Vèncer la pobresa
A cavall regalat, no li miris el dentat. I sempre és bona si la bossa sona. Sobretot la bossa dels més pobres del planeta, que només sol omplir-se de teranyines. Benvinguts siguin idò tots els milions que han decidit donar trenta-vuit dels vuitanta homes més...
Milionaris i filantrops
Trenta-vuit dels multimilionaris dels Estats Units s'han unit a la iniciativa del fundador de Microsoft, Bill Gates, i del financer Warren Buffet per donar almenys la meitat de les seves fortunes, quantitat que rondaria els 230.000 milions de dòlars. Gates i Buffet, els quals són considerats per la revista Forbes dos dels homes més rics del planeta amb un patrimoni conjunt de 90.000 milions de dòlars, varen llançar el mes passat la iniciativa The giving pledge (El compromís de donar) amb la finalitat de convèncer els multimilionaris del seu país perquè dediquin la riquesa a la filantropia. "Acabam de començar i ja hem aconseguit una resposta fabulosa", assenyalà en una comunicat Buffet, propietari del grup financer Berkshire Hathaway. A més de demanar doblers, Gates i Buffet sol·liciten a tots aquells que acceptin el desafiament que exposin en una carta les raons per les quals han decidit donar la major part del patrimoni. Michael Bloomberg, propietari d'una empresa d'informació financera, explica en la missiva que la filantropia és la millor inversió pel futur de les noves generacions i afirma que, "si vols fer alguna cosa pels teus fills i demostrar-los que els estimes, el millor que pots fer amb diferència és donar suport a organitzacions que construeixin un món millor per a ells".
Mil fumadors passius podran salvar la vida
La nova Llei antitabac adoptada pel Ministeri de Sanitat pretén reduir de 3.000 a 2.000 el nombre de morts per tabaquisme passiu que es registren cada any a l'Estat. Ja fa temps que alguns països de la Unió Europea han inclòs en la seva legislació mesures per al control integral del tabaquisme. A Espanya, no serà fins dia 1 de gener del 2011 que entrarà en vigor la nova norma, que prohibirà aquest hàbit en tots els espais públics privats, llevat dels centres psiquiàtrics i penitenciaris, els clubs de fumadors i fins a un 30% de les habitacions dels hotels reservades per a aquest col·lectiu. Els especialistes de la Fundació Espanyola del Cor (FEC), han confirmat que hi ha components del fum del tabac que han estat "clarament indiscriminats" com a agents perjudicials per al sistema circulatori. El monòxid de carboni i la nicotina, extremadament tòxics per a la salut humana, en són els més nocius. El tabac té un gran efecte nociu sobre el sistema pulmonar però també sobre l'aparell cardiovascular, fonamentalment per l'increment del ritme del batec del cor i de la tensió arterial, fet que afavoreix l'aparició d'arteriosclerosi, trombosi i un augment de les necessitats d'oxigen a l'organisme.
La lapidació, pràctica habitual al segle XXI
El codi penal de la República Islàmica de l'Iran, vigent des de la revolució de 1979, estableix als seus articles 102 i 104 la lapidació com a càstig per adulteri. Des del 2006, almenys sis persones han mort lapidades, la darrera de les quals ho va ser l'any passat. El país musulmà és el que més practica aquesta pena de mort d'entre totes les nacions que inclouen en les seves legislacions estatals o locals la lapidació, però que no l'apliquen fa dècades.
Les glaceres, amenaçades pel canvi climàtic ?
Un iceberg de 260 quilòmetres quadrats i 200 metres d'altura es va desprendre dia 5 d'agost de la glacera de Petermann, una de les principals masses gèlides de Groenlàndia. La seva grandària equival a quatre vegades la superfície de Manhattan i l'altura seria gairebé la meitat de l'Empire State, de 102 pisos.
“Gestionar bé el fems és essencial per a una agricultura sostenible”
Lluís Martínez és doctor en Agronomia i ha fet recerca a Itàlia, Irlanda i Cantàbria. Ara treballa a Mallorca.On vares estudiar, Lluís?Vivia a Castelló i vaig estudiar Enginyeria tècnica agrícola i Agronomia a la Politècnica de València i a la Universitat Miguel Hernández d'Elx. Vaig anar amb un Erasmus a la Universitat de Milà i hi vaig fer el doctorat. Hi vaig estar 5 anys. Després vaig viure un temps a Irlanda.
L'IES Na Camel·la es gradua en tecnologia educativa
L'institut de secundària mallorquí de Na Camel·la ha aconseguit darrerament ressò internacional, ja que ha resultat premiat en un certamen en el qual intervenien centres de tot el món i que ha estat organitzat per la Fundació Telefónica. El treball presentat pels manacorins duia per títol Crítics interactius, un blog que ha obtingut el tercer premi de la seva categoria i que va ser dirigit per les professores Emilia Saura Woods i Francesca López Vicens.
Un petit miracle
La campanya Restaurants contra la fam que organitza Acción contra el hambre servirà per dotar de més recursos els tractaments que aquesta ONG realitza contra la desnutrició infantil, i això ens ha d'alegrar. El fet que a dia d'avui aquesta campanya encara sigui no...
Alimenta la teva solidaritat
L'ONG Acción contra el Hambre, organització internacional de caràcter humanitari, ha duit a terme diferents tipus de campanya per ajudar a acabar amb la desnutrició en els països més pobres del món. Una de les iniciatives és Restaurants contra la fam, en la qual participen la Federació espanyola d'hoteleria (FEHR) i l'Associació Empresarial de Restauració de Mallorca i que tindrà també la col·laboració de 22 restaurants de l'Illa.
Contra la violència, prevenció
Entenent com a violència les agressions físiques i les verbals entre companys o entre alumnes i professorat i l'assetjament escolar, un dels millors remeis és prevenir-la. Em referiré a la prevenció que es pot fer des de qualsevol centre escolar; prescindiré de...
Més violents dins l'aula i en el temps d'oci
De tots és ben sabut que l'adolescència és un trànsit que no sempre es presenta de bon gust. No debades, alguns psicòlegs s'han atrevit a qualificar aquest període vital -consistent en l'abandó progressiu de la fantasia infantil, que just coincideix amb l'arribada dels primers fantasmes de l'edat adulta- com una etapa de "moratòria psicosocial". N'hi ha un bon motiu. Durant aquests anys, sembla com si les persones ens dedicàssim gairebé exclusivament a "fer d'adolescents", havent de complir d'una manera innegociable amb una sèrie d'actituds i conductes que el col·lectiu ha associat a aquestes edats. Una de les característiques que qualsevol bon adolescent ha de complir és la de rebel·lia; és com si no pogués ser adolescent qui no és revolucionari; de fet, sembla com si qui no imprimís un tarannà contestatari als seus actes no fos capaç de viure aquesta transició com cal. Poc més o manco, aquesta és la tesi que defensen alguns dels observadors d'aquest fenomen (l'adolescència), entre els quals hi ha el professor i psicòleg Juan Carlos Revilla. Sigui com vulgui, els resultats que s'han presentat recentment en el VI Fòrum de debat social en relació a l'estudi sobre Joventut i violència donen suport a aquelles veus que denuncien l'existència d'uns adolescents familiaritzats amb ambients cada cop més violents.
Menys salmonel·losi als bars, però més a casa per descuits
Els casos de salmonel·losi han disminuït dràsticament a les Illes en el sector de la restauració, però s'han incrementat a les llars. Per què? Idò per la manca de mesures higièniques oportunes. Així ho creu la directora general de Salut Pública, Margalida Buades, qui afegeix: "Abans, els brots d'infecció estaven vinculats a la restauració, però la conscienciació del sector i, sobretot, la legislació que prohibeix l'ús de l'ou no pasteuritzat per a l'elaboració de maioneses i salses han fet que els casos davallin". A les Illes, de fet, la taxa de contagis per salmonel·la ha baixat dels 28 l'any 2000 als 6 que es registraren el 2009. O sigui, en una dècada han minvat una quarta part. Tot i així, a les llars encara se'n troben casos d'infeccions. I és que de res no serveix que les administracions públiques multipliquin el seu control sobre els productors i manipuladors (bars i restaurants), si després els contagis es produeixen a casa. La incidència de la salmonel·losi ha disminuït a la restauració, segons el president de l'Agència estatal de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN), qui sosté que si bé poden controlar les empreses, no poden entrar a la casa de tots els ciutadans.
Wonder Woman es renova
La superheroïna més famosa del còmic canvia de look. A 69 anys, Wonder Woman ha optat per modernitzar-se i substituir els calçons curts amb estrelles que duia per unes malles negres ajustades i una imatge més d'acord amb el segle XXI. El personatge de Wonder Woman, també coneguda com la Dona Meravella, és una de les poques superheroïnes en un món dominat per figures masculines com Batman, Spiderman, Iron Man i Superman, en què les dones són simples amants o companyes.
El Mediterrani, el més amenaçat
El mar Mediterrani és un dels més rics en biodiversitat marina. De fet, té 16.848 espècies diferents de fauna i flora identificades fins ara. La riquesa de les seves aigües, emperò, es veu cada cop més amenaçada per fenòmens com la sobrepesca, la destrucció d'hàbitats, l'encalentiment de la temperatura del mar i la introducció d'espècies invasores. De fet, no hi ha cap altre mar on s'hagin comptat tantes espècies exòtiques (unes 637) impròpies del seu ecosistema marí.
“Ens volem organitzar per oferir productes ecològics a les escoles”
Mateu Ginard és el president de l'Associació de productors ecològics de Mallorca (Apaema) i té cura, alhora, de les terres familiars de les Rotes i Son Miró, a Montuïri. Com començà la vostra activitat en l'àmbit agrícola?
Innovació en primera persona
El màxim representant públic de la innovació amb denominació d'origen balear està d'estrena. Fa poques setmanes la fundació iBit revelà un secret molt ben guardat i obrí al públic el seu nou blog corporatiu (http://blog.ibit.org), que pretén ser un punt de referència de la blogosfera balear en què tothom pugui trobar articles sobre els diferents projectes, activitats o iniciatives que fan rutllar a l'iBit els seus treballadors i socis.
Combatent la síndrome del rei del mambo
Manu Galán, d'accent asturià però suavitzat perquè fa anys que no viu a ca seva, explica la primera lliçó del voluntari: "Evitar la síndrome del rei del mambo". Frase enigmàtica i divertida a parts iguals, l'auditori que atenia la conferència de Galán a Palma, el mes passat, quedà astorat. Què vol dir? Idò és ben senzill: els cooperants que treballen en països subdesenvolupats pateixen el risc de tornar una persona creguda, ja que ostenten un poder relatiu. Galán, coordinador internacional de Metges del Món a Tanzània, ho explica així: "Sovint ens entrevistam amb el ministre de Salut i altres autoritats. A més a més, allà vius com una persona de renda alta, entre l'elit del país". El risc és pensar que ets ric. Galán continua: "No hem de tornar 'un blanc més'. No hem de perdre el nord". Ell, fins i tot, cada cop se sent més com un astronauta. "Com més temps fa que intentes entendre un país, més complex el veus i més estrany t'hi sents". Ja fa quatre anys que Manu Galán arribà a Tanzània. Abans havia estat a l'Àfrica Subsahariana i, encara fa més anys, a Kosovo. Però ara es dedica en exclusiva a Tanzània, en concret als projectes de "salut sexual i reproductiva". La principal trinxera és, actualment, aturar l'expansió de la sida. "Fins ara havien intentat aturar-la amb tractaments, a les totes. Però des de fa uns anys hem apostat per veure el VIH dins una estratègia".
S'han de regular els senyals de fam i sacietat
Els metges seran els qui hauran de diagnosticar si existeixen predisposicions genètiques d'un infant a l'obesitat, però en la majoria de casos aquesta és producte de l'educació rebuda a casa en l'aspecte de l'alimentació. L'equivocació tant pot ser per excés com...
Escoles més saludables
Una de les preocupacions que més inquieten les administracions europees és el de l'obesitat infantil i el sobrepès. Fa només uns anys, pareixia que aquesta mena de patologies anava només associada a infants i adolescents nord-americans. D'aquesta manera, la imatge típica d'infants grassos engolint hamburgueses enormes en restaurants de menjar ràpid ha deixat pas a una nova realitat.
Ells no pensen abaixar la guàrdia
Ara que els avanços mèdics han disminuït de manera dràstica el nombre de morts per causa de la sida a les Illes Balears, ara que la malaltia és ben coneguda i n'hi ha molta informació a l'abast de la gent; ara que la prevenció està organitzada i que el pitjor ja ha passat, ara és el moment en què no es pot abaixar la guàrdia: ni els ciutadans, ni les organitzacions ni les institucions. "El nombre d'afectats pel VIH augmenta i per això nosaltres continuam fent una gran tasca de prevenció i, en el cas que la persona ja en tingui el virus, llavors la nostra feina és d'acompanyament". Són les paraules de Joan Lluís Llull Sarralde, president d'Alas, l'Associació de lluita antisida de les Illes Balears (www.alas-baleares.com). Alas sorgí fa 23 anys a Mallorca per iniciativa d'alguns afectats i metges, en aquella època en què tenir la sida significava gairebé ser un delinqüent i, sobretot, un marginat. "Allò era una tragèdia: a sobre que aquelles persones s'estaven morint, les assenyalaven amb el dit", recorda Joan Lluís. La situació, però, ha canviat molt des de final dels anys 80 -la malaltia existeix oficialment des de 1981-, per exemple quant a la via de transmissió sexual del virus del VIH. Si llavors ho eren les xeringues -l'heroïna era una de les drogues de moda-, ara ja no. Ara ho són les relacions sexuals.
50 anys amb els ximpanzés
L'Institut Jane Goodall celebra enguany el 50è aniversari de l'arribada de la primatòloga a la vora del llac Tanganika, a Tanzània, el que avui es coneix com el Parc Nacional de Gombe. Han estat 50 anys d'avanços científics sobre l'estudi dels ximpanzés salvatges, lligats a una dona el missatge de la qual "ha suposat una font d'inspiració per fomentar estils de vida més sostenibles". "Costa de creure que hagi passat tant de temps des que vaig començar a estudiar els ximpanzés salvatges de Gombe. Ha estat mig segle de sorprenents descobriments que han permès redefinir el nostre lloc en la naturalesa. Però el més sorprenent ha estat descobrir tot el que els ximpanzés poden ensenyar-nos. Desitj emprendre ja l'aventura dels pròxims 50 anys", afirmava Goodall amb motiu de l'efemèride. La primatòloga arribà a Tanzània a 26 anys, després d'haver estat instruïda per l'antropòleg Louis Leakey per observar el comportament d'un grup de ximpanzés. Les seves observacions havien d'ajudar a comprendre millor el comportament humà, però les conclusions van revelar que els ximpanzés fabriquen i usen eines, mengen carn i s'emboliquen en acarnissades lluites per defensar el que creuen seu.
Vivim d'esquena a la mar, tot i ser una illa?
Mallorca, com a illa que és, ha viscut aïllada respecte de la terra ferma. Envoltada de la mar pels quatre costats, els seus habitants han gaudit històricament de les cales i platges que omplen el litoral. És creà així una cultura estiuenca, d'aprofitament sostenible dels recursos naturals. Però encara queda un dubte: hi ha cultura marinera a Mallorca?
“La mel de Mallorca té una identitat molt ben definida”
La botiga de Can Figuerola-Can Moreu, en el centre d'Inca, és tan lluminosa com els pots de mel que Carles Salas hi té col·locats amb molta cura.
Internet mobilitza el mallorquinisme en contra de la UEFA
La xarxa teixida entorn del mallorquinisme està encesa com poques vegades s'havia vist abans. És per un motiu de pes: la decisió de la UEFA d'inhabilitar la llicència de l'equip balear per jugar la pròxima edició de l'Europa League ha indignat bona part d'una afició prou maltractada en els darrers temps. I aquesta, mitjançant les penyes d'aficionats i gràcies a instruments com les noves tecnologies, ha començat a fer sonar els timbals de guerra, donant senyals de vida en el que fins aleshores era una massa un poc esmorteïda, i fins i tot apàtica.
Digau-nos què heu vist!
Fa alguns anys vaig demanar a un expert en estudis africans alguns títols per iniciar-me en l'assaig i la literatura d'escriptors del gran continent del sud. Em va passar, entre altres, un llibre sobre el genocidi ruandès de 1994. Poc temps després, un altre bon coneixedor de...
Garants de la democràcia
Burundi, situat a l'Àfrica central, és un dels deu països més pobres del món i un dels escenaris en què treballen ONG d'arreu, entre les quals hi ha l'organització de Palma Veïns Sense Fronteres (VSF). L'associació hi prengué contacte per primer cop arran de la crisi sociopolítica que devastà el país l'any 1993. I de llavors ençà, fidels al seu compromís, s'han implicat en tot tipus d'accions solidàries no tan sols a Burundi, sinó també als països fronterers: a la República Democràtica del Congo i a Tanzània. Per sobre de tot, l'agrupació ha volgut fer valer el respecte a la democràcia i als drets humans. En aquest sentit, Veïns Sense Fronteres promogué la creació de plataformes globals per demanar el retorn de Burundi a l'estat de dret. Amb aquest objectiu, es dugué a terme a Mallorca una reunió en la qual s'ajuntaren per primer cop tots els grups implicats en el conflicte. Les primeres eleccions democràtiques realitzades a Burundi foren l'any 1993, però la il·lusió i l'entusiasme popular tan sols duraren 100 dies, a causa d'un alçament militar que va sumir el país en una guerra civil durant 12 anys. No fou fins al 2005 que es pot parlar de l'existència d'un sistema polític democràtic real però alhora molt dèbil.
Si no tens bony, tindràs forat
Està malalta més de la meitat de la població de l'Estat espanyol? Si sumam les xifres d'afectats per les grans malalties, podem assolir una quantitat espectacular d'afectats: 27 milions. Almanco així es desprèn de les dades aportades per desenes d'entitats científiques, col·legis professionals i col·lectius de pacients. Els malalts oncològics, segons l'AECC (Associació Espanyola contra el Càncer), fregaren el 1.500.000 persones l'any 2009.
No perdonaren l'ofensa de Safo
Rere una vida desenfrenada i aparentment heterosexual s'amagava el desig, el desig d'escriure des del puny i lletra de la dona, des de la dona i per a les dones. A la Grècia clàssica? Tota una ofensa. Safo de Lesbos rep el seu llinatge de l'illa grega on passà la major part de la seva vida (actualment Mitilene). Allà iniciava les seves deixebles en les arts del cant, l'escriptura, etc. Però les seves activitats no eren ben vistes per la societat del moment.
“El cotxe elèctric només és ecològic si l'energia que mou és renovable”
En l'actualitat un 56% de l'energia consumida a les Illes Balears prové del carbó, mentre que altres fonts com l'eòlica i la fotovoltaica representen únicament un 1,46% del total. Aquesta situació fa que un dels grans reptes energètics del país sigui incrementar la producció d'electricitat provinent de fonts renovables. Ho reconeix Josep Maria Rigo, el director general d'Energia, a l'hora de valorar el panorama energètic illenc.
Renovar-se per no consumir tant
La Direcció General d'Energia de la Conselleria de Comerç, Indústria i Energia ha posat en marxa un paquet de subvencions per valor de gairebé 7,4 milions d'euros amb l'objectiu doble de reduir el consum energètic i potenciar la utilització d'energies renovables. A més a més, està convençuda que aquesta iniciativa servirà per ajudar a reactivar l'activitat econòmica.
“Quan som a l'hort som feliç”
Miquel és professor d'institut i viu a Can Corme, a Son Mesquida. Hi cultiva les seves plantes i hi elabora els seus productes.D'on sou, Miquel?Vaig néixer a un poblet de Segòvia, a Sancho Nuño, i vaig estudiar enginyeria tècnica agrícola a Barcelona, allà vaig conèixer Magdalena. Quan acabàrem la carrera vàrem venir aquí.I tot d'una us dedicàreu a les herbes?
València encén la tecnologia
Una de les aturades obligades en el calendari tecnològic estiuenc es troba cada any al final del juliol a la Ciutat de les Arts i les Ciències valenciana. Es tracta d'un marc ben preparat per dur-hi a terme una de les reunions especialitzades amb més fama del nostre entorn: la Campus Party (CP), que enguany assoleix la catorzena edició. La festa tecnològica, estrenada un llunyà 1997 quan encara aquest era un món més minoritari que avui dia, és un dels actes més consolidats d'aquestes característiques. Ara bé, enguany tindrà una participació més escassa, ja que s'han oferit menys places que mai, segons l'organització, a causa de les obres que es desenvolupen en una part del recinte. En l'anterior esdeveniment s'hi acreditaren més de 8.000 participants i aquesta vegada l'aforament és limitat a 2.200, un sostre ja assolit sense dificultats sense quantificar els 1.200 tiquets únics per un dia, alguns dels quals encara es poden adquirir.
Cibervoluntariat, també
Un amic es demanava si Facebook pot tenir alguna utilitat més que entretenir. Quan va comprovar que la seva pàgina havia servit perquè un servidor es trobàs amb un amic seu i haguem encetat una amistat, conclou que sí, que pot tenir utilitats ben interessants. Totalment...
Internet com a eina d'impuls al voluntariat
La fundació Hazloposible (abans Chandra) és una organització sense ànim de lucre creada l'any 2000. D'àmbit estatal, es dedica a promoure de manera innovadora la interacció i la implicació de la societat en les causes solidàries. La seva metodologia d'actuació es basa en la creació de projectes a través d'internet (pàgines web) per tal d'impulsar el voluntariat.
La por masculina de l'exploració anal amaga càncers de pròstata
Pot resultar sorprenent, però és causa de preocupació entre els uròlegs: molts homes no es realitzen proves de tacte rectal a causa de les connotacions físiques que implica. L'especialista introdueix el dit pel recte, després de col·locar-se un guant de làtex i aplicar-hi abundant lubricant. La prova, tot i que pot generar molèsties, és indolora i tan sols dura uns 15 segons. El metge aconsegueix així palpar la pròstata del pacient, definir-ne la mida, la simetria i la duresa. A més, li permet detectar-hi la presència de nòduls i altres factors vinculats a l'estat de la glàndula. Bé, fins aquí l'explicació científica. Una prova ràpida i amb una ràtio d'eficiència. El problema, destaquen els uròlegs agrupats en el Cercle de Braquiteràpia Prostàtica, és que les convencions socials encara funcionen com a element dissuasori de la prova. "L'educació tradicional rebuda pels homes, en què se'ls inculca que han de fugir de situacions en les quals siguin vulnerables, fa que es tirin enrere davant el tacte rectal", expliquen.
Les empresàries es preocupen més pels seus empleats
La màxima preocupació en el treball de les dones empresàries són els seus empleats i per això són elles les que se solen resistir a fer acomiadaments o a posar en marxa Expedients de Regulació d'Ocupació (ERO). De fet, n'hi ha moltes que es descapitalitzen per sostenir l'estructura de la plantilla. Això es desprèn de l'estudi d'investigació Impacte de l'activitat empresarial femenina en l'economia espanyola, elaborat per l'Organització de dones empresàries i gerència activa (Omega) a petició de la fundació Banesto.
Al capdavant de l'expedició
El Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) liderarà la major expedició de la història sobre l'impacte del canvi global i l'estudi de la biodiversitat oceànica. Ha estat batejada com a Malaspina 2010 en honor a Alejandro Malaspina, l'italià que va dirigir al segle XVIII la primera expedició científica de circumnavegació espanyola, amb motiu del bicentenari de la seva mort. Carlos Duarte, investigador del CSIC i de l'IMEDEA (Institut mediterrani d'estudis avançats) explicà dijous a Madrid tots els detalls de l'expedició. L'IMEDEA és un centre de recerca mixt entre el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat de les Illes Balears (UIB). La seva activitat se centra en la ciència marina, costanera i insular, amb un èmfasi especial en els impactes humans i ambientals sobre les zones litorals, i en particular en el efectes del canvi global. Serà un dels molts organismes que formaran part de l'expedició.
“L'oliva mallorquina pot anar amb qualsevol altra oliva”
Pere Campins du una explotació agrària a la serra de Tramuntana, a Mancor, basada en el treball familiar i en la diversitat de cultius. Quines produccions tocau?Ho feim quasi tot: bestiar, fruiters, hortalissa, fruits secs i olivar. Duim la Font Garrover, les Cases Noves, Can Xalet i Son Coll. Són unes 220 quarterades.Val la pena tota aquesta feinada?Per la feina que du no dóna el rendiment que hauria de donar
30 anys de rotaris a les Balears
El Rotary International Club és una associació global d'empresaris i professionals dedicada a accions solidàries, una corporació sense ànims de lucre financiada per les aportacions voluntàries dels seus membres, la col·laboració econòmica d'altres entitats o bé a través d'obres benèfiques. Els representa una roda dentada i li posen veu lemes com "donar de si abans de pensar en mi" i "se'n beneficia qui millor serveix".
La crisi retalla encara més les partides d'investigació
D'ençà que va començar a fer-se notar aquesta crisi econòmica, els distints presidents de països europeus han donat a conèixer tot un elenc de propostes per adreçar una situació que ha tingut unes conseqüències del tot inesperades. En el cas de l'Estat espanyol, se'ns ha reiterat la idea de baratar el model productiu actual -fonamentat en la construcció pura i dura- per uns altres que ens permetin incorporar-nos al vagó capdavanter de països especialitzats en les noves tecnologies.
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions
- S’han mort el Papa Francesc, el reformador de l’Església catòlica
- dBalears, Ona Mediterrània, VIDA i L’ESTEL conviden tothom a celebrar la Diada de Sant Jordi a la plaça de Cort de Palma
- Entitats de Maria de la Salut presenten manifest contra el projecte de megaparc fotovoltaic