Marxar per aprendre idiomes: de luxe a necessitat

Les darreres dades que s'han publicat des de Brussel·les són prou eloqüents: en la comparació de països europeus, els alumnes espanyols ocupen el lloc 25è dels 27 estats de la Unió quant a competència en llengua anglesa. No debades, segons les informacions donades a conèixer pel CIS, només 2 de cada 10 espanyols assegura que la domina. Òbviament, aquesta és una realitat que respon a una multitud de variables que van des d'aspectes relatius a l'entorn sociocultural fins a l'estructura del sistema educatiu que hi ha a l'Estat.

Sigui com vulgui, la preocupació que les noves generacions avancin amb un dèficit respecte de l'acumulació de coneixements de l'anglès es projecta més enllà dels àmbits acadèmics. De tots és ben sabut que una de les virtuts que més valora l'esfera empresarial a hores d'ara és que els treballadors siguin capaços de moure's en el mercat global i, per això, una de les seves grans necessitats és que dominin aquest idioma.

Amb aquests precedents, aquests darrers anys sembla que -sobretot per part dels pares i mares- s'ha incrementat la preocupació perquè les noves generacions coneguin la llengua anglesa. De fet, fins i tot pareix que la societat mostra una certa desconfiança en relació a les competències que pot oferir el sistema educatiu actual quant a coneixement de llengües estrangeres. De possibles solucions n'hi ha moltes: des de professors de suport en horari extraescolar fins a les acadèmies especialitzades, passant per altres fórmules, com ara els programes d'ordinador orientats a aquesta empresa. Des de fa uns anys, s'ha detectat un creixement important en la demanda de viatges per a estudiants encaminats a l'aprenentatge d'aquestes competències fora de l'Estat, fonamentalment per formar-se en anglès.

D'aquesta manera, i segons l'Associació de promotors de cursos a l'Estranger (Aseproce), el 2009 més de 140.000 espanyols sortiren a fora amb l'objectiu d'aprendre idiomes. D'aquest volum, és destacable que més de la meitat -concretament, un 57 per cent- foren estudiants menors d'edat, amb la qual cosa podem dir que de cada vegada és més intensa l'anticipació dels pares en relació amb aquesta necessitat. Segons aquesta associació, sembla que s'ha arribat a endarrerir tant l'edat en què els progenitors decideixen enviar els fills a fora, que ja s'impulsen amb molt d'èxit noves fórmules de viatges per a l'estudi d'idiomes a través de les quals és la família sencera la que es desplaça alhora, tot combinant el temps d'oci i turisme amb el dedicat a l'estudi de llengües. L'estiu passat, Marta Duran, en companyia del seu marit i dels dos fills, participà al Regne Unit en una d'aquestes experiències .

Després d'haver-ho viscut, aquesta mare assegura que "són alternatives interessants en el moment de plantejar-te les vacances, però la durada de l'estada i de les classes no permeten una millora substancial dels coneixements que tenia abans del viatge". Una situació diferent és la dels alumnes que fan un curs complet a fora, ja sigui de l'ESO o del Batxillerat. Segons confirma Aseproce, aquesta mena d'estudiants té una mitjana de 9 en les proves d'anglès de selectivitat una vegada que han posat fi a l'etapa de batxillers, tot enfront de la mitjana de la resta d'alumnes, que no s'enfila més enllà del 5,4. En aquests casos, la major durada de les estades implica un domini més profund de l'idioma en qüestió, a part d'unes possibilitats més altres de creixement en el camp personal.

Just ara fa uns dies que a Madrid es posà fi al VII Saló dels idiomes, en el qual, tot que la crisi s'hi ha fet notar durant el present curs, s'ha demostrat que ens trobam davant un sector a l'alça amb vista als propers anys. Marta Galea, membre d'Aseproce, opina que "en un moment de recessió com l'actual, tant els joves com les seves famílies són encara més conscients de la importància que té el fet de saber utilitzar diferents idiomes a l'hora de trobar un lloc de feina, igual que per poder desenvolupar amb èxit la posterior activitat laboral".

Amb tot, aquesta fórmula que, tal com hem vist, incorpora nombrosos avantatges, també presenta alguns punts febles. Per ventura, la principal de les barreres és que es tracta d'una alternativa amb un elevat cost econòmic. Els viatges, els allotjaments en residències, les despeses diàries i el transport acaben suposant que per a moltes famílies aquesta opció sigui poc menys que una utopia. En aquests casos, sempre convé considerar les ajudes que s'ofereixen des de les diferents administracions. De fet, el Ministeri d'Educació llançarà enguany un paquet de 29.000 beques destinades a cursos a l'estranger.