Obre bé els ulls! El glaucoma s'amaga

El glaucoma és una malaltia ocular que, en el millor dels casos, minva la visibilitat del pacient. I en el pitjor escenari possibles, condueix a la ceguesa. Amb un índex de prevalença d'un milió de persones a l'Estat espanyol l'any 2009, patir un glaucoma és avui en dia una inesperada però corregible malaltia. Així ho asseguraren els experts oftalmològics el 6 de maig, dia que se celebrà la jornada per la prevenció del glaucoma a Palma.
María José Benito, cap de secció d'Oftalmologia de l'hospital de Son Dureta, ho deixà ben clar: "Hem d'acudir a l'oftalmòleg per fer-nos revisions periòdiques a partir dels 40 anys", perquè en el glaucoma, com succeeix amb tantes altres malalties, la detecció precoç és clau. Segons Benito, hi ha prou tractaments per "frenar" aquesta patologia en les fases inicials, "però la detecció ha de fer-se molt ràpid, ja que els danys del glaucoma són irremeiables".

El glaucoma, de fet, és una malaltia que condueix a una pèrdua progressiva de la vista. De la mateixa manera que les neurones cerebrals desapareixen en morir, perquè no procreen, els milions de terminacions nervioses que conformen el nervi òptic també van morint. Aturar aquest procés és cabdal per no perdre visibilitat. Actualment hi ha diverses vies per neutralitzar la malaltia (tot i que no és curable al 100%). La primera i més habitual és el tractament farmacològic, via ocular, en forma de gotes.

Ara bé, la ciència ha començat a desenvolupar una tècnica quirúrgica amb la qual es realitza un petit forat a l'ull, mitjançant el qual se'n drenen els líquids. L'acumulació d'aquests líquids per un problema de drenatge és allò que fa augmentar la pressió ocular, de manera que la tensió s'eleva i genera l'anomenada hipertensió ocular.
En tot cas, hi ha moltes variants de glaucoma i no totes estan relacionades amb la hipertensió ocular (tot i que és un factor associat). Actualment, les quatre grans categories són el glaucoma agut, el crònic simple, el crònic d'angle estret i el congènit. Segons el degà del Col·legi estatal d'Òptics Optometristes, Juan Carlos Martínez Moral, "la prova de diagnosi no és més que una exploració a fons, com també mesurar la pressió interocular. Totes dues tècniques es poden aplicar en qualsevol establiment òptic". En la detecció precoç resideix el futur.