarda de l'ús d'internet com a element estructural i vertebrador de la nostra realitat; fet que contrasta amb el de territoris que per ventura tenen més suport institucional -com Extremadura i el famós cas dels ordinadors regalats a alumnes de primer d'ESO- i, en canvi, marquen taxes prou inferiors. Potser des d'unes illes, com les nostres, és on es fan més paleses les millores i les oportunitats que comporta restar connectats a la resta del món, per sobre de les barreres físiques.