Final de curs. Arriba l'hora de preparar els darrers exàmens d'un any que, de ben segur, es comença a fer força feixuc. Tot i això, aquells que han de fer front a les proves de selectivitat durant el proper mes de juny, també hauran de decidir quin serà el camí que prendran els propers anys de la seva vida, fet que sens dubte condicionarà bona part del seu futur. En algunes ocasions, aquesta és una decisió que ja s'ha anat madurant durant els mesos -o fins i tot anys- anteriors al període de matriculació, emperò cada vegada esdevé més habitual que els estudiants no tinguin del tot clara l'opció per la qual apostar.
Sigui com vulgui, és important que els universitaris del futur hagin escollit l'alternativa que més s'adapti a les seves condicions i capacitats, fet que no és gens senzill en alguns casos, i més sabent que actualment l'Agència estatal d'avaluació de la qualitat i l'acreditació (ANECA segons les sigles en castellà) ja ha validat 162 graus que es posaran en marxa en més d'una trentena d'universitats públiques i privades a Espanya.
El ventall d'alternatives és prou ampli. Els gabinets d'orientació dels centres de Batxillerat, els pares o familiars, els tutors o elsprofessors de matèria... totes aquestes figures són les que han d'ajudar en major o menor mesura els alumnes a prendre una decisió. Tanmateix, durant aquests darrers anys s'està detectant que els mitjans de comunicació cada vegada es converteixen en un element de més pes en tot aquest procés. No debades, la quantitat d'hores que els adolescents estan en contacte amb aquests mitjans i l'atracció que els generen acaben condicionant el seu modus vivendi i, en efecte, les seves aspiracions professionals. Així les coses, durant aquests darrers temps alguns especialistes han atribuït el creixement en les inscripcions de determinades especialitats a l'èxit que durant aquella època tenien algunes sèries o personatges televisius.
Sèries de TV
Usualment, es tracta de guions protagonitzats per un grup de personatges que formen part d'un mateix gremi i que viuen un seguit d'experiències en les quals s'entremesclen exitoses vivències professionals amb històries de l'àmbit privat que resulten prou suggerents per a aquests joves i afamegats espectadors. Òbviament, en la majoria dels casos, la trama rodeja professions gens monòtones, no debades, es tracta d'oficis dinàmics que incorporen elevades dosis d'adrenalina durant la jornada laboral. Quines són les professions més comunes en aquests relats?
Sense cap dubte, una de les més freqüents és la de metge. Sèries com ara Anatomia de Grey, MIR, House, Hospital Central i Urgencias han fet de la medicina un excel·lent fonament per a les històries dels seus personatges. Molt sovint, els adolescents s'enganxen als seus capítols per les històries paral·leles que transcorren en la sèrie; per exemple, en la famosa sèrie d'Anatomia de Grey, els personatges tenen una vida sexual força activa, estímul prou valorat per la joventut. En el cas de la premiada sèrie House, la singularitat del metge mateix es combina amb les singulars i compromeses proves de diagnòstic que efectua un ampli equip multidisciplinari. Alguns col·lectius de metges ja s'han aventurat a denunciar aquesta ficció perquè transmet allò que ells qualifiquen com "l'antítesi del metge".
Un altre clàssic són les sèries policíaques, des de Rex i Flashforward fins a Los Hombres de Paco i El comisario. Un dels membres de la Policia Local de Palma és del parer que "aquesta tipologia de sèries s'allunyen força del dia a dia que té un policia. De fet, les tasques que duim a terme són molt més senzilles i manco arriscades". Tot i això, durant aquests darrers temps l'interès dels joves per arribar a formar part dels diferents cossos de seguretat s'ha incrementat i, segurament, d'entre tots els factors explicatius també cal afegir-hi aquest.
Per ventura la branca que més ha notat la influència d'aquestes trames hagi estat la de criminologia. En aquest sentit, l'èxit de sèries com ara CSI, El mentalista i Bones han tingut una projecció a les aules d'aquestes especialitats durant els darrers anys. La intriga que implica seguir la pista d'un delinqüent, l'ús de tecnologies prou avançades o les relacions que en molts casos es tracen entre els professionals són suficients perquè milers d'estudiants cada any se sentin atrets per una disciplina de la qual, segons algunes estimacions, no se'n treu un salari mensual superior als 1.800€.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Estic totalment d'acord amb això que es diu aquí. Els meus nebots estan enlluarnats amb les pel·lícules de policíes i tenen un anhel per algun dia poder ser com els seus ídols. Els pares i sobretot els centres hem de fer feina per desmitificar aquestes histories.