Empeses a treballar contra els usos socials

Les dones de Gaza, el paper de les quals s'ha reduït a tenir cura de la llar i dels fills, s'han vist obligades a cercar feina en un mercat laboral fet miques pel bloqueig israelià. No tothom ho veu bé

Saud Abu Ramadan. EfePalma10/05/10 0:00

A la conservadora ciutat de Gaza, on la pressió social ha reduït tradicionalment la dona a un paper molt secundari, centrada a tenir cura de la casa i dels al·lots, la pobresa empeny cada vegada més mares a integrar-se en un mercat laboral fet miques per anys de bloqueig israelià. Il·lustra bé aquesta situació Um Murad, una palestina de 34 anys que va decidir ignorar els usos socials i hagué de convertir-se en l'única font d'aliment de la seva llar després que el marit perdés la feina per les conseqüències econòmiques del setge que el 2006 va iniciar Israel i que encara avui perduren.

A aquesta situació s'hi ha d'afegir la circumstància que el juny de 2007 el grup islamista Hamàs obtingués el control de la Franja i en fes fora les forces de seguretat d'Al Fatah, cosa que va suposar una visió més conservadora de la societat pel que fa a les dones. Embarassada, Um Murad només ha pogut trobar feina com a assistenta en cases de les escasses famílies benestants de Gaza capital, on renta i neteja en espera d'un futur millor. La seva obsessió és guanyar uns quants bitllets per comprar menjar als seus dos fills, que no van a l'escola des de fa dos anys.

"Mai no havia treballat com a criada i mai no vaig pensar que algun dia faria aquest tipus de feina, malgrat que molt abans de casar-me vaig treballar a la granja del meu pare. Però ara no tenia elecció. El meu marit fa un any que és a l'atur", explica. Viu amb la família en una casa de fusta, amb una sola habitació i sostre metàl·lic on falta l'electricitat i l'aigua corrent; els mobles són un grapat de matalassos i velles cadires de plàstic trencades. "Sofrim molt durant els mesos d'hivern", assegura. Això no obstant, Um Murad no és l'única dona que lluita per tirar endavant la família a Gaza, en desafiament a les arrelades convencions socials que restringeixen el seu rol a preocupar-se de la llar i de la descendència o a treballs considerats "decents", com a mestra, infermera o advocada.

Enduriment del bloqueig

Fins a 2007, quan Israel endurí el bloqueig sobre Gaza, les dones suposaven l'11,6% del mercat laboral a la Franja i eren una font d'ingressos en el 8% de les cases, segons dades oficials recollides per organitzacions feministes. Fa poc, desenes de palestines han començat a fer feina, en ocasions contra la voluntat de les seves famílies, més interessades a respectar la tradició que a afrontar els problemes econòmics. Aquesta dinàmica és aplaudida per Islah Hasaniya, una activista de l'Associació de Dones de Gaza molt crítica amb la situació del seu gènere a la Franja, on viuen milió i mig de persones. "Desafortunadament, en la nostra societat les dones ens veim obligades a lluitar pels nostres legítims drets", assenyala. Hasaniya lamenta que els homes de la Franja palestina creguin fermament que "criar i cuidar-se dels fills és responsabilitat de la dona i el millor treball que aquesta pot fer".

Mal vistes

La sensació la coneix de primera mà Um Murad: "Al principi, la gent al meu voltant, principalment el meu marit i parents, no acceptaven la idea que treballàs com a criada en altres cases de la ciutat, però el dur moment pel qual passàvem em va obligar a fer-ho. Sí, mantenc el meu marit i els meus fills... què hi ha de dolent en això?".
Zeinab al-Guneimi, advocada i presidenta del Centre Palestí de Defensa de la Dona, denuncia que "les dones a Gaza són tractades injustament pels homes" en una societat tradicional i enmig d'unes dures condicions de vida, resultat del bloqueig israelià". Aquesta combinació de factors ha deteriorat la sort de la dona a Gaza, segons evidencia el Centre palestí pels drets humans.

"El bloqueig ha suposat la mort de moltes dones per falta d'accés a atenció mèdica adequada a Gaza o per la negativa d'Israel a permetre-les abandonar la Franja per rebre-la. Les conseqüències negatives, a més, han tingut un impacte en els drets de la dona i n'han empitjorat les condicions de vida", explica l'organització. "En aquestes circumstàncies", afegeix Donia al-Amal Ismail, activista feminista palestina, "moltes dones a Gaza passen la majoria del temps cercant feina o qualsevol altra forma d'aliment, la qual cosa els impedeix d'obtenir una educació adient". Per oblidar el seu destí, Um Murad fantasieja amb una idea mentre neteja cases d'altri. "El meu únic somni és veure els meus fills tornar a l'escola; el meu marit, amb una feina; i que una nit puguem anar a sopar a un restaurant", confessa. Així mateix, admet que "per desgràcia no sembla que el meu somni s'hagi de fer mai realitat".