“Sempre m'ha agradat més ajuntar que separar”

Miquel Gayà va ser pioner en el sindicalisme agrari i el cooperativisme a Mallorca. Avui, a 85 anys, el seu cap es manté encara ben clar.

On vàreu aprendre l'ofici d'agricultor?
Vaig néixer a Sant Joan l'any 1925. Vaig anar poc temps a escola, però he llegit bastant i he escoltat molt. Mon pare era pagès i sempre m'ha agradat observar i pensar sobre les coses.

La guerra us afectà molt?
Es feien brutors per rancor personal. Era l'any 1936 i una tia meva va trobar un cadàver a la cuneta. Va perdre el cap i al cap d'un temps es va tirar dins un pou. Mon pare era republicà i jo vaig veure amb els propis ulls com l'encanonaven. Ens aconsellaren que partíssim d'allà. Ens arribà la possibilitat d'anar a Son Pinya, a Porreres, i l'agafàrem. El 15 d'agost de 1938 vinguérem a Porreres.

Com us va anar?
A Son Pinya deien que s'hi morien de fam, però els santjoaners i els vilafranquers sabien cultivar la terra molt bé. Mon pare va poder treure unes bones anyades. Va fer unes arades especials i llaurava dins l'abril. Molta gent ens va copiar la tècnica. En dos anys mon pare va poder comprar 36 quarterades a Son Vaquer.

De quina manera treballàveu la terra?
Vàrem ser els primers a tenir arades amb rodes. A 14 anys mon pare ja em va deixar llaurar. Menàvem la terra a tres sementers: guaret, blat o ordi i després ciurons o civada. Fèiem molt de fems perquè teníem bísties i començava a haver-hi alguna vaca. A Sant Joan hi havia molts de porcs. Als llegums, els posàvem molt de fems. La rotació és necessària si vols evitar que la terra perdi qualitat i els cultius agafin groc.

A quins cultius us dedicàreu?
Quan em vaig casar conrava unes 40 quarterades escampades per Porreres. En temps de messes llogava dos homes. Feia cereals i vinya. Teníem tres o quatre vaques, tres truges i fèiem un bou o dos a l'any. Llavors a Porreres hi havia bastant de vinya. Vaig arribar a conrar 6 quarterades i mitja de vinya. La verema la dúiem a Can Reus. Més tard el raïm va començar a anar malament.

Sempre heu estat a la cooperativa?
Vàrem comprar el solar de Sa Cooperativa. Llavors el tema que estirava més a Porreres era el de l'albercoc sec. El primer president va ser Baltasar Nicolau i després ho fou Joan Lliteres. Jo vaig ser a la junta rectora durant uns 13 anys.

També vàreu fer part d'Unió de Pagesos?
Vaig ser fundador d'Unió de Pagesos. Llavors hi havia un estol de pagesos molt actius, com Company de Consell, Jaume Estrany de Mancor, Joan Mas de Montuïri, Pep Estelrich de Sant Joan, Antoni Amorós d'Artà...

Trobau que s'ha fet el que s'havia de fer per salvar la pagesia?
Jo som un home de crear unió, de cooperativisme i de sindicalisme. Pens que hauríem d'haver avançat més d'acord. Sempre m'ha agradat més ajuntar que separar. Amb el cooperativisme podríem haver anat molt lluny, perquè té moltes possibilitats.

Com és que el camp no aixeca el cap?
Totes les nacions que han abolit l'agricultura han anat cap a baix. No poden gestionar el territori i fa falta menjar pertot. Així com es troba ara és un negoci del gros capitalista i dels polítics a les seves ordres. Els doblers foten la persona. Fa falta més menjar, però ens arriba una competència que ens lleva d'enmig. A Amèrica hi ha moltes empreses grosses i envien cap a aquí gènere a un preu amb el qual no podem competir. S'hauria de mirar què és allò que convé més. No pot ser que no es pugui disposar de res d'aquí. Hi hauria moltes persones que viurien del camp.

Trobau que la crisi va camí d'afluixar?
No et pensis que estiguin arreglades les coses. El cataclisme, jo el veia venir a causa de l'excés de construcció. Estic ben d'acord que s'ha de salvar el territori.

Quin és el remei?
El capitalisme és necessari però per servir a la gent, no per aprofitar-se'n. El turisme va enfonsar l'agricultura. Ens varen fotre els fills. Al camp en guanyaves 10, mentre que en aquell sector en guanyaves 20. El Govern hauria d'haver après de l'experiència i defensar la pagesia. Si tiren el camp de tot en terra, sense donar vida a l'agricultura, no podran eliminar l'atur.