L'objectiu final és que amb aquesta nova tècnica, desenvolupada en col·laboració amb la Universitat de Minnesota (als Estats Units), que ja ha provat el sistema en conills, se substitueixi el donant per un banc d'òrgans "descel·lularitzats", o matrius, que s'utilitzarien com a base per a l'aplicació posterior de les pròpies cèl·lules del pacient, aconseguint així un cor "fet a mida", assenyala Fernández-Avilés. Per aconseguir aquestes "matrius" a partir de cors de cadàver, els científics espanyols que participen en el programa 'Scaffolds and Bioartificial Organs for Transplantation' (SAVI) han utilitzat "una sèrie de detergents que, a través de les artèries coronàries, van eliminant a poc a poc totes les cèl·lules del cor amb l'objectiu de poder fer una infusió de cèl·lules progenitores del receptor que el tornin a repoblar", comenta aquest especialista.
En aquest moment, "més de la meitat dels pacients que necessiten un trasplantament moren perquè l'òrgan del donant no arriba a temps -afegeix aquest expert-, amb el procés de repoblació cel·lular, que serà el següent pas a aconseguir pels científics espanyols, es podrà preveure aquesta necessitat i generar al laboratori un cor, o qualsevol altre òrgan, amb l'antelació necessària". No obstant això, el doctor Fernández-Avilés subratlla que "encara queden molts anys perquè es pugui crear un cor bioartificial humà; hem donat només el primer pas, que és deixar l'òrgan a la matriu, a partir d'allà les possibilitats són moltes. Fins i tot, si es tardàs molt a generar un cor o un fetge sencer, es podria optar per obtenir només vàlvules recel·luralitzades, conductes o porcions del ventricle, assegura.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.