El masculí genèric, en el punt de mira

Una de les línies estratègiques del Pla d'igualtat del Consell de Mallorca és la introducció en aquesta institució de la Guia d'estil de llenguatge no sexista amb la finalitat de fomentar el llenguatge administratiu igualitari. Elaborada pel Servei de Normalització Lingüística, pretén ajustar-se a les recents i polèmiques lleis d'àmbit estatal (Llei per a la igualtat efectiva d'homes i dones, 2007) i autonòmic (Llei per a la dona, 2006). Totes dues volen assolir la igualtat real entre homes i dones, i inclouen l'objectiu de desterrar l'ús sexista del llenguatge.

Una de les actuacions més novedoses del Pla d'igualtat és la instal·lació en més de 560 ordinadors del Consell de Mallorca d'una eina informàtica que permet repassar tot tipus de documents a la recerca de qualsevol rastre de llenguatge sexista i que ofereix solucions més políticament correctes. L'eina ha estat batejada amb el simbòlic nom de Themis (Temis en català), deessa grega que en la mitologia personificava la justícia i la llei. Entitats municipals i comunitats autònomes d'arreu de l'Estat espanyol ja l'han instal·lada.

El programari Themis localitza documents, webs o correus electrònics sexistes i marca els termes que haurien de ser revisats i canviats per evitar problemes de gènere en el text. A més, incorpora un editor que permet obrir el document com un corrector ortogràfic i, utilitzant els suggeriments de canvi que l'eina aporta, el modifica fins que se n'elimina el llenguatge excloent.

El debat

El tema de la discriminació lingüística ha obert una guerra entre els qui defensen que la llengua ha d'evolucionar, perquè és un reflex de la societat -bàndol que representen majoritàriament les associacions de dones-, i un ampli sector dels filòlegs, que creuen que "les construccions que introdueixen artificiosament la segregació de gèneres en el discurs atempten contra el bon ús de la llengua". Així, encara que els lingüistes que treballen a l'Administració expliquen que els documents tenen problemes lingüístics molt més greus, com per exemple el fet que un ciutadà del carrer no pugui entendre'ls, perquè s'hi abusa de termes tècnics i d'estructures complexes, sembla que l'únic que ha cridat l'atenció en anys de la documentació administrativa és el debat feminista.

Amb tot, el Consell de Mallorca es desmarca clarament, amb la nova Guia d'estil de llenguatge no sexista, de la Declaració sobre el gènere de la Universitat de les Illes Balears (UIB), institució oficial consultiva per a tot el que es refereix a la llengua catalana a les Balears. Aquest document sol·licitava que l'Administració utilitzàs les formes no marcades, és a dir, el masculí plural i que, per exemple, no fes servir "els ciutadans i les ciutadanes" en comptes del tradicional "els ciutadans", ja que això va en contra de l'estructura i del bon ús de la llengua. Per aquesta Declaració, que contradiu les lleis que s'han aprovat sobre la dona, la UIB va rebre el premi Cromanyó, guardó que el Lobby de Dones lliura a "l'entitat que s'hagi destacat en contra de la igualtat de les dones".